Un dia un amic em deia: «Hòstia, Pepe, és que portes un ritme…, arribaràs a la vellesa sense ni un duro». Bé, i si no arribo a vell? Que un dia et despertes amb un bonyet i s’ha acabat el bròquil. Així, almenys, si m’he d’estar a l’hospital amb el bonyet, pensaré: «Què bé que m’ho he passat! Que me quiten lo bailao». –Pepe Rubianes, «Me’n Vaig». Ara Llibres, abril de 2007.
Pepe Rubianes
Molt ben trobada la cita Benjamí.
ÿs una pena perdre a un humorista com aquesta. Sort que encara ens quedaran (si no els censuren) vídeos per la xarxa i llibres per llegir.
Viure fins als 61 al 200% o fins als 80 al 70%??
Està clar que en Pepe no en tenia cap dubte.
Pingback: Adeu Pepe Rubianes at Congreso 2.0