Un dia un amic em deia: «Hòstia, Pepe, és que portes un ritme…, arribaràs a la vellesa sense ni un duro». Bé, i si no arribo a vell? Que un dia et despertes amb un bonyet i s’ha acabat el bròquil. Així, almenys, si m’he d’estar a l’hospital amb el bonyet, pensaré: «Què bé que m’ho he passat! Que me quiten lo bailao». –Pepe Rubianes, «Me’n Vaig». Ara Llibres, abril de 2007.
Pepe Rubianes
Aquesta entrada ha esta publicada en Coses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Molt ben trobada la cita Benjamí.
ÿs una pena perdre a un humorista com aquesta. Sort que encara ens quedaran (si no els censuren) vídeos per la xarxa i llibres per llegir.
Viure fins als 61 al 200% o fins als 80 al 70%??
Està clar que en Pepe no en tenia cap dubte.
Retroenllaç: Adeu Pepe Rubianes at Congreso 2.0