Obligats a consumir per llei

Constructors, transportistes i turistaires demanen que el Govern i el Gobierno els salvi de la crisi econòmica. Hi ha qui diu que nanai; que l’estat no ha de fer pas de pare, i que per qualque cosa som a una economia de mercat lliure, o sia, campi qui pugi i ruc el darrer. Però hi ha excepcions clamoroses. I no són pas casos d’ajuda per rams ferits però socialment necessaris. En recordo un parell principatí:

Les companyies d’assegurances. Si vols un vehicle cal una assegurança. El vehicle és gairebé obligatori perquè el transport no arriba arreu ni té horaris prou amplis i espessos. A l’hora de contractar l’assegurança obligatòria caldrà comprar també tot allò que les empreses vulguin incloure a la seva oferta. No existeix el producte «assegurança obligatòria pelada», amb un preu regulat, i per tal de no delinquir caldrà que comprem productes comercials, sí o sí. No hi ha cap oferta de preu tirat just per a complir, com ara les armilles lluentes made in Xina, car no podem contractar assegurances a qualsevol lloc del món usant Internet perquè és un producte regulat –a favor de les empreses.

Microsoft. Despús-ahir, a la tertúlia del darrer Tercer paràgraf de la temporada, na Marina em demanava com era possible fer una fortuna tant gran com la del Gates. Sembla clar: aconseguint que tots els governs, empresaris i escoles del món industrialitzat facin obligatori usar el Windows i el Microsoft Office. Intentau trobar feina a l’Administració dient, al vostre currículum, que mai no heu usat cap d’aquests dos productes; mem si en trobau. O estudiar a la universitat sense un Windows. Com a ciutadà, complir amb la obligació de liquidar la renda sense el sistema [operatiu?] de Microsoft.

En el cas de les assegurances encara podem escollir entre diferents marques i preus. En el de Microsoft no. Han aconseguit el màxim imaginable del concepte ajuda institucional. Per a ells no existeixen les crisi, perquè tenen consumidors obligats per la llei.

Mentre, per alguns empresaris la crisi és doble perquè tenen vetats alguns clients. ÿs el cas del ram informàtic. Fa poc he perdut un client de l’administració perquè un organisme consultor de temes bítics ha fet una contraoferta. Programari privatiu «conegut i provat» contra la meva oferta amb programari lliure «que és fer experiments». El tècnic va escollir la meva proposta, però els polítics prengueren una decisió política: fer cas a l’organisme polític.

Els transportistes, constructors i hotelers demanen ajuda a l’administració mentre que d’altres podríem demanar-los-hi que no ens trepitgin projectes. I potser que calli, mem si encara perdré els bolos a les ràdios i teles públiques per mor de parlar massa. Són feinetes que van bé per compensar la crisi al ram del bit. Encara que, ben mirat, potser m’ajuden per aquí. Gràcies. I ja callo.

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Em sap greu que lo de l’administració publica no tirés endavant. Es just el que necessitem, que les pròpies administracions prefereixin pagar un software privatiu i de fora a un de lliure i de les illes.

    Del que gasten totes les administracions de les Illes en software privatiu, podríem tenir un institut d’informàtica de desenvolupament acollonant.

    Deu ser que per alguna raó difícil d’⿬nt⿬ndr⿬, no interessa.

  2. després, totes les queixes són per al/s govern/s… que en té/nen la culpa, però de col·laborar amb les grans empreses i multinacionals que comentes al bloc… i la gent, cega! salut!

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.