També faig microblogging

També faig microblogging, però no aquí. El meu blog és per a escriure-hi coses lentes; la síntesi del pensament, raonar, documentar abans de polsar el botó «publicar». El microblogging és una cosa fresca per amollar cromos, pensaments i ocurrències. Sovint topo amb coses divertides o interessants mentre cerco temes per col·laboracions vàries als mitjans o bado un poc pel web –miro ben poc la tele monodireccional que es mou amb el tictac del segle passat. ÿs molt fàcil fer una copiaferrada al Facebook o al Twitter. Perquè no?

Hi ha blogs on els autors hi fan microblogging. Cap problema. Cadascú té el seu estil. Tampoc no importa sacralitzar el concepte blog. Tot són converses i el blog just és una eina de publicació per a encetar-les «ei, he dit això, què en trobes?». Hi ha gent que cerca converses amollant un monòleg –ço és, un apunt de blog argumentat– però d’altres són més breus. I sovint em meravellen algunes capacitats de concreció. Els hi basta un enllaç i una frase per a fer-te mirar i després comentar. De fet els blogs començaren així: weblog és la contracció de les paraules web i log, o sia, registre (bitàcola, llista) del que hem vist al web. Cromos.

He escollit el Facebook com a lloc de microblogging perquè que té l’ambient adient. ÿs una mena d’e-bar de copes on s’hi escauen les coses breus, fresques. Trob que cada tipus de conversa té el seu lloc també a Internet. El que hi dic pot ser públic, i així ho he fet al meu compte del Frieendfeed. L’invent copiarà gairebé tot el que publiqui al Facebook:

  • Estats: un poc de tot.
  • Notes: textos que no donen prou per un apunt de blog.
  • Enllaços: pàgines, vídeos però sense el meu comentari quan els publico al Facebook.

No mostrarà ni fotos ni comentaris dins el Facebook perquè cal respectar la privadesa dels comentaris allà dedins –i de les fotos, especialment sensibles en aquest sentit. El Friendfeed només mostra el que hi publico jo. Sense comentaris, o la conversa no tendria el context dels comentaris que fan altres. Ara només he de tenir present que allò que digui al Facebook va a parar a més gent que no pas els contactes dins el Facebook.

També he connectat el Twitter amb l’estat del Facebook. Li don un poc de vida a una eina que usa molta gent. La tenia abandonada perquè m’hi costa seguir les respostes, les converses.

El Friendfeed és una bona idea per a resumir, a un sol lloc, totes les coses que publicam a Internet. I és que amb tantes eines ja ens fem un embolic per una cosa tant simple i primària com ho és conversar. E-conversar.

Compartir

Entrada anterior
Forever eixut
Entrada següent
Com quedar-se (o no) sense el compte del Facebook

12 comentaris. Leave new

  • Veig que realment t’has animat a tornar a Frienfeed, ens e-veurem també doncs per allà!

    Respon
  • Vols dir que la gent que et segueix (que et seguim) no ens despistem més amb tants canvis… Jo trobo que –com dius– el blog “és per a escriure-hi coses lentes, pensades, raonades, documentades, abans publicar-les. La resta, com ara el facebook, és un joguina o una eina de comunicació amb els amics (o no) amb els quals no pots petar la xerrada sempre que voldries. I ara he de apuntar-me al frieendfeed? Pssss. No ho sé pas, amic meu.

    Respon
  • Txerra, la cosa és que també publico coses per aquest altre lloc, en format breu, que són tant «publicades» com les d’aquest blog. Hi havia queixes de manco activitat al blog… passa que publico a més llocs, segons sia la cosa –com bé dius, llarga al blog.

    Per no complicar-ho he cercat una forma de reunir-les en una sola plana mitjançant el Friendfeed. Es pot usar sense apuntar-s’hi, just visitant-la: http://friendfeed.com/benjami

    També hi és a la plana d’autor d’aquest blog, al final: http://blog.bitassa.cat/autor/

    Ens e-veiem, e-Lali! 😉

    Respon
  • Me parece increible, que yo, un español, no pueda leer, entender, a otro español.
    Ahí queda eso.

    Respon
  • Sí, Anonimo. ÿs penós el menyspreu que alguns espanyols senten per les diferents llengües de l’estat espanyol. Com si la diversitat fos dolenta. Possiblement perquè és el que predicava el feixisme. Ja madurarem.

    Respon
  • Trànquil Anonimo, a nosaltres també ens costa entendre’t, i no pas per desconeixement de sa teva llengua.

    Desconeixia l’eina de friendfeed, es presenta interessant!

    Respon
  • Benjamí, jo pense que al final tot és només una qüestió de nomenclatura; perquè al capdavall hi ha molta gent que viu de “parlar de tendències”, de “caçar novetats”, o “d’encabir fenòmens aparentment nous en definicions també aparentment noves”… quina diferència hi ha entre un blog i una pàgina web? [i no parle de la “facilitat d’edició”, que és evident]. Per cert, no havia sentit mai això del microblogging…

    Respon
  • hostia, m’acabe d’adonar: EVIDENTMENT QUE NO PARLE DE TU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 😉

    Respon
  • german, sabia que no anava per mi 😉

    Sempre he estat escèpic amb els noms que els hi donen a les coses per a popularitzar-les, des de web 2.0 fins a blog. Per mi tot són converses que es fan publicant a Internet. Però reconec que aquests noms van bé per entendre’ns. I quant a les converses a Internet poden tenir diferents estils segons l’ambient, que té aquests noms. De la mateixa manera que al món real les fem amb diferents registres segons [amb qui / allà] on som.

    El blog trob que és una conversa prou formal; és el publicar de tota la vida. Per això el microblogging dóna aire fresc a la cosa d’e-conversar.

    Respon
  • […] A veces pienso que entrar en twitter es entrar en una aula con las mesas en círculo, dónde todo el mundo habla sin ton ni son. Hay demasiada información desordenada. Los hay que se han tomado el tiempo en pensar cómo organizarse para publicar unas cosas aquí y otras ahí. Yo creo que lo mejor es elegir y no ir publicando de todo por todo, más que nada porqué es incómodo y poco práctico. Yo elijo Facebook cómo unión de todo, aunque el Friendfeed también me ayuda a recopilar todo lo que tengo publicado y todo lo que publican los demás. Al fin y al cabo, són herramientas que nos ponen en las manos, o en la pantalla, y nosotros decidimos cuáles elegimos y cuáles nos són más útiles. Yo descarto Twitter porque no necesito hacer saber, constantemente, lo que hago y no me interesa lo que, constantemente, hacen los demás. Me aburre y me agobia. […]

    Respon
  • pues mirar yo utilizo el twitter y los dejo en el facebook, ya que me da palo entrar cada vez!!!, estoy mas dentro del twitter que dentro del facebook,ademas el twitter es de una forma de estar todo el día de lo que pasa.. por ejemplo mirar los politicos 2.0!!!!!! al menos dan la cara!!!! vía twitter y sabes lo que hacen para nuestro pueblo!!!!!
    sobre los mensajes de si poner twitter dentro del facebook me la trae el pairo que es lo que piensan mis contactos!!!!, no utilizo el facebook para encontrar a una persona que no veo des de hace 4000 mil años, lo utilizo como herramienta para buscar posibles contactos para la web 2.0!!

    Respon
  • lluiski: per a fer això que dius amb el Twitter (esta al dia de tot el que passa) cal estar-hi massa pendent o et perds.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.