El preu del no estrés

A ca l’Armonth hi veig una llista de 20 coses per a eliminar l’estrès. ÿs prou escaient, ara que som en plena temporada alta de compra de propòsits per l’any que comença. La tradueixo, tot i que recoman llegir l’original perquè hi amplien cada punt:

  1. Identifica els que t’estressen.
  2. Elimina les obligacions innecessàries.
  3. No deixis coses per demà.
  4. Organitza’t.
  5. No vagis sempre amb pressa perquè arribes tard.
  6. No ho vulguis controlar tot.
  7. No facis moltes coses al mateix temps.
  8. Elimina allò que et llevi energies (relacionat amb el punt 1).
  9. Evita la gent que et complica la vida.
  10. Simplifica el teu estil de vida.
  11. No posis tot el teu temps a l’agenda. Evita reunions presencials.
  12. Baixa la velocitat del que fas fins que en puguis gaudir.
  13. Ajuda els demés, comparteix.
  14. Fes petites aturades al llarg del dia.
  15. Deixa feines.
  16. Simplifica la llista de feines pendents deixant-hi només l’essencial.
  17. Fes exercici.
  18. Menja com toca.
  19. Sigues agraït.
  20. Aconsegueix un entorn zen, minimalista.

El deja vu, mentre ho llegia, ha estat important: ja ho he fet tot, just per lògica. El resultat ha estat viure molt manco estressat qualque temporada, no sempre, perquè aquests elements estressants van arribant sense aturador –és l’estil de societat que ens envolta.

Però que ho sabeu: té un preu. A jo m’han dit dropo, irresponsable, lent, desafecte, obsessionat per l’ordre, no complidor, monyes, antisocial, inassequible, inaccessible, esnob, rar (també la variant friki), llepafils i esquerp. Potser me’n deixo alguna; afegiu-hi totes les variants que vulgueu als qualificatius esmentats.

Però en passo llis, perquè l’estrès em bloca [1], i aleshores les desqualificacions també arriben, però a sobre jo haig d’aguantar l’estressamenta. Ca, fuig! M’estim més ser un dropo, irresponsable, lent, desafecte, obsessionat per l’ordre, no complidor, monyes, antisocial, inassequible, inaccessible, esnob, rar/friki, llepafils i esquerp relaxat.

En passo tant llis com dels textos d’autoajuda, perquè gairebé mai no em descobreixen res. Trobo que són un festival d’obvietats que, potser sí, tenen mercat perquè hi ha prou gent que no és capaç d’adonar-se’n per sí mateixa, de les obvietats. Aleshores el problema és més profund que no pas el que poden solucionar aquestes autoajudes, però la superficialitat també té prou mercat. Un mercat estressant per jo.


[1] és un element blocaire.

Entrades relacionades

11 Comentaris

  1. Em passa igual. Ja seguia aquests punts, si més no el 99%, cosa que m’ha portat a que diguin que sóc irresponsable o ineficient…

    Però es que jo soc taaan feliç 😀

  2. jo si em toques la loteria i no tengues que tornar a fer feina, seria ben feliç.

    Crec que dedicaria el temps a estodiar (i aprendre) i anar al gym… em basta poc.

  3. #2 síndrome del 2 de gener? 😉

  4. El Benjamí! Bon any.
    Com m’ha agradat llegir-te, hi estic tant d’acord! No estic sol!!!

  5. #3 Benjamí , el síndrome de 2 de gener, no te paraules suficients per explicar-se, l’apunt el vaig fer el dia abans, en plena ressaca. XD

  6. Gràcies. No tinc temps per a més, però ja pots saber com t’agraeixo aquest apunt recordatori. I per compartir-ho. Una abraçada. 🙂

  7. Hola Benjamí,
    si no record malament jo havia deixat un comentari aquí. No t’ha arribat o no l’has publicat?

  8. Bel: no m’ha arribat 😕

  9. Bel, he tengut un moment per cercar-lo, mem si havia anat a parar al spam (ara n’hi ha prop de 3000) però no. Aquesta és la consulta a la base de dades què he fet:

    mysql> select comment_date, comment_author, comment_approved
    from wp_comments
    where comment_post_id = 844;
    +---------------------+----------------+------------------+
    | comment_date        | comment_author | comment_approved |
    +---------------------+----------------+------------------+
    | 2008-01-01 19:24:49 | jotape         | 1                |
    | 2008-01-05 17:43:11 | Albert         | 1                |
    | 2008-01-09 18:37:33 | Benjamí        | 1                |
    | 2008-01-09 18:36:35 | Bel            | 1                |
    | 2008-01-01 22:58:08 | TommyX         | 1                |
    | 2008-01-02 11:01:47 | Benjamí        | 1                |
    | 2008-01-02 12:10:21 | jordi rodon    | 1                |
    | 2008-01-02 13:41:59 | TommyX         | 1                |
    +---------------------+----------------+------------------+
    8 rows in set (0.00 sec)

  10. Si que és estrany.
    Dia 3 de gener vaig deixar el següent apunt, que ara copii, perquè automàticament es va copiar a les conversacions del meu cocomment.com

    Hola Benjamí,
    de tots els qualificatius que has posat trob que l’únic que no ens podem premetre és el de “no complidor”, perquè aleshores tota la reputació construida amb tants d’anys d’esforç cau empicada.

    Sobre el tema de l’autoajuda, un dia, a l’aeroport, fent temps, per mor del retards, vaig veure un llibre sobre com estalviar temps. El vaig fullejar, fins i tot vaig estar a punt de comprar-lo, però quan estava a punt de pagar, em vaig refer. Per què havia de perdre el temps llegint un llibre per estalviar temps? Era subrealista.

  11. Bel, depèn si es perd «la reputació» davant algú que encaixa en els punts 1 i 8. Em refereixo a gent que exigeix més del que la persona humana pot donar de sí, i quan no treu forces sobrenaturals, ho redueix en un «no és complidor». Els regalo a tots, i la seva percepció de la reputació també.

    I don’t know the key to success, but the key to failure is trying to please everybody.

    –Bill Cosby

    Bona definició dels llibres d’autoajuda: són surrealistes 😉

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.