Una altra maniobra que no hauria de caler fer a mà és el recompte dels passatgers: hi ha pàrquings que saben perfectament quants cotxes hi ha dins i quines posicions són lliures; el problema és molt semblant al de l’avió. No?

El problema de la (manca de) competència lingüística de la tripulació, de moment, no sembla tan bo de compondre a base d’electrònica…

Si les cortines estan baixades, els equips de rescat no podrien veure que hi ha dins.

D’altra banda, si hi ha llum interior, des de dins de l’avió no es pot veure el que hi ha fora (especialment si fora és de nit).

ÿs el de sempre: en el 99,9999999% dels casos és una tonteria, però de vegades poden ser útils. Crec que paga la pena la petita molèstia per si alguna vegada, espero que mai, pot ajudar a salvar una vida.

Ja sé que els empleats de les companyies no respecten aquesta –i altres normes–, però és quelcom ben habitual. Aquí al costat de casa hi ha un cafè on venen molts guàrdies urbans i mossos d’esquadra a esmorçar o fer un cafè. Per descomptat, aparquen en doble filera i, per si no hi havia prou, en un lloc on està expressament prohibit aparcar. Però ells estan per damunt la llei… ja que saben que ningú els hi posarà una multa.

Recordo que fa molt de temps em vaig discutir a un avió amb un paió que, en plena operació d’enlairament estava parlant per telèfon. Sé perfectament que les probabilitats que la seva trucada afectés als equips de navegació de l’avió són ínfimes, gairebé nul·les… però em fotia molt que per la seva mala educació i pedanteria hi hagués encara que fos una ínfim risc. A més, els avions són dels pocs llocs on es pot estar més om menys tranquil, sense gent fumant ni parlant –cridant–per telèfon.