Blogs polítics i eleccions

Massa polítics –no tots–només recorden el mitjà blog quan s’acosten les eleccions o quan són a l’oposició. Els primers pics feia gràcia seguir-los bloguejar, però ja no són creïbles: quan governen ja no volen parlar més i sovint s’acomiaden de la blogocosa a la francesa manera.

El resultat és que estem criant filtres per a ignorar-los com fem amb els spammers –en parlo al final de la meva intervenció esmentada a l’apunt anterior, i aquest en segueix el fil.

Tot plegat em fan recordar la Declaració d’Independència del Ciberespai.

Declaració d’Independència del Ciberespai
John Perry Barlow

Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del futur, a vosaltres, que sou del passat, us deman que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on ens reunim. No tenim govern elegit, i és improbable que en tinguem mai, per consegüent, m’adreç a vosaltres amb l’única autoritat amb la
qual la llibertat parla per si mateixa. Declar que l’espai social global que estam construint és naturalment independent de totes les tiranies que tractau d’imposar-nos. No teniu cap dret moral de governar-nos, i tampoc no teniu mitjans de pressió que puguem témer de debò.

Els governs reben els poders escaients per governar a partir del consentiment dels governats. Vosaltres no teniu el nostre, i ni tan sols tampoc no ens l’heu demanat. No us hem convidat. No ens coneixeu ni a nosaltres ni al nostre món. El Ciberespai no està delimitat per cap de les vostres fronteres. No us cregueu que el podreu construir com si es tractàs d’un projecte públic d’urbanització. No podeu. Es tracta d’un acte de la natura i creix per si mateix mitjançant les nostres accions col.lectives.

No heu participat en la nostra gran i unificadora conversa, i tampoc no heu creat les riqueses dels nostres mercats. No coneixeu ni la nostra cultura, ni la nostra ètica, ni les regles no escrites que estableixen en la nostra societat més ordre que el que podria obtenir-se amb qualsevol de les vostres imposicions.

Preteneu que a casa nostra hi ha problemes que requereixen una solució. Utilitzau aquest pretext per envair el nostre territori. La majoria dels problemes que invocau no existeixen. Si hi ha conflictes reals, si hi ha torts, els identificarem i hi posarem remei amb les nostres pròpies eines. Estam creant el nostre propi contracte social. Aquest sorgirà d’acord amb les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent.

El Ciberespai està format per transaccions, relacions i el pensament mateix, arrenglerats com una ona permanent en la xarxa de les nostres comunicacions. El nostre món és, a la vegada, enlloc i pertot, però no el lloc on viu el cos.

Estam creant un món on tothom pot entrar, sense privilegis ni prejudicis per la raça, la riquesa, la potència militar o el lloc de naixença.

Estam creant un món on cadascú, onsevulla es trobi, pot dir les seves idees, per singulars que puguin semblar, sense témer que el coaccionin a assumir el silenci de la conformitat.

Els vostres conceptes de propietat, expressió, identitat, moviment i context no són vàlids per a nosaltres, car estan basats en la matèria, i aquí no hi ha matèria.

Les nostres identitats no tenen cos, per consegüent, a diferència de vosaltres, no podem obtenir l’ordre usant coaccions físiques. Creiem que el nostre govern sorgirà de l’ètica, del nostre interès clar i de la república. Les nostres identitats poden ser distribuïdes per moltes de les vostres jurisdiccions. La regla d’or serà l’única llei que reconeixeran totes les nostres cultures constituents. Esperam poder construir les nostres solucions particulars a partir d’aquestes bases, però no podem acceptar les solucions que tractau d’imposar-nos.

Als Estats Units, heu votat una llei, la reforma de les telecomunicacions (Telecommunications Reform Act) que repudia la vostra pròpia constitució i insulta els somnis de Jefferson, Washington, Mill, Madison, de Tocqueville i Brandeis. Aquests somnis, ara, han de tornar a néixer entre nosaltres.

Temeu els vostres propis infants perquè han nascut en un món on sempre sereu immigrants. I, perquè els temeu, confiau als buròcrates la cura d’assumir l’autoritat paternal que no gosau assumir vosaltres mateixos. En el nostre món, tots els sentiments i expressions de la humanitat, des dels més vils als més angelicals, són part d’un tot que no té costures, la conversa globals de bits. No podem separar l’aire que sufoca de l’aire on bateguen les ales.

A la Xina, a Alemanya, a França, a Rússia, a Singapur, a Itàlia i als Estats Units, intentau bloquejar el virus de la llibertat erigint llocs de guàrdia a les fronteres del Ciberespai. Potser podran refrenar el contagi durant un cert temps, però no sobreviuran en un món que aviat serà totalment cobert per mitjans en forma de bits.

Les vostres indústries de la informació, cada dia més obsoletes, tracten de sobreviure tot proposant lleis, a Amèrica i arreu, que diuen que posseeixen l’expressió, en si mateixa, per tot el món. Aquestes lleis declaren que les idees són un altre producte industrial, no més noble que els lingots de ferro. En el nostre món, qualsevol cosa que la ment humana sigui capaç de crear pot ser reproduïda i distribuïda infinitament sense cap cost. El transport global del pensament ja no requereix les vostres fàbriques per poder dur-se a terme.

Aquestes mesures colonialistes i cada vegada més hostils ens col·loquen en la mateixa posició de tots els defensors de la llibertat i de l’autodeterminació que ens han precedit i que han hagut de rebutjar l’autoritat de potències llunyanes i mal informades. Hem de declarar els nostres éssers virtuals inaccessibles a la vostra autoritat, tot i que l’acceptam per als nostres cossos. Ens expandirem per tot el Planeta de manera que ningú no podrà detenir els nostres pensaments.

Crearem una civilització de la ment en el Ciberespai, que sigui més humana i més justa que la del món que els vostres governs han creat fins ara.

Davos, Suïssa, 8 de febrer de 1996

John Perry Barlow, dissident cognitiu, cofundador de l’Electronic Frontier Foundation

Traducció catalana de : Llorenç Valverde i de Teo Vidal i Sol (Catalunya Nord)

Entrades relacionades

4 Comentaris

  1. Sí, gairebé tracten als blocs com a faroles: les fan servir per aferrar la publicitat del polític de torn, i ja es creuen que fan un ús avançat de les tic. No veuen que la principal missió de la farola és donar llum i claretat a la foscor durant tot l’any.

  2. Jo estic fent un unsuscribe massiu.

  3. Jo els vaig llevar del akregator la setmana passada, manco el de Nanda Ramon, que de moment va per feina, posts de noticies culturals.
    Per veure vídeos del TuTub, prefereixo els de RedTube.

  4. Bona metàfora xunilung! Te la manllevo 😉

    Veig que en som uns quants, llevant fils de subscripció RSS als blogs pancarta style.

Deixa un comentari