Ona Mallorca és al carrer Font i Monteros de Ciutat. A les etiquetes de les caixes dels ordinadors HP nous, que acabaven d’arribar, hi deia «Calle Fuente y Monteros». Cerco Fuente y Monteros a Internet i no existeix. El transportista ho va trobar, però.
Vaig voler que el relat breu sobre hàckers tingués detalls tècnics perquè fos més creïble. Però el risc era que no fos fàcil d’entendre pels que no estan posats en la cosa. Miraré de posar-hi remei amb aquest apunt.
Avui fa una setmana que vaig escriure aquest apunt en català i aquest altre en castellà. Foren una modificació d’un apunt de blog de la Rosa García, presidenta de Microsoft Espanya. Els dos apunts enviaren un avís de retroenllaç (o trackback) al blog de la García. No n’ha publicat cap.
Els retroenllaços són tant importants com els comentaris. Volen dir «al blog tal han escrit un apunt relacionat amb el que hi dic ací». En voler opinar sobre un apunt de blog, podem escollir entre deixar un comentari o escriure un nou apunt a ca nostra –si tenim blog. Jo vaig tirar d’un apunt al meu blog, car el que volia dir era massa llarg per un comentari. Vaig enviar-hi un retroenllaç, per descomptat, i si la García no el publica cap lector d’allà no se n’adonarà de la meva opinió relacionada.
Som a Barcelona per a recollir el 3er 1er premi del Concurs de relats breus de hackers (PDF) d’enguany.
M’hi vaig presentar perquè era una oportunitat per a escriure qualque cosa que pogués ser qualificada de breu. Els meus apunts de blog sovint són llargs –i els meus missatges també– però sembla que un escrit de la mateixa llargària és breu si el classificam com a relat. Ara ho podré posar al currículum: «escriptor ocasional de relats breus». Sona bé a la nostra època de fixació per la rapidesa i la brevetat.
Aquest paràgraf havia de servir per a dir qualque cosa sobre aquest primer intent de contar coses mitjançant una història; fins ara només havia practicat l’assaig. Però si m’hi poso aquest apunt deixarà de ser breu, i cal afegir-hi el temps que cal per a llegir el relat. O no.
Actualització: explico els detalls tècnics a un altre apunt.
El ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat una proposició no de llei que demana al govern que totes les webs institucionals emprin el domini .cat. PSIB-PSOE, Unió Mallorquina i el Bloc n’han votat a favor. Ho podu llegir amb tot detall al diari de sessions del ple d’ahir.
Afortunadament sembla que ara el domini .cat és vist pel Govern com allò que és: una forma de dir «aquest web és en català».
Les llengües no tenen la culpa de cap febrada de qui les parla. Tampoc un web .es no comporta que darrere hi hagi, automàticament, un nacionalista hegemònic espanyol. Cal que el .cat es faci popular i l’usi gent de totes les ideologies per a les seves planes escrites en català. Aleshores, potser, no es diran els dois que tampoc no es diuen del domini .es.
En llegir això he anat rait nau a queixar-me al Defensor del Pueblo que només els clients de Microsoft puguin signar queixes al Defensor del Pueblo.
Perpetren aquest missatge als que no usen Windows:
Se ha detectado un navegador que no permite la ejecución de controles ActiveX, Por ello, la posibilidad de firmar tu queja con un certificado personal emitido por la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre no estará disponible.
Continuar sin firma digital
Una queixa sense signar, també és una queixa?
He trobat un apunt de blog que explica prou bé la situació actual de la cuina. El copio a continuació, no fos que l’original es perdi. Continua llegint
Aquí teniu els papers de la xerrada del dissabte vespre a Ferreries:
Em va semblar que la lògica aclaparadora del programari lliure va quedar clara pels assistents de qualsevol edat i ofici. Alguns mai no havien reparat en les qüestions socials que hi ha darrere el programari. Si els propers anys usen programari privatiu, serà perquè no ho tenen fàcil per a canviar, però la diferència és palesa. Amb els usuaris no informàtics –ni afeccionats a la cosa– aquest és l’objectiu: si demà arriba un sistema lliure diferent al que coneixen fins ara, cal que tinguin moltes ganes d’usar-lo només perquè és lliure. Si poden escollir el programari, que es demanin quins candidats són lliures –és el que em va demanar una professora pel blog que fan a l’escola. Que valorin la disponibilitat del codi encara que no n’hagin de fer res. Aquesta motivació ha de servir per a superar tots els entrebancs tècnics i socials que puguin trobar el dia a dia.
Dissabte 10 som a Menorca per a fer una xerrada sobre programari lliure a Ferreries. Trobareu els detalls al web de la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell de Menorca.
Al menéame hem rebut un allau de noticies criticant la SGAE. S’han posat d’acord –o uns han copiat el que feien els d’abans– per a posar-hi l’etiqueta Free Krusher. Ara que venguin, si volen, els missèrs de la SGAE. Per arrodonir-ho, també penjo la plana per la que han condemnat el Krusher.
Actualització: freekrusher.com. També he modificar l’apunt d’ahir per ampliar algunes idees.