Com quedar-se (o no) sense el compte del Facebook

la meva foto d'ara al FacebookQuè fàcil és perdre l’accés al compte del Facebook!

Volia publicar-hi una nota amb els 100 llocs web més visitats a Espanya segons l’enquesta de l’AIMC perquè el menéame és el 30è i mira, m’ha fet gràcia.

En publicar-la, el Facebook ha dit que hi havia un error «indefinit» i que ho provés més tard. Hi he tornat un parell de pics, passava el mateix i he deixat fer la nota. En sortir de l’editor de notes no m’ha portat a l’«Inici» del lloc sinó a la plana de login. No podia entrar: contrasenya incorrecta.

He pensat que era una pana temporal i ho he deixat fer. En mirar el correu ha baixat un avis del Facebook: «hem detectat que el teu ordinador té un virus, passa l’antivirus, aquí en trobaràs per Windows i MacOS. Per si el virus o phishing t’ha pillat la contrasenya l’hem llevada i cal que en posis una altre. Clic aquí per a fer-ho».

Idò clic. Cap problema, compte recuperat.

He sospitat de la nota que intentava publicar amb 100 adreces web. Seria aquest el meu «virus»? L’he modificat perquè no hi hagués cap www –no sé ni perquè els posen, a l’AIMC. Però no he llevat els dominis per a confirmar que el problema anava per aquí; tafaner que és un a l’hora de tantejar quina mena de filtre antiphising & viruses han gratat a can Facebook. Total, ha rebria un altre correu: «tens un virus, bla bla bla» i posaria una contrasenya nova, en tenc més.

En efecte, era la nota perquè ha tornat a passar. Només que aquest cop ja no he rebut cap missatge amb un clic per a obrir la plana de canviar la contrasenya.

M’havia quedat sense accés!

Què bé, ara podria explicar-ho. Sí, aprofitant que l’invent està de moda i per tot se’n parla, encara que siguin xorrades, sobretot groguenques: «jo em vaig quedar sense FB per a voler-me fer el xulo amb el menéame».

No he trobat cap adreça de suport del Facebook on explicar el cas. Només tenc accés al correu personal del Mark Zuckerberg. Però no el volia molestar amb una cosa com aquesta. Deu ser un al·lot molt ocupat. Però potser podria aprofitar per a disculpar-me:

«I mira què m’ha passat! […] Aprofito per saludar-te perquè no vaig poder venir al sopar que l’octubre va organitzar a Madrid el nostre amic comú Martin Varsavsky. Em va saber greu, supòs que hi haurà més oportunitats de conèixer-nos personalment i fer-la petar una estona –tot i el meu anglès terrible d’Alaró (Winglete en anglès?)»

Però no ha fet falta. Se m’ha acudit que podia usar l’adreça del primer correu:

patapim.facebook.com/reset.php?email=adreça%40decorreu.com&cc=oiieruoasfqjerkej&tt=19857189751984

llevant el paràmetre final i deixant-la així:

patapim.facebook.com/reset.php?email=adreça%40decorreu.com

Bingo, he pogut entrar un nou password i ja torna a ser aquí.

Ara em queda el dubte si l’adreça de dalt, posant-hi el correu d’algun «amic», diguéssim, el farà canviar la contrasenya. No ho provaré, de moment no se m’acut ningú a qui tocar-li les gònades d’aquesta manera. Ni vull donar idees, per això he alterat l’adreça en escriure-la aquí. I perquè no em fotin fora, que em fa vesa molestar al Mark.

Amb tot plegat vull cridar l’atenció sobre el fàcil que és quedar fora d’un servei internàutic que està agafant tanta importància social com ho és el Facebook. Cal que les xarxes socials no depenguin d’un sol lloc. El model que m’agrada és el del correu electrònic: podem usar els servidors POP, SMTP o IMAP que vulguem i sempre estan connectats entre sí. En fallar –o si ens foten fora– en podem trobar un altre. Cal que les xarxes socials evolucionin cap arquitectures distribuïdes.

El Facebook les haurà posat de moda primer, i les persones ho haurem fet útil després. Més enllà de les modes perquè els llocs com el Facebook només són converses de bar de copes entre amics, coneguts i saludats; una cosa que ni és moda ni ha deixat de ser-ho mai, però que és socialment útil, necessari i divertit. Quan el fenomen no sigui vist com «la moda Facebook», sinó com a converses socials, aleshores arribarà el canvi d’arquitectura perquè el trobarem necessari en comptes d’una moda. Suposo.


La foto és un muntatge del kurioso que va publicar al nótame. També té blog i una foto de la trobada del novembre a Madrid –ell no necessita retocs per a fer associacions cinematogràfiques!

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Home, no necessites cap “amic” per fer les proves. Basta crear-te un fakebook i mirar. Si, ja ho sé, per fer-te del FB has de jurar per Déu que ets qui dius ser i tot això, però vaja… si és amb finalitats científiques jo crec que ho entendran. 😉

  2. doncs jo m’acabo de trobar que el facebook diu “some content in this message has been reported as abusive by facebook users” perquè escrivia la màgica paraula “mailinator”.

  3. Pingback: nunca nueve » abusant del facebook

Deixa un comentari