Microsoft al Parc Bit

(Apunt traduït a l’espanyol per l’Ismael Fanlo, gràcies!)

On és el Lotus 1-2-3? I el WordPerfect? O el Netscape. Al mateix lloc on aviat hi anirà el programari de gestió empresarial fet per la majoria d’empreses de les Illes Balears. Els programes esmentats moriren ofegats pel Microsoft Office i l’Explorer; el ElquesiguiGes de torn caurà estrangulat per programes tipus ERP com el Navision i afegitons.

El monopoli que ja tenim: el sistema operatiu i l’office

Primer Microsoft va monopolitzar el mercat dels sistemes operatius. Tot seguit ens va dir que funcionaria més ràpid, al nostre ordinador, un office del mateix fabricant del sistema operatiu. I així era. Ens deixarem convèncer i la diversitat bítica se n’anà a prendre pel sac. Després d’un parell de judicis als tribunals USAns sabérem que havien fet trampes per tal que els altres office i navegadors no llisquessin tan fins. Però ja era massa tard per a recuperar-los. La resposta fou el programari lliure, però tampoc no ho tendria gens fàcil. Un 90% del món és client de Microsot. Som davant una situació excepcional, un nivell de fidelitat que fins ara no havien aconseguit ni les religions amenaçant amb el turment etern.

Avui podem parlar d’un altre office, (l’OpenOffice.org) i d’un altre navegador (el Firefox) perquè els propietaris ens regalaren el codi. Total, si l’havien de llençar perquè ningú no el volia. Els nous propietaris, la comunitat del programari lliure, han tengut unes feinades per a fer surar aquests programes. Ni regalant-los hi havia manera d’esgarrapar un poc de mercat al Microsoft Office i l’Internet Explorer. Sense anar gaire enfora, al novembre del 2006 el Govern de les Illes Balears s’estimà més enviar 2,5 milions d’Euros a Redmond, a canvi de llicències del Microsoft Office, abans que no pas invertir els 2,5 milions en formadors i informàtics de les Illes Balears especialitzats en l’OpenOffice.org.

Microsoft ha aconseguit monopolitzar el sistema operatiu, l’office i el navegador. Ara li toca al programari de gestió. ÿs el tema d’aquest apunt de blog.

El programari de gestió, següent monopoli de les megacorp?

Els rivals de Microsoft en navegadors, office i sistemes operatius eren empreses globals. Tampoc no gaires: IBM, Digital, WordPerfect, Borland, Apple, Sun, Oracle, Digital Research, Lotus, Netscape, Corel, Adobe o Macromedia. Però en el programari de gestió la cosa té un canvi essencial, perquè cal fer la competència a empreses locals. La estratègia és diferent, cal estar a prop dels clients. ÿs exactament el que Microsoft ha fet els darrers anys. No fa gaire obriren un centre a Lleida:

El centro, que cuenta con una inversión de un millón de euros, estará destinado al desarrollo de soluciones verticales de gestión adaptadas a las necesidades de distintos tipos de industria (Agroalimentarias, Transporte, Administración Local…). IFR Software Factory Microsoft Dynamics generará un volumen de negocio de 5 a 6 millones de euros anuales, dando servicio en desarrollo de software a todo el territorio del Estado y empezando a hacer realidad las posibilidades que brinda el mercado europeo. —Web de Microsoft, destacat meu.

Ara li toca a les Illes Balears. I què hi faran? Programari de gestió per a empreses del ram turístic. Basta cercar Mallorca al seu web per a trobar-hi el Navision un caramull de pics. O llegir com els mitjans locals expliquen l’arribada de Microsoft a Mallorca. Al dBalears.cat mateix:

El centre d⿿innovació estarà destinat a millorar la gestió de les empreses mitjançant les eines informàtiques que Microsoft ofereix. A més, pretenen ajudar a “internacionalitzar” la tasca de les empreses lligades al turisme.

Ho pinten com a innovació, però tot plegat només és canviar de mans una «innovació» que ja feien les empreses locals. També és una bona estratègia per aconseguir un nou mercat, el de la gestió empresarial, mentre aturen l’expansió del programari lliure a les empreses i les llars.

El repte de la supervivència de les empreses locals

Els desenvolupadors balears de programari de gestió ho tenen ben magre. Basta que mirin com els hi va anar a les empreses globals que Microsoft ha desplaçat. Possiblement hauran de fer el mateix: abandonar els productes propis o regalar-los, fent-los lliures, com a can Sun amb l’OpenOffice.org o Netscape amb el Navigator. Tot i això no serà fàcil aconseguir mantenir un lloc al mercat, perquè tampoc ho ha estat pas pel Firefox ni l’OpenOffice.org.

Sempre podran vendre llicències de Navision i fer-ne adaptacions. O fer-se representants de la competència del Navision. Significarà deixar el programari de gestió en mans de quatre megacorporacions. Possiblement amb el temps es fusionaran i seran dues en comptes de quatre, tot i que el mercat dels ERP és prou complex. Però ja ho veurem pel cas dels especialitzats en turisme, perquè en informàtica sembla que la tendència és que són multitud dues empreses fent el mateix producte. Al mercat dels office i dels sistemes operatius ha costat molt que n’hi hagués dos populars. Només s’ha aconseguit ⿿i no gaire– amb programari lliure. Bé, tres en el sistemes operatius si comptam el MacOS, cosa que no volia fer perquè per aconseguir vendre llicències han de fer una cosa ben excepcional: fabricar maquinari amb molt glamour. No és el que farem a les Illes, no compta.

També podem recordar una altre capa viscuda d’aquesta ceba de la concentració del programari empresarial. Multinacionals compraren els clients, que no el programari, d’empreses prou conegudes com el Centre de Càlcul de Sabadell i Logic Control –un nom que sempre em va semblar inquietant. Aquests compradors ofereixen ERP que són competència directa del Navision. Tal vegada no els quedarà més remei que concentrar-se per a ser el segon proveïdor. O convertir-se en una Lotus Development Corporation Bis.

Les empreses locals passaran de ser xefs de prestigi, amb paladar, cuina i carta pròpia, a repartidors de kits de personalització d’un McDonalds qualsevol: sobres de quètxup i mostassa. Els vermells són quètxup, els grocs de mostassa. No caldrà saber gaire cosa més per a fer feina. Avorrits potser alguns deixin la cosa de la cuina. Fet i fet a Microsoft no els necessiten; hi ha milions d’afeccionats al menjar ràpid que saben distingir entre quètxup i mostassa. Fins i tot que ceba es diu onion quan va a una hamburguesa; tot una mostra del domini que tenen de la cuina que es porta ara. Aquesta que es promocionarà al Parc Bit.

El suport del Govern a Microsoft

Estaria bé que el Govern només donés suport al programari basant-se en qüestions socials i no tècniques. Si ho fessin només podrien recolzar el programari lliure, perquè el privatiu és antisocial. Queda prou ben explicat a l’assaig «Per què el programari ha de ser lliure». Dit curt, cas que aparegués una màquina de fer còpies de pa amb cost proper a zero, no ens imaginam cap govern donant suport als forners entestats en què l’invent desaparegui. Però amb el programari passa. El bit social està molt verd. I no és que no sigui una matèria primera prou important i estratègica. Vés què li farem.

El Govern és al nostre servei. Seguint amb la metàfora de la cuina, des de les institucions públiques fan campanyes de suport als productes locals del ram de l’alimentació. ÿs perquè els pagesos tenen les idees força clares. No passa el mateix en informàtica. La majoria d’empresaris locals defensen el model de negoci del programari privatiu. Pensen que així protegeixen els seus productes amb llicència privativa: només ells en poden fer còpies, modificar-lo, estudiar-lo i fer-ne negoci. ÿs un model que a llarg termini afavoreix les megacorporacions de programari, perquè les empreses locals mai no podran seguir el ritme de les grans empreses amb molts milions de pressupost i milers de programadors gratant codi. ÿs el cas del Navision i d’altres ERP per a la gestió d’empreses turístiques: cap desenvolupador balear no en pot fer ⿿i mantenir vigent– una oferta equiparable mentre dóna servei als clients finals. Sembla prou clar que hauran d’oblidar-se dels programes propis. No és pas cap predicció feta a la lleugera. ÿs exactament el que ha passat fins ara amb la resta de programari; els sistemes operatius, navegadors i office. Ara els hi toca als programes de gestió empresarial. Cap desenvolupador petit, local, no ha pogut fer sobreviure el seu producte privatiu i no passarà tampoc aquest pic. Només han quedat substituts lliures, i ha costat molt mantenir-los.

No hi ha més camins possibles que oferir una cosa que Microsoft no té ni vol al seu catàleg: llibertat pels usuaris. Hi ha prou mercat per a productes lliures encara que avui no siguin tant perfectes tècnicament com els privatius. Perquè milers d’usuaris posarem la llibertat davant les especificacions tècniques i la comoditat, avui tenim el GNU/Linux, el Mozilla o l’OpenOffice.org. En aquest moment el programari lliure també és còmode i prou potent. Ha provocat prou nervis a can Microsoft. La industria local no hauria d’oblidar que hi ha clients inquiets que compraran ERP turístic lliure tot i que no sigui tant complet com el privatiu. Hi ha qui no vol fer feina dins cap gàbia, encara que sia d’or, i cal trobar-los.

No ésser ben decidits amb el programari lliure només suposa un empobriment de la indústria local. ÿs una cosa que al Govern possiblement no voldrien, però els empresaris locals sí. Han defensat el model privatiu mentre s’oposaven al programari lliure amb contundència: «el meu programa és el meu tresor / no puc deixar que ningú més hi tengui accés / seria la meva ruïna / la gent del programari lliure ens vol ensorrar». S’han oposat a l’única competència de les megacorporacions del programari, i se’ls menjaran amb patates. I quètxup. O mostassa.

No fa pas gaire que el Govern ha encetat un parell d’iniciatives per a recolzar el programari lliure i era previsible: ara calia compensar la cosa amb el programari privatiu, o potser un bon nombre d’empresaris locals arrufarien el nas i els titllarien de parcials. Tot plegat em recorda l’època de la transició democràtica, quan no hi havia debat ni comissió que no tingués, a la taula, qualque representant del vell règim. Què podien aportar de positiu? Res, però no convidar-los comportava les queixes d’una bona part de la societat i, repeteixo, el Govern és al nostre servei.

La distància local amb el programari lliure és clara. Totes les iniciatives governamentals decidides per a recolzar el programari lliure han consistit en alliberament de codi de l’administració. Ha pogut ser decidida perquè tenen tot el control d’aquest programari. Les manco decidides han estat substituir alguns, no gaire, Microsoft Office per OpenOffice.org. No han pogut ser tant contundents perquè ja no en tenen tot el control: centenars d’usuaris i dotzenes de tècnics informàtics no hi estan d’acord. No han pogut recolzar l’alliberament de cap programari de cap empresa local perquè cap no ho ha fet. Rellegiu aquesta darrera frase. Sí, cap empresa local no ha alliberat uns programes que a mig termini llençarà al poal dels fems.

Fer lliure un programa no és quelcom màgic que automàticament comporti millores a dojo i contractes de treball. Cal crear una comunitat i fer que el codi sigui mengívol perquè professionals d’arreu s’hi posin. Donar-li una infraestructura de fons que doni confiança. Fer-lo popular. El Govern recolzaria una iniciativa així. N’estic segur, perquè és exactament el que acaba de fer amb Microsoft. Però no hi ha demanda i, repeteixo, els polítics fan allò que demanam ⿿bé, aquest pic sí.

En mirar-me el sector del bit balear sovint haig de dir el mateix que el nin protagonista de la pel·lícula Sexto sentido: «en ocasiones veo muertos». Veig molt codi enterrat enDVDat a ves-te’n a saber quin cementiri quina lleixa de magatzem balear.

Entrades relacionades

30 Comentaris

  1. Felicitats, Benjamí!

    Trobava a faltar un d’aquests articles teus.

    Aprofitant que encara tinc dues setmanes de no-feina-remunerada (els autònoms no fem vacances, ens quedem sense feina!), ho trairem al spanish language.
    😉

    Salut,

  2. Gràcies Ismael!

    He afegit un parell de coses; és lo que té anar a la platja, relaxat s’hi pensa bé 😀

    – Al primer paràgraf introdueixo el gènere ERP.
    – El paràgraf on esmento Logic Control i el Centre de Sabadell és nou. Després l’he recordat.
    – El paràgraf que comença amb «No hi ha més camins possibles» és nou, i llevo aquesta frase del paràgraf anterior. M’ha semblat que parlava poc de la solució lliure.
    – La frase on hi ha la paraula patates.

  3. Molt bon post, és la reflexió que ens feim tots els que vivim en i d’aquest mon.

    Jo al final ja no se si tot s’embruta per interessos particular, es a dir comissions i maletins, o per ignorància. o per una mescla de les dues.

    A nivell public, generalment qui pren aquestes decisions, nomes replega maletins, els marrons se’ls mengen els “curritos” de sempre i el poble, que es el qui sempre paga.

    a les empreses privades, que vols que et digui, em decantaria més per el tema de la ignorància i que bé se’n encarreguen els mitjans de que la paraula Microsoft sempre soni com a salvadora del mon i del empresari. Amen que molts de proveïdors, que no se volen complicar la vida, sempre tracte d’aquests com “els qui dominin els mercats i que son cavall guanyador”.

    i a nivell domèstic, sempre és el mateix “… com que a la feina tenc M$…” o el trist “i si no empro M$, que he d’emprar !?”

  4. Em pareix bé el fet de que sa gent pugui triar el que vol. Però t’has fixat que no dones molts noms d’eines GNU que facin competència a Navision??. Crec que és el que cal fer, més informació de ses opcions que hi ha al mercat i que si bé no satisfan el 100% del teus requisits també tenen la possibilitat de “tunetjar-les”.

    Salut!

  5. Molt bon article! Si senyor! Sa veritat es que ja els enyorava n_n
    També es pot ser una mica més positius i pensar que totes aquestes empreses que no han alliberat res ho faran algun dia, es veritat que molt de codi quedarà enterrat, com bé dius. Però l’avantatge d’això es que el codi (a diferència d’altres coses) es pot desenterrar i tornar a aprofitar. Sempre hi pot haver un renaixement d’antigues aplicacions que s’han refet i potser que passi perquè com bé va dir l’amo de Microsoft “cap empresa dura per sempre”.

  6. Estic completament d’acord, les petites empreses requerim de les administracions locals perquè ens ajudin a desenvolupar-nos, Microsoft no necessita a ningú. No es tracta de afavorir gratuïtament, sinó de forma totalment interessada, si les empreses d’aquí creixen tots serem mes rics (especialment l’administració).
    A més, moltes empreses locals estan a l’altura de microsoft amb temes de software turístic, però requerim de talent, de financiació i sobretot de un entorn altament competitiu en el que desenvolupar-nos. Microsoft matarà la competència i això es dolent per tots.
    En molts d’àmbits ja esta passant que grans empreses estan aconseguint contractes no per ser millors, ni més competitius, per tenir mes nom. Es feina dels nostres polítics aprendre a distingir que es important pel desenvolupament del sector del coneixement i ser valents en les decisions.

  7. El traductor a l’espanyol, per ventura constatant que l’anglès és una llegua de rebaixes ⿿no diu tres mots allà on en pot dir dos⿿, hi afegí preposició i les ocasiones. Perquè el nin de «The Sixth Sense» just diu “I see dead people”. Veig morts.

  8. Dídac: hi ha ERP lliures –TinyERP, Openbravo, cerca-ho (si vols) a Internet.

    Potser no s’ha entès bé, però amb aquest apunt justament volia cridar l’atenció sobre la no existència d’ERP de turisme perquè els millors fabricants del planeta (les empreses balears) de programari de turisme tenen un nombre important d’opositors al programari lliure.

    Que mentre no hi havia Navision pau i glòria, però ara van cap a l’extinció dels seus programes perquè Microsoft té pel Navision els plans d’expansió que tenia pel seu office: un a cada empresa. Sector per sector –agroalimentari, turisme– i obrint delegacions locals. Poc a poc. La única manera de fer front a coses com el Navision és amb programari lliure. Han d’alliberar el que han fet. Quan s’hi posin tampoc no serà fàcil, que no esperin miracles. Però amb el temps i fent comunitat poden fer front a Microsoft talment avui ho fan les altres eines GNU que sí cito. Pensava que s’havia entès.

    Cal dir que el Govern sí ha alliberat programari per turisme: l’AvantHotel. Però és el 50% del que necessita una empresa turística. Hi ha moltes possibilitats que el Govern ara ajudi a surar el 50% lliure que falta. Però ningú no fa propostes i el programari no sorgeix del no res. Qualcú ha de donar la passa d’alliberar. Si ho fa segons qui balear, l’alliberat serà molt bo i tindrà èxit a nivell mundial. L’empresa que alliberi ampliarà clientela. Tindrà més feina –no fent exactament el mateix que ara, però possiblement lo nou li agradarà més. Només això farà tremolar les cames al Sr. Navision. Hi són a temps, si volen.

    Xavier: estic content que algú que coneix el ram d’aprop digui que tenim empreses a l’alçada de Microsoft amb temes de software turístic. Ara caldria que entenguessin l’important que és alliberar. Seria un motiu per atraure el que reclames:

    Talent perquè els millors informàtics són més bons de seduir amb projectes lliures. Mirau quins cracks fan feina a Grid. Guillem, ets per aquí? 😉

    Finançament: el Govern recolzaria una cosa així. Ho han fet a Navarra amb l’Openbravo, a Extremadura amb el paquet PIME –que alliberà una empresa d’allà.

    – El programari lliure fa els programes més competitius. Quan aconsegueix la comunitat crítica, el ritme de millora és molt alt. Cap empresa privada els pot seguir, per gran que sigui. Microsoft ja no pot seguir el GNU/Linux, els seus escriptoris. Les darreres innovacions de Dell són gràcies al GNU/Linux, perquè Microsoft ja no dóna resposta, no és àgil. L’Enrique en parlava no fa gaire.

    Theuth: Totalment d’acord, gràcies per recordar-ho. Passa que la frase coneguda a les nostres latituds és aquesta, i si no l’uso no serà tant fàcil fer la connexió, amb el nostre record cinematogràfic, que comporta l’acudit.

  9. Microsoft ó empreses_clon_programari_propietari sempre guanyaran amb el que és conegut, es a dir, comptabilitats, erps, gestió caca X, gestió merda Y, per la senzilla raó de qué: primer, es un programari sense secrets; segon, tenen els canals de distribució comercial controlats i ben untats.

    Al meu parer, el programari lliure s´ha de fer -i no amollar- amb l´empenta de la creativitat ( que de fet la té des de fa estona: linux, google, meneame, youtube, firefox, flickr, mysql, php, second life, … ) per a derrotar a les grans corporacions. Quan Microsoft escolta la paraula linux es com Drácula davant un manat d´alls, perque sap que darrera hi ha creativitat i no la pot xuclar ( bé, a vegades la xoriça ), de fet la batalla dels OS en l´entorn empresarial la comença a perdre, que és la que dona pasta, perque lo altre és tot piratejat.

    Que es pot fer un ERP amb programari lliure, econòmicament rendible i técnicament insuperable no hi ha cap dubte, el problema será _la_desconfiança_i_la_por_ dels caps quadrats i en forma de pera que ho han d´avaluar, instal.lar i administrar.

    No crec que les administracions s´hagin d´embolicar en ajuts especials a desenvolupadors de programari lliure fora dels ajuts ordinaris de innovació i desenvolupament o altres. Subvencions i favoritismes van plegats de la mà, i qui amb política s´hi ajeu, amb un consorci es desperta.

    En resum, descomptant algunes excepcions, crec que programari lliure ha de escollir la creativitat i la imaginació i deixar-se d´erps i mandanGES i centrar-se en descobrir serveis/negoci que captin usuaris/clients que els empresaris no puguin donar-los l´esquena.

    ( You can´t be Shakespeare, you can´t be Joyce, so what is left instead, Lou Reed )

  10. Molt bona reflexió!

    L’emperò fonamental d’un sistema com Navision és que estàs completament lligat per la tecnologia Microsoft, no pot triar ni sistema operatiu, ni base de dades ni tan sols full de càlcul amb el qual fer les estadístiques.

    Si Microsoft ve per aquí és per aprendre com va el negoci de més potència a les Illes: l’Hoteler. Gestionar una cadena hotelera, les reserves, economats, etc. etc. és molt complexe i es necessita molt de temps, inversió i sobretot coneixements per a fer-ho anar. Supòs que això és el que cerca Microsoft. Posarà Navision a preu de patató a algunes cadenes i els hi farà el programa a mida. La cadena tindrà un programa que farà el que vol i Microsoft un desenvolupament que podrà vendre a altres cadenes.

    Amb això la cadena original ja està fotuda. La seva visió del negoci, la gestió que la feia diferent estarà a l’abast de tots els seus competidors, i Microsoft acabarà recuperant la inversió en forma de llicències d’Office i Windows (que serà imprescindible per poder fer anar el programari de gestió, clar!).

    L’altra possible focus serien les agències de receptiu i TTOOs. Per Mallorca també en sabem una estona d’això i l’estratègia és més o manco la mateixa.

    El problema no es tan sols que s’acabi amb el model de negoci informàtic, sinó que hi pot haver una transmissió brutal de coneixements empresarials, que constitueixen un actiu fonamental per les empreses turístiques via programari, cap als competidors turístics.

    Això també passa amb el programari actual, però com que hi ha molt a on triar les empreses es podenden diferenciar en la seva gestió per programes fets a mida o comprat que s’adapten a la seva manera de fer feina. Si les empreses desenvolupadores desapareixen i tenim un monocultiu aquesta diferenciació es pedrà.

    En aquests món per ser competitiu s’ha de gestionar millor i s’han de donar millors serveis i preus. Amb això dels preus i serveis cada cop hi ha menys diferència i estam perdent terreny. En la gestió sincerament crec que som capdavanters. Si jo fos l’hoteler, TTOO o agència m’ho pensaria molt abans de deixar a un gegant com Microsoft fer negoci amb els meus secrets empresarials.

  11. aaloy, el teu comentari és molt valuós perquè coneixes bé el bit turístic. Em fa l’efecte que MS ja sap molt d’aquest mercat, perquè hi ha un distribuïdor important del Navision a Mallorca especialitzat en turisme. Ja saben els secrets, ara volen més clients.

  12. El comienzo de este artículo pretendidamente crítico a Microsoft ya es desafortunado ¿Reclamar Lotus 1-2-3 de IBM?. Al margen de ese “sin sentido” y obviando la interminable demagogia derramada por todo el artículo, como no tengo tiempo de opinar sobre cada una de las frases erróneas del mismo me limitaré a resaltar cuatro importantes aclaraciones:

    1) Nadie a puesto a un cliente jamás una pistola en la cabeza para que compre tal o cual producto, es libre de elegir el que más le guste o le convenga.

    2) El programa de Gestión Hotelera en Navision referenciado en este artículo de forma velada no tiene nada que ver con Microsoft, unicamente que usa una de sus plataformas de desarrolo. Es un producto 100% propiedad de una empresa Balear que no reporta mas del 2% de sus beneficios a Microsoft.

    3) Criticar sistematicamente a Microsoft defendiendo a otros igual o peores como Apple, Google, etc. no es más que un sintoma de extremismo radical como cualquier otro, es decir, una perdida de tiempo absurda y un “sin sentido” mas a sumar al artículo.

    4) El tema es muy simple: ¿Tienes algo mejor?, demuestralo, vendelo, regalalo … haz lo que quieras, ¿pero que te importa lo que hagan los demás?, si eres bueno siempre estarás delate, sino retirate que molestas.

    Nota: Soy fabricante (no distribuidor) de Software, y vivo de eso desde hace muchos años.

  13. B.Real:

    1) Com a tàctica comercial també és un delicte permès posar bombes a les oficines de la competència. No fer-ho no és cap indici de bones pràctiques, sinó de no ser un delinqüent, una cosa que tots voldríem del 100% de la població, veritat?

    Els clients poden comprar amb manca de coneixement d’un mercat relativament nou com és l’informàtic. Ningú no compraria un cotxe sense capó ni perns al motor, però és el que fan quan paga llicències d’un programa no lliure. La majoria no ho sap. Jo parl d’educació i vos de pistoles; m’agrada més perquè ho trob més constructiu. No us sembla?

    2) El que Microsoft ve a fer a Mallorca està molt lligat al Navision i al turisme. No ho dic jo, hi ha prou notes de premsa. El que ha fet a Lleida també està lligat al Navision, i tampoc no són especulacions: està en marxa.

    3) On defenso Apple i Google? Enlloc. Però sembla que teníeu ganes de dir-me extremista radical que perd absurdament el temps en un article sense sentit.

    Tampoc no reclamo cap Lotus. Simplement explico dic què va passar amb Lotus –i d’altres. Però sembla que volíeu començar el comentari dient que el què dic no té sentit.

    Si no ho dic ho inventau, i tal dia farà un any. ÿs una tàctica coneguda d’atac, no de conversa. Jo m’estimo més conversar. Intentau conversar a partir d’ara, si us plau.

    4) Algú que no té res per oferir molesta? Vés quines coses! 🙄

    Sabia què sou fabricant de programari a la segona frase del vostre comentari. Conec aquest to que curiosament compartiu molts empresaris semblants: veterans i amb programari propi. Possiblement amb prou ingressos per contractes de manteniment que els vostres clients no poden contractar a ningú més; els cotxes que feu no tenen capó ni perns al motor i ningú –tret de vosaltres– els hi pot reparar, millorar ni mantenir. Es conformen perquè la majoria d’oferta al voltant és semblant a la vostre «i més val ruc conegut». Tindran una sorpresa quan arribin substituts lliures i qui els hi ofereixo expliqui la diferència que suposa la llibertat d’escollir proveïdor pel mateix programa. Aquesta possibilitat no us agrada gaire, i la menyspreau. Es ben palès al vostre comentari.

  14. L´èxit i expansió de les grans cadenes hoteleres mallorquines i TTOO ( no oblideu que les “number one” no són precisament mallorquines sino americanes ) no té res a veure amb el programari, sino amb estratègia empresarial, apostar per un camí de negoci innovador, visió de futur, risc, etc, aspectes que gestionen els directius, he tingut la oportunitat de escoltar executius d´alguna gran cadena hotelera i per res es parla de programari especial o no, si en canvi de tenir uns sistemes eficaços amb accés inmediat a la informació.

    Com comentava abans, el programari empresarial no té secrets ( tothom sap que és una comptabilitat, d´un magatzem, una gestió d´un ttoo, etc) , no crec que Microsoft tingués problemes per disenyar un programari de gestió hotelera a partir de zero i distribuir-ho; a cop de talonari podríen comprar, per exemple, el cap de projectes de Marriot o Hilton, o inclús alguna cadena mallorquina.

    Crec que seria una bona práctica oblidar-se del que fa Microsoft i deixar que el mercat reguli la competència ( si fan el gambirot, ja cauran ) i dedicar-se a fer programari exitòs, encara que sigui pel veï que té un sabateria o una peixateria. Quan es corren el 100 metres lliures no hi ha cap corredor que miri al seu contrincant ( bé, pot ser l´Usain Bolt, sí ), es corren i prou, i al final es veu qui ha guanyat.

  15. 1) No se entiende que tipo de mala práctica puede ser que un Partner (empresa local) de Microsoft haga marketing de un producto, un cliente se interese por él, vea varias demos del mismo (entre otras de otros productos) y se decida a comprarlo. Microsoft no vende directamente, lo hace a traves de distribuidores locales.
    2) Insisto en que Microsoft no vende directamente, siempre lo hace a través empresas locales (canal) que viven de ello y que son totalmente libres de hacer eso o cualquier otra cosa.
    3) Si vuelve a leer mi texto verá que en ningún caso me he referido a usted directamente, sino a aquellos que muestran la actitud de criticar por sistema. Si quiere incluirse es libre de hacerlo.
    4) Si vuelve a leer mi texto verá que no he dicho “el que no ofrece nada molesta” sino que si estas en el mercado con un mal software engañando a clientes pues mejor te apartes.

    Respecto a sus última afirmaciones realmente no ha dado ni una, lo de veterano me suena a la pelicula “Nacido el 4 de Julio”. Con sus opiniones simplemente me convence de que desconoce con rontundidad la realidad del negocio del software, ¿Sabe usten lo que es desarrollar un aplicativo con millones de lineas de codigo que sea usado por mas 1000 usuarios y que necesite soporte de 24×7 ?. ¿Cree usted que ese tipo de productos profesionales se pueden ofrecer con licencia gratuita?. Le invito a que forme una empresa y ponga en práctica sus fundamentos.

    Por ultimo, si personalmente tuviera un competidor como usted dice que ofreciera su software libre, le aseguro que ni lo criticaria ni me importaria, lo tomaria como cualquier otro competidor, intentando ser mejor que el simplemente, y si no lo consigo y no consigo ganarme la vida pues me dedicaría a otra cosa.

  16. B.Real:

    1, 2) Ara està millor plantejat. ÿs que la qüestió de les pistoles, l’argument que usàveu abans, posa la relació client proveïdor en la zona del delicte.

    No és cap mala pràctica, és vendre cotxes sense capó ni perns al motor. Que només podrà reparar el fabricant. Que tothom té prohibit ni tant sols mirar com funciona. Els clients ho compren perquè encara no saben ben bé què exigir al mercat del programari, és molt nou.

    3) Ah, no parlaves del meu escrit. Ara tampoc parles de mi a la frase «desconoce con rotundidad la realidad del negocio del software». Val 🙄

    4) Comentari 12, punt 4.

    Potser no conec prou el mercat del software, perquè només vaig programar des del 1984 fins el 2002. Només he escrit dos programes de comptabilitat complets i cinc de gestió, amb dotzenes d’adaptacions d’aquests cinc per a usuaris finals. Vaig deixar-ho després de l’Euro i l’efecte 2000, no volia ser distribuïdor de cap ERP i només volia dedicar-me al programari lliure per motius ètics. Aleshores no hi havia ERP lliures, ara sí. Però segueixo fent coses amb software, tot i que no de gestió. No tenir-ne ni idea inclou ser el co-fundador de meneame.net, que com tothom sap no va amb programari sinó amb monees que teclegen sense aturall el que surt a la plana.

  17. Ja resulta “cansino” l´etern comentari de qualificar el programari propietari com el “foc etern” tipus “arrepentíos, el final esta ceeerrcaaa”, perque el qui el fa s´oblida del punt més important: qualsevol programari pot ajudar a crea valor.

    Potser són els mateixos que compren les pizzes a fora, enlloc de fer-se-les a casa, o els que desmonten la tele de plasma a veure si hi ha algun xip dubtòs.

    Crec que B.Real está en el seu dret de usar i distribuir el programari que li vengui en gana sense demanar permís ni tenir la aprobació de ningú.

  18. emorel: està prohibit vendre pizzes sense publicar la composició. Res no prohibeix analitzar-ne la composició i fer-ne d’iguals. Cap llicència del televisor no prohibeix desmuntar-lo ni cercar xips dubtosos.

    Fa molts segles també era «cansino» escoltar que els feudals també creaven valor, i que tenien el seu dret a continuar amb els seus privilegis sense demanar permís ni tenir l’aprovació de ningú. Hi havia prou gent que ho deia. Segles després als USA hi havia antiabolicionistes. Era tant «cansina» la seva defensa que mira on són ara els feudals, els amos –per bé que tractessin alguns esclaus que no volien marxar. I no acabaren pas per cap foc etern, cap cosa religiosa, sinó per quelcom que va tant contra el tictac religiós com és la darwiniana selecció natural de les espècies. Només per gràcia divina es poden justificar privilegis semblants als dels monjos de monestir, i només una societat poc evolucionada els pot admetre. La del programari ho és poc encara. Ningú no vol cap gàbia encara que sia d’or, però primer cal aprendre a identificar què són les gàbies.

  19. benjamí: en relació a les pizzes, “el secreto está en la masa”, et rept a que vagis a qualsevol restaurant i demanis com fan la pasta, a veure que et diuen, ¿ son pizzes propietaries ? El que et costa entendre és que quan un fa un bon producte, sigui quina sigui la materia primera utilitzada, i té èxit, l´equació és vàlida.

    No sé perquè has de fer la perorata històrica ( comparació exagerada fora de contexte ) per a comentar un simple concepte de gestió d´empresa, creació de valor, el qual explica com donem al nostre producte qualcom especial que el fa millor que la competencia.

    Si analitzes bè aquesta societat, et donaràs compta que es basa en un paradigma feudal, això no vol dir que hi estigui tranquil, més aviat em preocupa.

  20. emorel: no importa que em diguin com està feta, hi tenc accés per altres vies i totes legals. No pots no voler explicar a Sanitat què hi poses al menjar i mantenir obert el restaurant. No em prohibeixen portar-me un bocí i fer-ne un anàlisi a un laboratori.

    Ni la formula de la Coca-Cola no és secreta, tot i el que digui la llegenda. Cap producte al nostre voltant no ho és, excepte el programari. Pots seguir cercant metàfores amb altres productes, si vols, però aviso: les més aproximades són amb substàncies il·legals.

    La comparació no és gens exagerada. Els feudals tenien control excessiu damunt l’economia i la vida social. Els autors de programari amb la seva feina també, perquè l’abast del programari és transversal. Ens diuen com hem de portar la comptabilitat i quina música podem escoltar o no.

    El codi del programari és un dels majors repositoris del nostre coneixement. També ho és el DNA, ho són les màquines i els llibres. Que només hi tenguin accés alguns privilegiats em recorda què passava temps enrere amb els monjos de monestir.

    Gent de tanta volada com l’advocat Lawrence Lessig ho ha comparat amb la democràcia:

    Per exemple: una societat lliure es regeix per les lleis, però tota societat lliure posa uns límits a aquesta regulació mitjançant les lleis. Cap societat que hagi mantingut les seves lleis en secret podria ser considerada lliure. Cap govern que ocultés la legislació al seus governats tindria cabuda en la nostra tradició. Les lleis controlen, però només ho fan d⿿una manera justa quan són transparents. I les lleis són transparents només quan aquells a qui s⿿apliquen, o bé llurs agents (advocats, legisladors), hi poden accedir i controlar-les.

    […] Els documents jurídics són oberts i lliures, i tothom els pot fer servir. Els arguments són transparents (la qual cosa no vol dir necessàriament que siguin bons) i els raonaments es poden adoptar sense el permís dels advocats que els van idear. Les opinions que en resulten es poden citar en informes posteriors i es poden copiar o integrar en altres informes o opinions. El codi font de la legislació nord-americana és, per disseny i per principi, obert i lliure perquè qualsevol persona se⿿n pugui servir. I de ben segur que els advocats se⿿n serveixen, ja que la creativitat dels grans informes s⿿assoleix reutilitzant el que s⿿ha dit anteriorment. La font és lliure i tant la creativitat com una determinada activitat econòmica parteixen d⿿aquesta font.

    L⿿activitat econòmica del codi lliure (en el sentit de codi jurídic lliure) no deixa pas els advocats sense feina. Els bufets d⿿advocats tenen prou incentius per crear nous informes encara que qualsevol persona se⿿ls pugui copiar. L⿿advocat és un artesà i la seva obra és pública, però l⿿artesania no és beneficència. Els advocats cobren i la gent no els encarrega feina pretenent no pagar-la. Contràriament al que podria semblar, aquesta activitat econòmica és ben pròspera i va en augment.

    Introducció del llibre «Free Software Free Society»

    Usant el teu argument, ara podem dir que hi ha dictadures que «tenen èxit» i «creen valor» 😉

    Però no t’estic dient filodictador, perquè dius que et preocupa el model feudal. Aleshores potser també t’hauria de preocupar que només l’autor d’un programa pugui donar servei per aquest programa. Que en tengui el control absolut d’una eina tant fonamental avui. Poden passar coses com aquesta… què dic, passen!

    ⿿ Sr. Xef, com canvio aquesta recepta per treure⿿n la sal?
    ⿿ Com goses posar en dubte la meva recepta, la creació del meu cervell i el meu paladar, pretenent manipular-la? No tens el judici suficient com per modificar la meva recepta i fer que funcioni correctament!
    ⿿ Però el metge em diu que no prengui sal! Què puc fer? Vostè podria treure-hi la sal per a mi?
    ⿿ Ah, si és per motius de salut ho faré encantat. Els meus honoraris són de només 12.000 Euros. Ara, però, no tinc temps. Estic ocupat amb un encàrrec per dissenyar unes galetes pel Carrefour. Potser d⿿aquí a un parell d⿿anys podré estar per tu. Mentre no mengis galetes.

    I aquest model dius que té èxit i crea valor? I que n’opinen els súbdits usuaris informats? Dic usuaris, no militars informàtics 🙄

  21. Fet!

    http://superalumnos.net/microsoft-en-el-parc-bit-de-mallorca.

    M’he permés algunes llicències, com afegir “fritas” a “patatas” 🙂

    També he ampliat el comentari sobre Lleida esmentant el de Manresa.

    Salut,

  22. benjamí: és impossible que et portis un boci de pizza a casa per analitzar-la i la puguis calcar, perque t´oblides del “valor” que equival al procés de fabricació, es a dir, el coneixement del cuiner. De la mateixa forma, puc fer un producte amb programari propietari que sigui prou exitòs en el sentit que doni solució a qualcú i tots contents. Segons el teu raonament, la guia michelin no tendría raó de ser.

    Si tú, benjamí, haguessis fet les comptabilitats i el menéame.net amb programari propietari, et seguiria apreciant igual perque crec que ets brillant, tant dona l´eina que utilitzis per a mostrar les teves invencions si al final ets creatiu i aportes solucions als teus clients.

    Salut!

    PS: Hi havia vida social en el temps feudal ?

  23. Doncs jo per no dur la contrària: també m’agrada més tenir tot el fil als RSS. Tenc els fils classificats per temes i en puc fer una lectura ràpida.

    Si després i tenc res a dir ja em va bé anar a la web per veure i deixar comentaris.

  24. Gràcies emorel per l’apreci, però per mi no és irrellevant el mètode (en dius eina) que utilitzi, perquè també hi ha dictadors creatius que aporten solucions.

    Segur que hi havia vida social en temps feudal, o no seriem on som 😉

  25. benjamí: tens una mania molt curiosa de incloure sempre inquisidors, dictadors, senyors feudals i demés patulea, per a recolzar els teus arguments, per descomptat són sempre els que usen programari privatiu, crec que no et cal; jo seguesc pensant el mateix, l´important es el cervell, la creativitat, l´empenta, la solució té molts de camins, potser no és la millor solució, pero és la solució.

  26. emorel: goto comentari 20, fragment copiaferrat del Lessig. El debat és aquest i no les «manies curioses» que jo tengui –que són ranoaments, dir-los hi «mania curiosa» és un intent de llevar-lis pes sense rebatre res. Si vols continuar la tertúlia, si us plau rebateix el fragment citat. El codi privatiu és totalment equiparable al codi (les lleis) d’un règim dictatorial, donin els resultats que donin. Ningú no vol gàbies d’or.

  27. benjamí: Tampoc m´has contestat a la pregunta de ¿ quin sentit té la guía michelin ? si és ben sabut que quasi tots els cuiners d´èlit -i no tant d´èlit- no escampen les seves receptes alegrament, per una raò molt senzilla: la competitivitat, es a dir, un restaurant tindrà més exit quan els seus menjars siguin més exquisits; l´escuderia Ferrari no escampa el secret del seus motors perque vengui Seat i els hi copii. Potser per a tu la guia michelin hauría de ser una mena de taula periódica de Mendeleiev, que descrigui la composició química de la truita de patates desconstruïda ó uns cristalls de tiramisú. Podría ser que en Ferran Adrià et digués els ingredients d´una truita de patates deconstruïda, però no crec que et digués l´algorisme, ¿ es un cuïna privativa la seva ? Vivim en una societat gastronòmicament privativa. ¿ perquè no puc fer les truites de l´Adrià a casa ? Tenc llibertat i també tenc alternatives: la truita de la meva mare.

    En l´argument de Lessig, em sembla que falla la major, és a dir, equiparar llei i programari: llei transparent=negoci transparent=programari transparent. Una societat ( conjunt de individuus, per si te n´havies oblidat ) és lliure quan cada un dels seus components pot exercir en llibertat, i per jo exercir la llibertat és tenir la facultar de decidir i triar el programari que consideri que em pot solucionar un problema o el dels meus clients; també llibertat, podria ser que qualsevol fabricant fés el programari amb l´eina que consideràs més adïent per fer la competitiva i eficaç amb la sola limitació del mercat. Es a dir, la llibertat la gaudeixen els individuus amb la única limitació de la llei.

    Fes-li al Lessig la següent pregunta: ¿ Perquè tot i que les lleis són transparents -algunes- hi ha gent que contracta advocats més cars que altres ? La meva resposta: perquè tot i que les lleis són prou transparents has de saber interpretar-les i saber convencer a un tribunal: CREATIVITAT; i potser no tots els advocats ho saben fer, aquells que ho dominen, controlen el negoci: COMPETITIVITAT. Tornam allà mateix. No cal que li donis més voltes: fas un producte bò, potser te´l compren; fas un producte dolent, potser també.

    I per favor, no me surtis en temes d´esclavitut, inquisidors, dictadors i fauna harrypotteriana, és un tema estrictament de mercat, centra´t en les 5 forces de Porter i ho entendràs tot.

  28. emorel: els algorismes dels cuiners destacats són ben coneguts. Conec cuiners joves que han anat a fer feina uns mesos de franc a les seves cuines just per a saber-los. Qualsevol cuiner inquiet sap perfectament com fer truites deconstruides fins al darrer detall. Que en vengui més l’Adrià no és una qüestió de secretisme de l’algorisme, sinó de promoció marketingiana. Amb el programari passa exactament el mateix. Que l’autor d’un programa lliure tengui més feina no és perquè ha ocultat el codi, sinó perquè ven i/o treballa i aten millor. Això es repeteix en la gran majoria de rams. No contractes un electricista perquè té l’exclusiva de la teva instal·lació i no queda més remei que llogar-lo per a posar un endoll nou, sinó perquè és bo fent la seva feina.

    Estem d’acord amb que en el cas del programari no tots els usuaris valoren que el codi sigui lliure, però és una qüestió social, de maduresa dels clients, i no científica. No es pot negar la major del paral·lelisme del Lessig perquè el programari és una ciència aplicada i les lleis també. Ambdós són socials (sé que composa la societat, no importava l’intent de befa). La ciència té unes regles ben clares: publicar i la revisió entre iguals. Si no es publica la regla es romp i no és ciència, sinó producte. El producte evoluciona a mida que els clients exigeixen. Les lleis reaccionen i obliguen a que es compleixi –a la cuina comercial no pots emprar el que vulguis. Clients madurs exigiran la publicació del codi del programari perquè qualsevol els hi pugui seguir donant servei. Encara que el contractin al de sempre. Una societat avançada no compra miracles, sinó ciència –pura o aplicada. No és coherent que una empresa pugui canviar els seus algorismes financers amb el suport de qualsevol economista (una altre ciència aplicada), però que per a fer-los funcionar al programari només pugui contractar un proveïdor: l’amo del codi.

    Es contracten advocats més cars perquè fan millor la feina sobre el codi de la llei. La teva resposta dóna força al que defensa el Lessig i jo també: no importa ocultar cap codi. Si ets bo gestionant-lo et contractaran. Si només vols treballar amb un codi ocult, clients educats amb els valors de la ciència desconfiraran. I aquesta educació imparable és la que va contra qui vulgui seguir amb la ocultació. Per eficaç que sia. ÿs qüestió d’educació científica, aquesta que ha fet millor el món. Que ha arribat al programari. Google ha fet lliure el Chrome. Tots els que volen tenir acceptació i fer forat ho fan, per alguna cosa serà. Nokia amb el Symbian, Sun amb el Java, Adobe amb el PDF i el Flash. Són llestos, saben que la gent s’està educant i que no poden fer una altre cosa si els volen tenir a taula. L’Adrià deixa que que cuiners joves entrin a la cuina i vegin tots els detalls d’allò què fan. Ell continua dalt de tot perquè sap què faran dins de dos anys, i seguirà explicant-ho. No li faltarà feina.

    No sé quines són les cinc forces del Harry Potter, i llegir la col·lecció de llibres és massa llarg ara mateix. Si em fas un resum potser sabré que en puc aprendre.

  29. benjamí: No sé si en Harry Potter té 5 forces ó 5 forques, jo em referia a les 5 forces de Porter, Michael Porter. Els productes que has anomenat, han seguit una evolució imposada pel mercat, haguessin pogut seguir-ne una altra o fins i tot, tancar la paradeta, com a exercici, analitza la seva evolució amb el plantejament de Porter.

    Els clients madurs han caigut de l´arbre fa molt temps, no valoren tant la transparencia del codi, com una una relació preu/qualitat/cost-del-canvi acceptable, això t´ho puc assegurar; sense entrar en detalls hi han caps de departament que encara pensen que el linux es gratuït i que no requereix d´un manteniment adïent.

    El mon de les lleis es un cas apart, utòpic diria jo, de monogràfic. Hi han hagut casos sagnants darrerament (tema pederastia) que demostren que malgrat tenim les lleis clares i TRANSPARENTS, però els qui les han d´aplicar estan adormits. Això per no parlar de com els dos partits polítics mes importants es reparteixen el poder judicial com si fossin cromos. La comparació llei i programari lliure podría embrutar el programari lliure, perque aquest encara representa una idea tipus “sant grial”, encara que dins la llista de coses importants que preocupen a la Humanitat actualment no figura dins les 10 primeres.

  30. Quina confussió Portet / Potter xD Això de «les 5 forces» em va despistar, vaig veure-hi flaira màgica. Miraré que diu el Porter, gràcies.

    La evolució del mercat diu que els usuaris més educats volen que el codi sigui lliure. Els no tant educats encara donaran negoci, sí. Però no me’n refiaria gaire. Dius que no valoren la transparència del codi. No sé que et contestarien si els hi preguntes si valoren no estar obligats a llogar l’autor del programa, i cap ni un un altre, quan vulguin serveis perquè ningú més no té accés al codi. Són coses que quan es veuen fa molt mal tornar enrere. ÿs qüestió de temps; el ram és massa recent encara.

    Les males aplicacions de les lleis no signifiquen que no hagin de ser lliures, obertes i transparents. Imagina lleis no lliures que, a sobre, estiguessin mal aplicades.

    El programari és molt important. Com va dir Philip G. Armour, és el darrer repositori de coneixement: http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/10/06/455/

Deixa un comentari