Fax?! Correu! (electrònic)

aparell per faxNecessito un document signat pel banc si vull cobrar una factura mitjançant transferència, coses –incomprensibles– que passen. La signatura electrònica està en calçons blancs, però no el correu electrònic. Puc estalviar-me un viatge fins a l’oficina, just transportant un foli, si el puc enviar per correu electrònic. El poden tornar signat per correu postal –què lo seu seria la signatura electrònica, però tenim el què hi ha. No hi ha manera de fer-los-hi arribar el document. Vaig provar d’enviar-los-hi en PDF per email i va passar això:

No puc obrir es document de la transferència (es nostre sistema està protegit i no me deixa), si no te sap greu me lo envies per fax i te’l tornaré emplenat i signat. Perdona les molèsties.

No tenc fax ni en vull cap. Serveix per a fer exactament el mateix que el correu electrònic, però m’estalvio enrenous: comprar-lo, l’espai que ocupa, l’electricitat que gasta, la tinta que menja i la cosa de convertir-se en una molèstia per qui vol el telèfon només per parlar.

Aquests trastos són un incordi connectats a una línia que serveix per fax i parlar alhora. Passa que els fax despengen ràpidament esperant que entri un fax. Res a dir, és la seva feina. En despenjar no diuen pas «hola», sinó que amollen un «piiii» pensat per altres fax. El so indica «ei, som un fax», tot esperant que l’altre costat contesti «jo també, envio?».

Però la cosa es complica quan qui escolta el «piii» no és un fax sinó una persona humana. Ha de dir qualque cosa típica d’humans, com ara «hola?», o deixar anar qualque so derivat de la vibració de les cordes vocals, o recitar records pel pare, mare quatre padrins i vuit repadrins del fax. També funciona mantenir un respectuós silenci, que tampoc no importa que sia respectuós, també pot ser una mala interpretació del «piii»: ¿Serà un contestador automàtic sense missatge graciós? per tot seguit amollar un missatge inútil perquè no el diu a un contestador. En definitiva, qualsevol reacció humana serà interpretada per l’aparell com a indici que a l’altre costat no hi ha un fax. Tot seguit l’invent avisarà el destinatari de la cridada: és una persona que vol parlar, posa-t’hi.

Massa complicat, ja m’he cansat només descrivint-ho. No vull fax. I així ho he fet saber al banc:

No tenc fax ni està previst, em sap greu.

Al 2008 és un estri juràssic que no hauria de fer falta amb coses com l’email, que fan el mateix i més, però més barat, amb qualitat superior (en color!), més velocitat i sense ocupar espai ni consumir tintes que no calen.

Passa que hi ha informàtics que en comptes d’emprar sistemes operatius segurs, com ara MacOS o GNU/Linux, s’entesten amb el Windows.  La filiació microsoftera comporta obligar els soferts usuaris i clients a privacions vàries.  Per entendre’ns: és com si no tinguéssiu pany a la porta de l’oficina, i clar, caiguessin robatoris sempre seguit.  Solució: no deixar entrar ningú, ni els clients, que per passar-vos papers hauran d’usar procuradors, un invent romà.

Si el vostre sistema no accepta PDF (un format absolutament inofensiu) potser sí accepta Word, un format molt perillós, però que sovint els informàtics accepten perquè forma part de la pràctica (ja no sé si religiosa) de fidelitat absoluta a Microsoft, l’amo dels panys de sucre.

I si no accepta el Word t’ho envio escannejat, que una foto ja és inofensiva del tot!

Si tampoc no accepta la foto hauré de fer un viatge aposta.  Tanmateix serà més barat que comprar un aparell de fax i ocupar espai amb un trasto més, aquest massa del segle passat.

Gràcies per la paciència!

Me’n sortiré? No en confio pas, què li farem.


Imatge: Entrada fax a la Wikipedia en català.

Entrades relacionades

5 Comentaris

  1. Recordo una idea de Nicolas Negroponte, al seu llibre sobre atoms i bits. Deia que el fax era un aparell retrògrad i reaccionari. Estam d’acord amb ell.

  2. @Emili, semblava exagerat el Negroponte però no: quant hauria avançat el correu electrònic i l’ús d’ordinadors cas que el fax ja no s’usés? Les oficines d’Es Crèdit en són un indicatiu.

    No havia dit quin banc és, mem si ho llegeix algú de la casa que pugui fer coses.

    Tampoc no havia dit que abans de rebre la resposta des de l’oficina ja havia enviat dos missatges que mai no reberen, digueren, fins que no vaig canviar cap al compte del Gmail. Sembla que entre les seves proteccions hi és rebutjar el pressumptament perillós domini bitassa.cat –ho dic perquè faig servir el servei d’enviament de correu del Gmail (el seu SMTP) també pels missatges de bitassa.cat.

  3. HIstòries del fax: un autònom que dorm al costat del taller. El fax contamina la seva són amb el flaire de les tintes i amb el seu soroll. Gasta sense permís paper amb publicitat que tampoc demana el seu propietari. Un bon dia, fart, el treu. A partir d’aquí dorm tranquil i menys contaminat. Tot són avantatges quan hom decideix engegar el maleït fax a parir panteres!!

  4. A casa tenim un petit negoci familiar i fa anys vam comprar un fax, semblava un aparell imprescindible temps enrera perquè tothom et demanava que enviessis els documents per fax. De tant d’spam que s’hi rep avui en dia, fa temps que el tenim sense paper. Qualsevol dia d’aquests desapareixerà i ningú se’n recordarà que havia existit.

  5. I prefer the email!!!
    That’s the best way to be connected.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada