Fonts Liberation

Les fonts Liberation són una creació de Red Hat i tenen la llicència lliure GPL. Fan possible:

  • Poder distribuir textos sense cap restricció.
  • La mida del text al GNU/Linux s’assembla a la mida què té al Windows: Tenen la mateixa mètrica que les fonts Times New Roman®, Arial® i Courier New®.

Un forat a la llicència de les tipografies de Microsoft fa que puguem instal·lar-les a un GNU/Linux. Però no és cap solució coherent amb la llibertat completa a l’hora d’usar ordinadors:

A l’article què vaig escriure per la columna On The Docket de l’edició del març del 2007 de la Linux Magazine, vaig tratar alguns problemes legals que impedeixen l’adopció de Linux per a l’escriptori. Un d’aquests problemes és la ubiqüitat dels fonts privatius de Microsoft Times New Roman®, Arial® i Courier New®. L’ús d’aquestes fonts privatives significa una barrera per a obrir veritablement documents pels quals Microsoft pot no llicenciar que d’altres redistribueixin aquestes fonts —Mark Webbink a Red Hat News.

A la Wikipedia (en anglès) hi trobareu tots els detalls –i controvèrsies– al voltant de la Liberation. Jo de moment les he instal·lat a la Debian i Ubuntu (paquet ttf-liberation) i he desinstal·lat les fonts de Microsoft (paquet msttcofrefonts).

Moltes planes web estan programades per a veure’s amb l’Arial®. Google n’és un i serveix per a veure si funciona el canvi de tipografia.

Ubuntu Hardy

No vaig haver de fer res per què el Firefox de la darrera Ubuntu (la Hardy amb un escriptori GNOME) canviés les Arial® per Liberation Sans. La primera impressió fou que Google i el Gmail tenien un nou aspecte, més guapo i fàcil de llegir –m’agrada l’a minúscula de la Liberation Sans, coses meves. L’OpenOffice va posar la Liberation Serif com a font per defecte. Sembla què tot plegat està previst i ben integrat a la Ubuntu.

Debian Sid

A la Debian, el Firefox va mostrar l’Arial® tot d’una després de desinstal·lar el paquet msttcorefonts. Però el Konqueror no. Pintava una font semblant a l’Arial®. Vaig modificar la configuració per a posar-hi Liberation. Res. Sembla que tira de qualque font genèrica «serif», «sans serif» i «monospace» –que no he identificat– quan a les planes web demanen Arial®, Times New Roman® o Courier New®.

La solució és alterar-ne el comportament mitjançant uns paràmetres a l’arxiu ocult fonts.conf, que és al directori home de cada usuari. Cal què hi digui això:


<alias>
<family>sans-serif</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Sans</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>serif</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Serif</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>monospace</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Mono</family>
  </prefer>
</alias>
</fontconfig>

Ubuntu Hardy un altre pic

En canvi a la Debian va fer que me n’adonés què la Ubuntu no substituïa ni la Times New Roman® per Liberation Serif ni la Courier New® per Liberation Mono. Encara no hi tenia cap arxiu fonts.conf, així què el vaig obrir de bell nou. Us el llisto:


benjami@codol:~$ cat /home/benjami/.fonts.conf
<?xml version="1.0"?>
<!DOCTYPE fontconfig SYSTEM "fonts.dtd">
<fontconfig>
<alias>
<family>sans-serif</family>
  <prefer>
  <family>Liberation Sans</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>serif</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Serif</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>monospace</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Mono</family>
  </prefer>
</alias>
</fontconfig>

Resum

Per a fer funcionar els Liberation cal què:

  1. Instal·leu el paquet ttf-liberation.
  2. Desinstal·leu el paquet msttcorefonts.
  3. Afegiu paràmetres a l’arxiu ~/.fonts.conf.
  4. Tanqueu i obriu la sessió.

Potser hi ha qualque mètode alternatiu més correcte. Comenteu a voler.

Trob què hi falta una font substituta de la Georgia®, amb la seva mètrica, car no sempre les «sans serif» han de ser tant estretes com la Times New Roman®.

Entrades relacionades

9 Comentaris

  1. Crec que son necessaries versions en cursiva i geometrica. Al contrari que a Windows o Mac, dins el mon Linux no existeixen unes fonts ampliament aceptades i aixo seria una bona oportunitat per crear un estandard de facto.
    Apart d’aixo, el podcast no funciona…

  2. selvatgi: el servidor de la ràdio ha tornat a fallar 🙁 he demanat si el poden recuperar, com el darrer pic.

    La versió geomètrica no sé que és 🙄 Si et refereixes a cursiva com a estil manuscrit o informal, tipus Comic Sans® (ecs!), idò sí què aniria bé tenir-ne un de lliure.

  3. Apunt molt interessant, gràcies. Jo les tenia com una pòlissa més a .fonts d’ara deu fer un any i ara veig que l’han retocat. No sé si lliure o no, al paquet ttf-larabie-straight d’Ubuntu hi ha una pòlissa (entre un fum) anomenada Minya Nouvelle que pot fer el fet (per la Comic); no té punt volat, però.

  4. Josep, mem què et sembla la Komika, què té punt volat: http://apostrophiclab.pedroreina.net/

    No és completament lliure, el Pedro Reina ho explica a la plana.

  5. Gràcies per l’apunt! ,i per les instruccions!!

    Al retall del .fonts.conf de la sid *crec* que sobra el primer

  6. vaja, el wordpress s’ha cregut que els simbols de menor i major eren html :$

    volia dir que crec que sobra el primer «simbol de menor»alias«simbol de major»

  7. Gràcies Kiko. En ralitat hi faltava obrir el primer alias, o sia, unr <alias> dalt de tot. Vaig copipastejar a la tuntun 🙄

    Hi ha formes de diagnosticar els errors d’aquest arxiu. Per exemple, arrancant des de la línia d’ordres programes com el Writer de l’OpenOffice.org –escrivint oowriter.

  8. La Komika Text és una molt bona alternativa a la suada Comic Sans. Gràcies!

  9. Josep, jo diria més: és un «substitut», perquè «alternativa» dóna a entendre què són opcions equiparables a escollir i no, la Comic Sans és terrible 😛

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.