La desmesura de la defensa dels drets d’autor al CaixaForum

A La Caixa demanen que les persones renunciem a un dret constitucional. Sembla que hi fan per defensar els drets d’autor a les exposicions del CaixaForum.

El dret fonamental afectat és el que garanteix l’article 18.1 de la Constitució, devall la secció 1a de «Drets fonamentals i les llibertats públiques»:

Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

No vaig poder visitar una exposició del CaixaForum perquè no vaig voler renunciar al meu dret a l’intimitat quan un vigilant de seguretat em va demanar que li mostrés què portava dins la bossa. Més endavant, explicant el cas, ha sabut que si veuen una càmera no et deixen que l’entris. Diuen que és evitar la violació dels drets d’autor que exposa la seva obra. Per no violar els drets de l’autor, han de violar els drets constitucionals de tots els visitants?

El cas

A l’entrada del CaixaForum de Palma, l’11 d’agost devers les 20h, un vigilant de seguretat em va demanar que mostrés l’interior de la bossa. Vaig dir que només la mostraria a un agent de les Forces i Cossos de Seguretat. El vigilant de seguretat em va dir que abandonés l’edifici.

Vaig dir que d’acord. En girar coa vaig, ja partint, vaig voler aclarir la situació dient-li que no tenia res contra ell; es tractava del meu dret a l’intimitat. El vigilant de seguretat em va dir que ell també té els seus drets, senyalant-me la porta.

Aquesta fou tota la conversa amb el vigilant de seguretat.

Vaig quedar defora, de peu a la vorera, per explicar el que havia passat mitjançant el Twitter:

Guarda jurado del CaixaForum de Palma: “abandone el edificio”. Motivo: sólo dejo que agentes de la ley me registren.

Vaig aprofitar que estava connectat per a llegir el correu electrònic.

Mentre ho feia arribaren dos cotxes de la Policia Nacional. Dos agents es dirigiren directament a mi, cosa que em va fer veure que algú del CaixaForum els havia telefonat pel incident. Un dels dos policies em demanà si tenia problemes per entrar a l’edifici. Vaig explicar el cas. El policia va dir que no estava segur que no pogués registrar la meva bossa. Va posar d’exemple els aeroports. Li vaig dir que m’havia interessat per aquest tema, havia llegit prou debats a internet, i la conclusió sempre era la mateixa: els vigilants de seguretat tenen tant dret com qualsevol civil a demanar que mostrem el que portem dins la bossa. Als aeroports sempre hi ha Guàrdies Civils per a fer els registres que afectin l’intimitat. Va demanar-me si volia entrar. Vaig dir que sí, però que només ells registrarien la bossa. Va entrar a parlar amb el vigilant de seguretat. Vaig quedar fora de l’edifici junt al seu company. La gent que veia el desplegament policial comentava que potser hi havia una amenaça de bomba. En sortir, el policia va dir que el vigilant no em deixaria entrar si no era ell qui registrava la bossa. Que no podia fer res més. Em va demanar si volia posar una denuncia i vaig dir que no, de moment. S’acomiadaren i partiren.

La llei

No volia fer cap denúncia perquè no tenia tota la informació. En arribar a casa la vaig cercar. A la Xarxa hi ha moltes discussions sobre el tema. Totes porten cap a la Llei 23/1992, del 30 de juliol, de Seguretat Privada i el Reglament de Seguretat Privada.

L’Article 11, 1a diu que, a les tasques de control d’accés a l’interior d’immobles, els vigilants només poden fer controls d’identitat.

L’article 11, 1d diu que només poden disposar d’objectes, efectes i proves (el que jo pogués portar dins la bossa) en cas de delicte.

Aquest darrer article queda ampliat a l’article 76 del Reglament de Seguretat Privada, on deixa clar que el registre només és en casos de delicte:

Artículo 76. Prevenciones y actuaciones en casos de delito.

1.En el ejercicio de su función de protección de bienes inmuebles así como de las personas que se encuentren en ellos, los vigilantes de seguridad deberán realizar las comprobaciones, registros y prevenciones necesarias para el cumplimiento de su misión.

2.No obstante, cuando observaren la comisión de delitos en relación con la seguridad de las personas o bienes objeto de protección, o cuando concurran indicios racionales de tal comisión, deberán poner inmediatamente a disposición de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a los presuntos delincuentes, así como los instrumentos, efectos y pruebas de los supuestos delitos.

A la Wikipedia i diversos textos al web ho resumeixen d’aquesta manera:

Durante el ejercicio de sus funciones pueden registrar a personas, realizar cacheos y registrar los bolsos y maletas que porten, pero nunca de manera indiscriminada, sólo por razones justificadas ante la sospecha de la perpetración de un delito.

A Foros de derecho discuteixen sobre el cas excepcional dels aeroports i els raigs X. Es tracta d’un conveni especial entre AENA i el Ministeri de l’Interior que fan que sempre hi hagi presents Forces i Cossos de Seguretat. Són els que faran els registres. La Caixa no només no té cap policia acompanyant els vigilants de seguretat sinó que el vigilant no va accedir a que fossin ells que miressin el contingut de la bossa.

Vaig enviar una reclamació a la Conselleria de Consum i diuen que no tenen competències perquè no he comprat res al CaixaForum. Que es tracta d’un problema amb Vigilants de Seguretat i que cal que ho digui a la Delegació del Govern.

Potser caldria que més persones tinguessin gelosos els seus drets i es neguessin sovint a obrir les seves bosses als vigilants de seguretat. Haurien de negar l’entrada a molta més gent i el problema seria més evident.

Entrades relacionades

6 Comentaris

  1. Felicitats, ets un exemple a seguir.

    Més endavant, explicant el cas, ha sabut que si veuen una càmera no et deixen que l’entris.

    Quina es la font d’aquesta info?
    Si a la porta no hi ha cap cartell de “prohibit fer fotos”, no té sentit.

  2. DZ, La font és gent a qui demanaren que deixés la càmera a una taquilla junt a la porta. També ho vaig veure jo aquella tarda, en realitat.

    Les taquilles, un mal lloc on deixar un equip fotogràfic perquè hi ha qui fa còpies de les claus.

    No recordo el cartell

    Gràcies! 😉

  3. Si ens haguéssim de resistir a plantejar totes les “agressions legals” que se’ns fan continuadament, no acabaríem mai. Però ja va bé que hagi persones lluitadores com tu. Jo fa temps que he renunciat 🙁

  4. Hola Benjamí,

    Si un dia tens temps, m’agradaria llegir la teva opinió ( i una mica d’informació) respecte la iniciativa d’ensenyament d’un ordinador per alumne aquest nou curs escolar.

    Trobo una falta d’informació alarmant i molt poca previsió per una mesura que hauria de ser decisió estratègica de país. En canvi, s’ha venut i decidit dos mesos abans de tornar a l’escola, sense debat ni previsió del què volem donar als alumnes ni de què ensenyar-los ni com.

  5. Bon article i molt ben documentat.
    El tema del desconeixement de la seva feina per part de professionals certificats o que s´autodenominen com a tal es extrapolable a la gran majoria dels sector.
    Vaig viure un cas semblant amb la policia municipal em deien que si no portava el seguro del cotxe em fotrien 1500 euros de multa i quan els vaig dir que feia un temps que ja no feia falta dur aquest rebut em van voler intimidar amb acusar-me de resistencia a l´autoritat. A cercar el p* paper i a acotar les orelles.
    Enhorabona un altre vegada per aquest document

  6. @aixo potser et serveix això http://karmapeiro.wordpress.com/2009/09/26/aixo-de-leducacio-digital-ii/

    Jo no estic prou documentat per tenir una opinió, de moment.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.