Pepe Rubianes

Un dia un amic em deia: «Hòstia, Pepe, és que portes un ritme…, arribaràs a la vellesa sense ni un duro». Bé, i si no arribo a vell? Que un dia et despertes amb un bonyet i s’ha acabat el bròquil. Així, almenys, si m’he d’estar a l’hospital amb el bonyet, pensaré: «Què bé que m’ho he passat! Que me quiten lo bailao». –Pepe Rubianes, «Me’n Vaig». Ara Llibres, abril de 2007.

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Molt ben trobada la cita Benjamí.

    ÿs una pena perdre a un humorista com aquesta. Sort que encara ens quedaran (si no els censuren) vídeos per la xarxa i llibres per llegir.

  2. Viure fins als 61 al 200% o fins als 80 al 70%??
    Està clar que en Pepe no en tenia cap dubte.

  3. Pingback: Adeu Pepe Rubianes at Congreso 2.0

Deixa un comentari