Coses que se saben en dir-ne d’altres

Conversa d’avui amb un amic prou bregat en periodisme:

  • Un dissenyador gràfic anuncia que està fent una tipografia: no té feina.
  • A la crònica del sopar de la conferència internacional, el reporter explica que hi havia rap per sopar: no l’han deixat entrar.
  • Un lloc d’Internet presenta un rànquing de blogs: no té prou visites.

Compartir

Entrada anterior
Craigslist en castellà
Entrada següent
Dret a la intimitat i la imatge

7 comentaris. Leave new

  • Quantes vegades els periodistes menys professionals parlen d’allò que no han vist! Però si has de parlar del tema (els caps et faran fora si no en parles) i no tens prou informació, perquè no et deixen entrar, per exemple, pots fer servir quelcom tant senzill com ara…
    “citar alguna font”. Regla d’or del periodisme 🙂

    Respon
  • Un director de diari de paper. El té, el paper, traslladat mimèticament i forçosa (i sense cap casta de rivalitats entre ells), al que abans se’n deia un portal i més abans simplement Internet i que, per a fer-ne economies, podríem dir-ne bits en general. Quan aital director blasma les malvestats barateres del blogisme i derivats: té por.

    Respon
  • Em quedo amb la de: “Un lloc d⿿Internet presenta un rànquing de blogs: no té prou visites.” Realment és molt bona, si és certa en tots els casos o no, aix, no sé. Tu ets el mestre, així que…

    Respon
  • aniol, ho he vist molts cops: és la forma d’aconseguir que et citin els que surten al rànquing, que solen ser llocs amb moltes visites, ben situats al Google, i que amb la cita fan pujar –al Google– a qui s’empesca el rànquing.

    Respon
  • Ja veig que les tècniques de posicionament en el Google són cada cop més retorçades. A veure si amb els cercadors “lliures” que sembla que s’estan creant la cosa millora.
    Gràcies per l’explicació.

    Respon
  • La veritat és que últimament el periodisme deixa molt que desitjar. Com més blogs segueixo, més me n’adono que molts periodistes es dediquen únicament a fer resums d’articles de blogs.

    A més, tos fent la viu-viu, solen oblidar-se que els articles de la blocosfera es publiquen amb creative commons i, per tant, s’ha d’incloure la font. Però clar, qui es queixarà?

    Respon
  • […] Cal afegir-hi el Bloguzz. Aviat serà un lloc prou conegut, m’imagin. […]

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.