La evolució del mercat diu que els usuaris més educats volen que el codi sigui lliure. Els no tant educats encara donaran negoci, sí. Però no me’n refiaria gaire. Dius que no valoren la transparència del codi. No sé que et contestarien si els hi preguntes si valoren no estar obligats a llogar l’autor del programa, i cap ni un un altre, quan vulguin serveis perquè ningú més no té accés al codi. Són coses que quan es veuen fa molt mal tornar enrere. ÿs qüestió de temps; el ram és massa recent encara.

Les males aplicacions de les lleis no signifiquen que no hagin de ser lliures, obertes i transparents. Imagina lleis no lliures que, a sobre, estiguessin mal aplicades.

El programari és molt important. Com va dir Philip G. Armour, és el darrer repositori de coneixement: http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/10/06/455/

Els clients madurs han caigut de l´arbre fa molt temps, no valoren tant la transparencia del codi, com una una relació preu/qualitat/cost-del-canvi acceptable, això t´ho puc assegurar; sense entrar en detalls hi han caps de departament que encara pensen que el linux es gratuït i que no requereix d´un manteniment adïent.

El mon de les lleis es un cas apart, utòpic diria jo, de monogràfic. Hi han hagut casos sagnants darrerament (tema pederastia) que demostren que malgrat tenim les lleis clares i TRANSPARENTS, però els qui les han d´aplicar estan adormits. Això per no parlar de com els dos partits polítics mes importants es reparteixen el poder judicial com si fossin cromos. La comparació llei i programari lliure podría embrutar el programari lliure, perque aquest encara representa una idea tipus “sant grial”, encara que dins la llista de coses importants que preocupen a la Humanitat actualment no figura dins les 10 primeres.

Estem d’acord amb que en el cas del programari no tots els usuaris valoren que el codi sigui lliure, però és una qüestió social, de maduresa dels clients, i no científica. No es pot negar la major del paral·lelisme del Lessig perquè el programari és una ciència aplicada i les lleis també. Ambdós són socials (sé que composa la societat, no importava l’intent de befa). La ciència té unes regles ben clares: publicar i la revisió entre iguals. Si no es publica la regla es romp i no és ciència, sinó producte. El producte evoluciona a mida que els clients exigeixen. Les lleis reaccionen i obliguen a que es compleixi –a la cuina comercial no pots emprar el que vulguis. Clients madurs exigiran la publicació del codi del programari perquè qualsevol els hi pugui seguir donant servei. Encara que el contractin al de sempre. Una societat avançada no compra miracles, sinó ciència –pura o aplicada. No és coherent que una empresa pugui canviar els seus algorismes financers amb el suport de qualsevol economista (una altre ciència aplicada), però que per a fer-los funcionar al programari només pugui contractar un proveïdor: l’amo del codi.

Es contracten advocats més cars perquè fan millor la feina sobre el codi de la llei. La teva resposta dóna força al que defensa el Lessig i jo també: no importa ocultar cap codi. Si ets bo gestionant-lo et contractaran. Si només vols treballar amb un codi ocult, clients educats amb els valors de la ciència desconfiraran. I aquesta educació imparable és la que va contra qui vulgui seguir amb la ocultació. Per eficaç que sia. ÿs qüestió d’educació científica, aquesta que ha fet millor el món. Que ha arribat al programari. Google ha fet lliure el Chrome. Tots els que volen tenir acceptació i fer forat ho fan, per alguna cosa serà. Nokia amb el Symbian, Sun amb el Java, Adobe amb el PDF i el Flash. Són llestos, saben que la gent s’està educant i que no poden fer una altre cosa si els volen tenir a taula. L’Adrià deixa que que cuiners joves entrin a la cuina i vegin tots els detalls d’allò què fan. Ell continua dalt de tot perquè sap què faran dins de dos anys, i seguirà explicant-ho. No li faltarà feina.

No sé quines són les cinc forces del Harry Potter, i llegir la col·lecció de llibres és massa llarg ara mateix. Si em fas un resum potser sabré que en puc aprendre.

En l´argument de Lessig, em sembla que falla la major, és a dir, equiparar llei i programari: llei transparent=negoci transparent=programari transparent. Una societat ( conjunt de individuus, per si te n´havies oblidat ) és lliure quan cada un dels seus components pot exercir en llibertat, i per jo exercir la llibertat és tenir la facultar de decidir i triar el programari que consideri que em pot solucionar un problema o el dels meus clients; també llibertat, podria ser que qualsevol fabricant fés el programari amb l´eina que consideràs més adïent per fer la competitiva i eficaç amb la sola limitació del mercat. Es a dir, la llibertat la gaudeixen els individuus amb la única limitació de la llei.

Fes-li al Lessig la següent pregunta: ¿ Perquè tot i que les lleis són transparents -algunes- hi ha gent que contracta advocats més cars que altres ? La meva resposta: perquè tot i que les lleis són prou transparents has de saber interpretar-les i saber convencer a un tribunal: CREATIVITAT; i potser no tots els advocats ho saben fer, aquells que ho dominen, controlen el negoci: COMPETITIVITAT. Tornam allà mateix. No cal que li donis més voltes: fas un producte bò, potser te´l compren; fas un producte dolent, potser també.

I per favor, no me surtis en temes d´esclavitut, inquisidors, dictadors i fauna harrypotteriana, és un tema estrictament de mercat, centra´t en les 5 forces de Porter i ho entendràs tot.

Segur que hi havia vida social en temps feudal, o no seriem on som

Si després i tenc res a dir ja em va bé anar a la web per veure i deixar comentaris.

Si tú, benjamí, haguessis fet les comptabilitats i el menéame.net amb programari propietari, et seguiria apreciant igual perque crec que ets brillant, tant dona l´eina que utilitzis per a mostrar les teves invencions si al final ets creatiu i aportes solucions als teus clients.

Salut!

PS: Hi havia vida social en el temps feudal ?

http://superalumnos.net/microsoft-en-el-parc-bit-de-mallorca.

M’he permés algunes llicències, com afegir “fritas” a “patatas”

També he ampliat el comentari sobre Lleida esmentant el de Manresa.

Salut,