L’ensenyament de religió i informàtica a les escoles

Si a les escoles podem evitar que ensenyin religió als nins, perquè no hem de poder demanar que no els ensenyin el Windows?

Hi ha moltes coincidències entre la religió i el Windows: demanen exclusivitats, no volen tractes amb el que no autoritzen, hi ha misteris imposats que tenim prohibit intentar resoldre –ni tant sols gratar-hi. Poden alterar el programari dels nostres ordinadors sense demanar-nos permís. Les nostres feines al món (en aquest cas digital) els hi pertanyen, i no és només una qüestió filosòfica, sinó real: les han codificat amb algorismes patentats que necessitaran descodificadors que només poden fer els autoritzats, ço és, els seus sacerdots nomenats.

En realitat la religió –que sí podem esquivar a l’escola– a la pràctica és molt més inofensiva que el Windows –que no podem esquivar. Un nin que estudia religió i fa la comunió en ser gran pot abandonar-ho sense patir conseqüències. Forma part del passat que no et vulguin a una feina perquè no ets catòlic. En contrast, tal com està avui la cosa, no podem fer feina a prou llocs de l’Administració i l’empresa privada si no coneixem el Windows.

Aquesta obligatorietat del Windows a l’escola, no és una conseqüència de l’obligació que que després trobarem? En informàtica encara som a l’època dictatorial, afortunadament superada, on era obligatori ser catòlic. Hi ha moltes coses que han de canviar si no volem que el món digital encara sigui una dictadura.

Entrades relacionades

32 Comentaris

  1. O linux, ¿no?
    😉

  2. ateo: al programari lliure no hi ha misteris. Es pot ensenyar l’ús d’eines tal com s’ensenya l’ús d’un martell o un xorrac. Després res no serà obligatori. Qui vulgui pot usar el que ha après per emprar programes privatius, si així ho vol, i en aquest cas la obligació serà voluntària.

  3. Ja ho dius bé. Ma mare és mestra i jo mateix he fet de professor d’informàtica, i sé del cert que si es donés formació amb màquines GNU/Linux les classes serien molt més productives i útils de cara a un futur.

    A més de les avantatges que enumeres, s’evitaria que molts xiquets es carreguin el sistema per la pobre protecció de Windows o perquè malintencionadament instal·len o desconfiguren programari.

    Tot i això, crec que dintre l’assignatura d’informàtica també s’haurien de donar classes de Windows. A mode d’exemple els alumnes veurien que hi han sistemes privatius que fan el mateix que un lliure, però l’has de pagar i no et deixa fer el que vols amb el teu ordinador. Això sí que els faria veure la realitat.

    PD: i els calers que s’estalviaria l’Administració en llicències…?

  4. utopiq: no estalviaria gaire llicències perquè sovint Microsoft les regala a les escoles. En algun cas fins i tot als nins perquè les instal·lin a casa. Quan s’ha acabat l’escola, s’acaben els regals i aleshores hauran de pagar tota la vida. O delinquir per aconseguir còpies il·legals.

    Hi ha altres més rams que fan el mateix: la primera dosi de droga sol ser gratis.

  5. I la Fe?

    No és una tasca fàcil desenmascarar el misteri de la vida .. i de la mort. Pels que creim que l´Home es qualca cosa més que carn i ossos, les religions han sorgit per esbrinar-ne l´origen de la seva consciència. Ensenyar Religió en les escoles es primordial, potser s´hauria d´ensenyar Història de la Religió, per a veure com es veu l´Home des de tots els prismes; i els qui no vulguin Religió que facin altres coses, per exemple EpC.

    Pot ser alguns pensen que abans de n´Stallman no hi havía res.

    Slt.

  6. Santjoan: la teva afirmació «alguns pensen que abans de n´Stallman no hi havía res» m’hauria de fer preguntar-te què hi havia abans del teu déu, però no ho faré perquè ja sé quina és la vostra resposta, és un clàssic religiós.

    Però potser hauries de saber la nostra. Sí sabem què hi havia abans del Stallman, per descomptat. Molta gent normal i corrent, com ell: amb sensibilitat per a detectar injustícies, coherència amb el que penen, sentit ètic (que els religiosos confoneu amb moral) i voluntat per a fer feina.

    La teva fe, això que cal ensenyar i que dius que desenmascara coses, et duu a fer anàlisi sociològics tant profunds com el que hi ha darrere la teva frase? Ja te la regal, tota teva.

  7. No crec que hi hagi res al mon més absurd que la religió, un dogmatisme montant sobre llegendes i contes que ha calat tan fort en la nostra societat que hi ha get que s’ho creu fins a les darreres conseqüències.

    Fins hi tot hi ha gent de ciència que dona una quota de protagonisme a la fe, i la fe al cap i la fi no és més que fum, i molta gent monta negocis a base de vendre fum, fins i tot negocis que duren 2000 anys.

  8. #7, bona part d’aquests 2000 anys la majoria de la població no sabia llegir ni tenia estudis. Dins uns segles es veurà semblant com ara ells veuen allò que a l’època pre-cristiana alguns creien fermament que els trons i llamps eren cosa del Zeus enfadat. I diuen què és obligatori aprendre això per saber més coses de l’Home? Que ensenyin art en comptes de religió, i serà més profitós per la cosa espiritual. El contemporani també.

  9. Tenc que reconéixer que la darrera frase era per provocar. La intenció era, simplement, remarcar el fet de que només aquells que acusen de dogmàtics als altres, són els que comparen el “Windows” amb una religió ( conec gent gnu que fins i tot montaría un creuada cap a Terra Microsoft ) i els que se autoproclamen coneixedors absoluts dels misteris. ( Per les persones normals, el Windows es un simple so que dona solucions -bones o dolentes- al problemes informàtics; el linux també, el solaris també, el hp-ux també, el ms-dos també, etc, … )

    “¿ que hi havia abans del meu deu ?” Bona pregunta, caramba !!! Però crec que amb els nostres cervellets tan ridículs no arribarem a cap conclusió, Sant Tomàs ho va intentar amb “Les cinc vies” (lectura recomanada) i va quedar molt bé, la via que més m´agrada es la de “l´ordre i finalitat”, tot ha de tenir un sentit, ho ha de tenir ?

    “molta gent monta negocis a base de vendre fum, fins i tot negocis que duren 2000 anys”, hi ha gent que vendria a sa mare per tenir un negoci que duràs 2000 anys, però, bromes apart, si no us deixeu dur per la demagogia de papes, guerres i inquisicions, el que ha sobreviscut 2000 anys -per ara- es l´Esperit, i no parl tan sols de religions monoteístes (budisme, taoísme, …). Hauría de deixar de creure amb la democràcia només perque qualca rei descerebrat va montar guerres per lucre personal ?

    “Dins uns segles es veurà semblant com ara ells veuen allò que a l⿿època pre-cristiana alguns creien fermament que els trons i llamps eren cosa del Zeus enfadat”, descontextualitzar els fets històrics es un gran error, jutjar despectivament el comporament dels homes i dones en la prehistòria i història, quan alçaven el cap cap el cel i interpretaven els esdeveniments que succeïen, és una nova clase d´arrogancia “flash-back”. Creure o no creure i llibertat de consciència, aquesta és la qüestió.

    “Que ensenyin art en comptes de religió, i serà més profitós per la cosa espiritual.”, dona´t una volta per Roma, Paris o Madrid, per exemple, i diga´m quin art -art del bò- no esta inspirat en el fet religiós. Potser hauríes de dir-ho al revés, la cosa espiritual es profitosa per l´art.

    En fí, crec profundament que l´home no pot viure sense creençes religioses, seria un home coix.

    Durará Microsoft 2000 anys ?

  10. santjoan, dius:

    La intenció era, simplement, remarcar el fet de que només aquells que acusen de dogmàtics als altres, són els que comparen el ⿿Windows⿝ amb una religió ( conec gent gnu que fins i tot montaría un creuada cap a Terra Microsoft ) i els que se autoproclamen coneixedors absoluts dels misteris. ( Per les persones normals, el Windows es un simple so que dona solucions -bones o dolentes- al problemes informàtics; el linux també, el solaris també, el hp-ux també, el ms-dos també, etc, ⿦ )

    La meva comparació està argumentada. Si digués «en veritat us dic això és així perquè ho dic jo» seria un dogma. No confonguis coses tant bàsiques. No és cap autoproclamació: tenim el codi fins a la darrera coma i no hi ha misteris. Tant fa que no l’hagin de tocar mai perquè no són informàtics. Defensaries una llei que prohibeix viatjar a la Xina només perquè tu no tens previst anar-hi? Que els que vulguin puguin viatjar és bo per a tota la societat. Que el codi permet tenir el control és una cosa tant absoluta i inqüestionable com que la Terra gira al voltant del Sol. Si algú nega coses inqüestionables, potser aleshores hi ha qui s’emprenya i té ganes de fer això que en dius «croades». O de pegar un bon cop de puny als membres del Tribunal de la Santa Inquisició en el temps el Galieo. Però no té res a veure amb que la Terra gira al voltant del Sol. ÿs un tema de caràcter personal.

    Que les persones que en dius «normals» no sabin què comporta el programari privatiu no vol dir que no sigui real, inqüestionable, i que no se’ls hagi d’explicar amb tots els arguments tècnics que facin falta –sense dogmes. Això que en dius «solucions» no ho són pas. Són un miratge, perquè codificar les feines pròpies amb formats patentats que requereixen descodificadors exclusius i secrets, significa cedir a megacorporacions el nostre dret bàsic a llegir els nostres propis treballs. ÿs un error confiar en eines que no se sap què fan, que no podem modificar ni estudiar, que es fan imprescindibles per accedir a la nostra obra. Les eines bàsiques d’avui –les no informàtiques– són millors que les de fa 500 anys perquè sovint algú inquiet, i sense menester el permís del fabricant, les va desmuntar, estudiar i millorar.

    T’estimes més una societat ignorant i conformista? Potser sí, perquè pel que dius ja t’has resignat a que els nostres cervells són ridículs. Qualifiques d’arrogància el coneixement assolit amb els segles. Si et conformes tu mateix, però no hi emboliquis més gent per tot segut qualificar-la de «normal». No, la gent que vol saber més i no es resigna a un cervell ridícul, no és «anormal», «coixa» i ni tant sols «rara».

  11. Per molt que insistesquis, no pots comparar una religió amb un sistema operatiu, ni encara que sigui Windows; com ocurrencia de sobretaula sí que ho pots fer. Mentres les religions, intenten esbrinar la trascendència de l´Home ( segurament penses que la finalitat de l´Home en aquest mon és la mateixa que la de la mosca del vinagre ), un SO simplement és conjunt de 1s i 0s que té una funcionalitat molt prosaíca. A més a més, quan dius “podem evitar” ó “podem esquivar” t´erigeixes automàticament en un arrogant comisari polític que juga a educador sense comptar per res amb la opinió de la ciutadania ( potser estàs plenament d´acord en treure totes les humanitats de l´ensenyança secundaria ). En resum, fas tres o quatre analogíes ocurrents, les mescles amb dos o tres tòpics sobats fins la sacietat i ja arribes a la conclusió que no cal ensenyar religió a les escoles. Mira, et recoman que consultis amb gent d´altres països i veuras com tracten la religió.

    De la mateixa manera que com informàtic puc picotejar de l´ampli ventall de SOs que hi en el mercat, tambè puc fer-ho en el “mercat” de les religions o també penses que hi han tants de deus com a religions ?, ningú em prohibeix “tractar amb el que no autoritzen”, ningú em prohibeix “intentar resoldre misteris imposats”, arrib a dubtar si vivim en el mateix pais. Des de fa 30 anys estem en democràcia i ningú obliga a tenir una confesió específica. El que pasa és que la cultura occidental té una llarga tradició cristiana ( que no té res a veure en régims dictatorials recents) que pots observar a través de l´arquitectura, la pintura, el pensament, etc. i això sembla que algú no pot entendre ni consentir.

    Per la forma en que raones, posiblement reneguis de l´economia de mercat; la gent corrent -fora dels cercles gpl- veu a Microsoft com un jugador més d´aquest tauler, encara que el seu producte sigui privatiu ( ¿cuantes de productes privatius hi han en el mercat? ). El que passa es que s´ha de confiar amb que les institucions controlin els excesos ( com ha fet la Unió Europea darrement ) monopolístics. Microsoft té tot el dret de vendre els seus productes; si resulta que fan un producte dolent, aleshores el consumidor, que és sobirà, l´apartarà i se decantarà per un altre. No cal posar més regles ni prohibicions, això em sona més a régim coreà del nord.

    Això de que “t´estimes més una societat ignorant i conformista” ho dius tu, no ho dic jo ( tampoc vaig dir que la gent que vol saber més es resigni a tenir un cervell ridícul, ni que sigui coixa, ni res de res; repasa´t de nou el blog). Jo em referia que amb arguments racionals NO POTS ARRIBAR A DEU, i menys COMPARANT-HO AMB UN SISTEMA OPERATIU, com si ACCEDIR A LO SAGRAT fos igual que programar un kernel. El “Tao Te King” ja diu en el primer capítol “El Tao que pot ser expresat no és el Tao vertader. El nom que se li pugui donar no és el seu nom vertader”. I per cert, tampoc vaig dir

    En fí, crec que lo mínim que es pot demanar en una societat democràtica, com la nostra, és un mínim de respecte -sense comentaris despectius- per la llibertat de consciència.

  12. santjoan diu:

    Per molt que insistesquis, no pots comparar una religió amb un sistema operatiu, ni encara que sigui Windows; com ocurrencia de sobretaula sí que ho pots fer.

    Gràcies per donar-me permís, però m’estim més decidir on faig les meves cosetes.

    Jo parlo de coneixement. Els ordinadors no són aquestes màquines prosaiques: són els aparells actuals per a escriure, llegir i transmetre coneixement. El programari privatiu pot decidir què i qui pot escriure, llegir i publicar. No és gens prosaic tot plegat. El que dius dels 1 i el 0 també serveix per la Bíblia «una massa de paper i tinta que representa caràcters numèrics i alfabètics».

    Les religions també tenen una part important de coneixement, i l’accés a ell és una part important de l’invent. Vet ací la immensa coincidència.

    Des de fa 30 anys estem en democràcia i ningú obliga a tenir una confesió específica.

    Peró sí un sistema operatiu privatiu específic –i per a fer feina a l’administració. Una altre coincidència entre els dos mons, el religiós i el del programari privatiu. Afortunadament el religiós ha avançat un poc, el del programari privatiu no. Però això no et sona a règim coreà del Nord.

    «Sagrat» també té el sentit de «considerat inviolable», i aplica al codi del programari privatiu.

    El respecte i la llibertat que demanes hauria d’incloure que no obliguessin a usar programari privatiu. No veig com es pot defensar una cosa obligant a res, i és el cas del programari privatiu. Dir que intentam imposar el programari lliure és semblant a dir que el govern ens imposa la democràcia.

  13. Religió i sistemes operatius no casen de cap de les maneres, cadascuna finalitat és diferent; segurament un estudiant de Teología no tengui Sistemes Operatius en la carrera, ni com exemple de discussió. Segurament una polarització excesiva en la teva argumentació et fa plantejar-ho tot des del punt de vista de la discussió -si és vol dir així- software privatiu vs. software no privatiu, i no profundir en aspectes mes espirituals. En fí, tu sabràs per que ho fas.

    Possiblement, el software no privatiu, generalment, sigui superior i més innovador i més de tot que el privatiu, encara que hi hagi excepcions notables; però, el que no es pot evitar -ni es regulable- és que qualsevol empresa amb els recursos financers i humans suficients, tregui al mercat un producte privatiu, de la branca que sigui, i trobi el seu mercat; qualsevol producte que s´ajusti a les lleis del mercat hi té cabuda, encara que sigui Windows. I les coses funcionen així: el que cerca el consumidor, generalment, és una funcionalitat a un bon preu, no cerca el “Sant Grial” … excepte si dius Perceval.

  14. santjoan, ja t’he dit perquè ho faig: jo parlo de coneixement. Tant dóna si està escrit en arameu a la Bíblia o a l’ordinador en C++: es pot llegir i descriu, expressa, coneixement que s’ha de poder analitzar i avaluar, posar a prova. Entre les religions i els fabricants de programari privatiu hi ha la coincidència que també he dit: no els interessa que s’analitzi el coneixement del seu àmbit. Cal creure-hi (aka «tenir fe») com tu fas amb la religió… i amb el Windows, per això té mercat. Però te’l regalo tot 😉

  15. Benjamí, no se perqué tens aquesta mania persecutoria, diga´m on has vist que les religions “no els interessa que s⿿analitzi el coneixement del seu àmbit”, ho dius pels milers de llibres sobre taoïsme; ho dius pel Dalai Lama que cada dos per tres fa conferencies sobre Budisme ?; ho dius per Benet XVI que acaba de publicar un nou llibre sobre Jesus? de que parles? Pensa també, que tens tot el coneixement religiós al teu abast, i més amb internet, disposes de una interminable bibliografia religiosa que abarca totes les religions, interpretacions, assajos, etc. Supòs que per parlar amb tanta seguretat, ho has hagut de llegir tot. La qüestió és si pots esbrinar l´espurna de lo espiritual.

    Per altra banda, desenganya´t, tant Windows com Linux com les salxitxes Oscar Mayer són uns productes més de l´aparador, i el software lliure una eina més -igual que una clau stillson- per fer-hi negoci; això no treu que l´aparició del paradigme del coneixement lliure sigui el més interessant que ha succeït darrerament, en tots els àmbits. En qualsevol cas, el que se´ns demana, almenys a mi, són SOLUCIONS, tant si son en windows, linux o abac, dona´m SOLUCIONS.

    Bona sobretaula !

  16. santjoan: on ho he vist? A llocs on tu mai no ho voldràs veure perquè mescles coneixement amb dogma i la fe et deixa satisfet encara que els arguments del «coneixement» no s’aguantin. Jo no puc empassar-me cap cosa amb la paraula «misteri» al títol sense obviar el coneixement científic actual. No es pot convèncer un creient de res del que parl, perquè la seva creença no es basa en la evidència sinó en una profunda necessitat de creure –ho deia el Sagan i ho subscric. Per això em sembla que no pots veure on jo trobo que s’amaga el coneixement. Pel que dius, et convencen amb facilitat els eslògans superficials, la evidència és igual, ja ho compensa la fe i les ganes de creure’t l’eslògan. Eslògans amb la paraula «solució» o comparacions superficials, bones per a un espot, com la de les salsitxes.

    El Windows i les Oscar Mayer tenen una diferència bàsica: pots analitzar les Oscar Mayer. Més encara, unes normes sanitàries raonables obliguen a analitzar-les. Qualsevol pot saber com estan fetes i canviar la recepta per fer-ne (o vendre’n) sense sal, per exemple. Si fossin a base de bits –cosa que no passa amb les salsitxes– en podrien fer una còpia i modificar-la. El Windows té prohibit analitzar-lo, copiar-lo i modificar-lo contra tota la raó.

    Els autors de programari lliure ja et donen solucions. Però tu les vols amb eslògan i dogma. A mida que veig què dius, trob que la religió i el programari privatiu té més relació del que em pensava 😀

  17. Me sembla molt bé que en Ratzinger publiqui un llibre sobre Jesus, ara bé no el penso llegir, perquè probablement estarà plegat de la doctrina que escampa arreu del mon. Ja en pot escriure molts de llibres que si tots segueixen el mateix patró a mi personalment no me n’interesa cap ni un.

  18. enguillem: mira què li han tret corda a històries incertes per no contrastades de fa 2000 anys. Seria una afecció com una altre si no fos que duen tanta sang damunt. Escriure això mateix 100 anys enrere hauria suposat quedar-nos sense feina… i qualque extremitat també.

  19. Benjamí: ja ho vaig comentar anteriorment, no es pot accedir a Déu ( qui diu déu, diu Tao, Ala, Buda, etc, …) mitjançant la raó i precisament en Carl Sagan, per accedir al concepte de Déu, argumentava que ja que els éssers humans no tenen l ésser per sí mateixos, necessiten algú de caire superior que fós capaç de transmeter-ho. En fí, sembla que m´he topat amb dos darwinistes recalcitrants que necessiten la evidència científica per a trobar a Déu, que voleu ? 2 + 2 – pi al quadrat = Déu, infantil !

    Esta vist que interpretes la realitat com te dona la gana; si precisament hi ha tanta bibliografía i estudis en religió es precisament perque trobis les respostes per tu mateix. El coneixement no està ni encriptat ni és un misteri, una altra cosa és que només pensis que som carn, ossos i la paraula de Stallman, que en certa manera veig que és una religió més. Per fer la prova, qui tendría més poder de convocatoria, el Papa, el Dalai Lama o Stallman ? Ja sé, dirieu que els millons d´asistents que hi fossin en cas del Papa estan manipulats i són estúpids dogmatitzats.

    No canviis de tema, el Windows i les Oscar Mayer són dos productes, SON-DOS-PRODUCTES. Ningú nega que el software lliure tengui una implicació important en les TIC d´avui en dia, i que consequentment aportin un volum de negoci important.

    El que vos repateja és que els productes privatius TAMBÿ tenguin mercat. A mi em dona igual que el Windows´o el Messenger siguin privatius o no, si avui em donen una SOLUCIÿ a un problema, són perfectament vàlids, NO EM CAL ANALITZAR WINDOWS PER USAR-LO, vares desmontar la rentadora o la cuina abans d´utilitzar-la. Que te molesta ? Que m´equivoqui ? Si el software lliure ES UNA SOLUCIÿ deixa que ho digui EL MERCAT, no te n´adones que quan me dius “Els autors de programari lliure ja et donen solucions” m´estàs endollant un DOGMA I un ESLOGAN.

    Qué es més important, l´existència de Jesús, Buda, Mahoma o Lao Tse, ó el seu missatge ? Molts de reis i governants demócrates ha montat guerres i exterminat pobles només per interessos i no per això deixaré de creure en la Democràcia com el millor sistema.

    Guillem: básicament estàs diguent “no pens llegir mai cap llibre que tengui un patró d´un llibre que no pens llegir”. ¿¿¿¿¿¿??????

  20. santjoan, perquè tu no has d’analitzar cap codi tant et fa que el primigeni ho tengui prohibit. Ets una mostra més que les religions no serveixen gaire per a cultivar qualitats humanes útils per a la societat, en aquest cas l’empatia.

    Espera, que més o manco ja havia dit això en posar l’exemple de viatjar a la Xina. La resta també ho he contestat dalt, això ja ha esdevingut circular. Goto comment #6 –va, que aquest codi és fàcil de llegir i entendre.

  21. Santjoan com tu vulguis, aquesta argumentació que fas és la típica d’una persona que vol tenir la raó siguin quin sigui el preu.
    Bàsicament no penso llegir cap llibre que no me doni la gana llegir, així de clar, si és contradictori o no t’agrada, no et preocupis, no parlo dels llibre que tu vulguis llegir, les meves accions no condicionen les teves.

    Ahh i pel tema de cercar deu, donc jo no el cerco, en cap de les meves accions perquè bàsicament no existeix, així de clar també.

    I com veus no m’ha calgut remarcar cap frasse ni slogan amb MAJUSCULES.

  22. benjamí: en cap moment he fet proselitisme de cap religió, només he suggerit que aprendre religió enriqueix a l´Home com a peça d´aquest Univers, en canvi tu, amb un tarannà de _comisari_polític_sectari_ dius “podem evitar que ensenyin religió” o “a la pràctica és molt més inofensiva que el Windows”, uyy, crec que també hem arribat a un bucle. En quant a l´empatia, és molt difícil ser empàtics amb gent que es pensa que la historia es una col.lecció de tòpics de dominical. I una cosa, les relacions comercials d´avui en dia es basen, en un percentatge molt elevat, en la confiança, es a dir, no puc desfer la cafetera abans de fer-me un café, no fos cosa que hi hagués un bitxo. Ah, i lo correcte es dir: “Els autors de programari lliure no donen totes les solucions” ó “Els autors de programari lliure aporten algunes solucions”, ja que potser, els altres et poden dir ¿ i noltros que fem ? ¿ xurros ?

    enguillem: trob més raonable i coherent la frase “no penso llegir cap llibre que no me doni la gana llegir” que la que digueres el comentari #17; es curiós, jo estic quasi obligat per la vostra llei a estudiar el codi de qualsevol software o cafetera que caigui en les meves mans, en canvi jo, no puc de cap de les maneres suggerir la lectura d´un llibre.

    atotdos: qualsevol que llegeixi els vostres comentaris sobre la religió, hi trobarà un tò despectiu cap a les creençes de molta gent ¿ es això respecte ?. En fí, ¿ que hem recomanau per entendre l´Univers i el paper de l´Home en ell ? ¿ quin creieu quin és el sentit de la vida ? Per si vos interesa el Vaticà organitza unes conferències sobre el tema.

    http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7021000/7021874.stm

  23. una cosa, les relacions comercials d´avui en dia es basen, en un percentatge molt elevat, en la confiança

    Parla per tu. «Fe Confiança és l’expectativa segura de les coses que s’esperen, la demostració evident de realitats encara que no es contemplin» Hebreus Consumidors 11:1.

    Sé que els religiosos tot d’una trobau despectiva qualsevol opinió en contra –tot i que entreu provocant, com vas admetre, i que continuïs fent-ho. Ho sabia en començar aquest fil. Sempre hi ha qui acaba ofès, és inevitable. M’hi poso perquè som al segle XXI i no a l’XI, car milers de fogueres avalen aquesta forma vostre de veure qui no pensa com vosaltres.

    També sé que és impossible raonar amb algú que es mou al voltant de la fe. Aquesta conversa haurà estat útil a veure una dimensió que no coneixia de la paraula confiança. En realitat és una evolució natural de la fe en una societat on ens prediquen a tota hora el consumisme irreflexiu de productes que no convenen. Volen que vegem com a productes coses que no ho són pas [1]. Sempre m’ha interessat saber perquè hi ha qui s’entesta en no voler veure la realitat, sinó allò que vol creure. ÿs la «fe del creient» evolucionada a «confiança del consumidor».

    [1] Ho repetiré: el programari és coneixement que està a arxius de text i executables en comptes de llibres pràctics, però el resultat és el mateix que després de llegir un llibre pràctic: es poden fer més coses útils sabent com fins al darrer detall, i això s’hauria d’ensenyar a les escoles. Per cert, m’han convidat a explicar-ho a bibliotecaris de Menorca en dues conferències, al novembre hi vaig dos dies.

  24. Nihil novum sub sole.

  25. Nihil novum sub sole

  26. Bueno, bueno, bueno, qui va provocant és el comisari-polític que gestiona aquest blog amb “Si a les escoles podem evitar que ensenyin religió als nins …”. ¿ perquè ho dius tu ? ¿ qui t´ ha ungit amb la autoritat per a decidir lo que s´ha d´ensenyar o no als nins ? ¿ la de lliure programador es suficient ? ¿ comptes a la resta de la societat ? “La llibertad de millorar el programa les fogueres, i lliberar les millores al públic, tal que tota la comunitat es beneficii. Accedir al codi font a un preu competitiu de la llenya n´és una precondició. La llibertad de l´Inquisidor, 4a. Llibertad. Cada vegada més, és prou palés que la figura de “lliure programador” evoluciona cap a “lliure inquisidor” …

    ÿs evident que ja que no entens el que vol dir “Fe”, ho redueixes al terme “confiança” per a que te sigui més comprensible; i després fas una analogia autocomplaent “creient” vs “consumidor”; quan de fet no veus el fons de les coses: mentres que la confiança del consumidor ( que, per cert, fluctua mes a mes, p.e. http://www.finanzas.com/id.9193700/noticias/noticia.htm ) és una percepció cap a l´exterior de l´estat económic actual; la Fe ( que acostuma generalment a ser sòlida ) es un viatge interior per enfortir l´Esperit individual.

    Per favor, deixa´t de tòpics i fogueres, que no enganyes a ningú, la Història es una mica més complexe, si vols analitzar un periode històric ho has fer sense descontextualitzar (esper que no diguis que estic a favor de l´Inquisició). Per aquesta regla de tres, pot incloure a totes aquelles tribus que feien sacrificis a un deu irascible i insaciable i així retrocedir al inici dels temps. La Història està plena d´encerts i disbarats, però si la manipules perd la gràcia.

  27. Bueno, bueno, bueno, qui va provocant és el comisari-polític que gestiona aquest blog amb ⿿Si a les escoles podem evitar que ensenyin religió als nins ⿦⿝. ¿ perquè ho dius tu ? ¿ qui t´ ha ungit amb la autoritat per a decidir lo que s´ha d´ensenyar o no als nins ?

    Psssssst, ei! què això és el meu blog, ca meva i hauria de poder-hi dir el que vull –si més no al 2007. Aquesta autoritat ungida que en suposes de les meves paraules no existeix. Possiblement passa que només és a la ment de creients. Tant segles veient ordres i preceptes a la paraula escrita, dient «està escrit» i «en veritat us dic», potser fan que ara costi assumir que un escrit és només una lliure opinió personal i humana. Txs! si és que se m’oblida tot: tampoc no us agraden les opinions personals. Cal seguir el ramat. Això d’opinar diferent és cosa de rebels, les cabres!

    😀

    Bonic l’intent voler emmarcar les fogueres a la inquisició, és tot un clàssic, però no. Avui encara les religions (això que vols que s’ensenyi als nins) maten infidels de forma institucional (com els exèrcits, però ja no és obligatori aprendre-ho). Que les morts no són un accident, vull dir. La majoritària aquí també va matar fins que arribà la democràcia. Però les ganes no han passat, que li diguin al Bassi.

  28. Amb el teus comentaris només fas que confirmar que fas mostra d´un desconeixement elevat de les religions ( >>> 1 ) i de la Història ( tant de programari lliure no et deixa espai per altres temes, a part del preu de les sabates a Nova York ), redueixes l´argumentari a quatre frases, tòpics i “m´han dit que” ( “està escrit”, “en veritat us dic”, … ) que deus recordar de la primera comunió.

    Sobre el darrer paràgraf, lamentable, millor no comentar res, has quedat ben retratat.

  29. Sí, tots ben retratats: jo som el comissari però tu vens aquí a fer comptabilitats de com gasto l’espai a ca meva. ÿs el tipus de comptabilitat del privat que sempre li ha agradat tant portar a les religions.

    De les religions en sé molt més del t’agradaria, i per això puc amollar amb certesa coses que us posen nerviosos. Els hi lleveu ferro, «són tòpics» –els morts no ho trobaren pas cap tòpic–, car algunes religions ara voleu anar de guais, intel·lectuals i afegitons. Però a l’hora de la veritat el mètode científic us irrita, tirau dels «està escrit» i les vostres «veritats» de tota la vida.

  30. benjamí, fes-t´ho mirar, crec que pateixes “la sindrome de l´heretge” amb unes pincellades de Tarantino; tanta palabraria sobre fogueres i membres amputats, resulta exagerat. Ningú amb dos dits de seny aprova l´Inquisició ni el règim dictatorial anterior. No pensis que la situació actual és una bassa d´oli, mira Birmània, Cuba, Veneçuela, Corea Nord, Xina, etc, on la represió està a l´ordre del dia, fins i tot empreses tecnològiques occidentals se n´aprofiten d´aquesta situació.

    El tema que ens ha reunit aquí era, crec recordar, la religió; reflexiona per un instant que és allò que va inspirar a Gaudí o als arquitectes de La Seu, perque esdevinguessin aquestes meravelles. Possiblement, la professió de programador lliure sigui un gran ofici, jo diria més, un sant ofici;-> però no crec que el software lliure duri vuit segles com La Seu.

  31. Jo no sé si el programari lliure durarà 8 segles però el windows sense un format C: segur que no 😀

  32. Qui troba mal feta, i li pica molt, l’analogia entre Windows i religió aplicats a l’escola, no pot gratar-se amb un argument de teoria del dominó que, en pura lògica (in)formal, consisteix, precisament, en estirar de l’analogia talment un xiclet. Que és la tàctica defensiva d’afirmar que si estàs contra la religió a l’escola estàs també contra l’història o l’història de l’art.

    Aquestes disciplines, justament, serveixen per explicar les diferències que hi ha entre una religió basada en l’estudi (judaisme), una religió basada en la fe (cristianisme) i una altra basada en la submissió (islam), per no parlar dels trets comuns que hi ha entre l’estoicisme i determinades religions orientals. Tota brega, per tant, entre els que (diuen que) creuen i els que no creuen, és una brega entre cristians. Circumscrita just a l’àmbit de la fe, que, com deia suara, no és l’únic paràmetre que hi ha per acostar-se al fenomen religiós. Molt em tem que l’assignaturització de la religió reclamada pels partits polítics sedients demòtics consisteixi just en mantenir una caixa de resonància cesaropapista, que a la llarga justifiqui una retirada de l’islam, subvencionada per l’Estat, cap els seus trets més submissius. I això serà un nieró covador de males herbes.

    Si no hi arribam per la Física, correspondria a la Filosofia o la Poesia, explicada a tots i totes, això que diu el nostre interlocutor d’accessió a la trascendència o als misteris de l’Univers. La primera hipòtesis de Parmènides, els escrits de Mestre Eckhart o els poemes de San Juan de la Cruz serien ideals per tota aquesta apofàtica (teologia negativa) de no poder arribar a segons quins misteris mitjançant la raó: si el silenci és l’arca de la paraula, la poesia pot oferir al llenguatge un lloc on l’indicible es pugui dir. Tot i que també hi ha la teologia positiva catafàtica del nostre Ramon Llull o del mateix Pascal quan diu que no hi ha res més conforme a la raó quan aquesta és capable de comprendre els seus propis límits.

Respon a ateo Cancel·la les respostes

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.