Arxiu mensual: juliol de 2007

Darrers Ítaca i un parell de Mallorca en Xarxa

Publicat el per
2

Ja fa dies que no publicava enllaços cap als programes de ràdio i TV en els que participo; la dèria divulgadora. Se n’han acumulat un poc massa, però posats a cercar una excusa per a fer passar avall el meu descuid, se m’acut dir que l’estiu és època de reposicions a les ones hertzianes, així que potser queda teniu un poc més de temps per a veure i escoltar coses noves… ha colat? Si es que sí, a continuació va el patracol d’enllaços.

Ítaca

El dia 13 de juliol van emetre el darrer Ítaca. Encara no sabem si tornarem al setembre, així que potser aquestes són les darreres emissions del magazine cultural de Televisió de Mallorca.

Continua llegint →

El decliu de la societat balear a través del bricolatge

Publicat el per
8

Si tens un portal a Internet, queda massa directe enviar una nota de premsa dient «hem fet un lloc que és l’hòstia en sensurround». Ningú no s’ho creu i en passen llis. Solució? Fer una enquesta. L’envies dient «el portal-i-qual ha fet una enquesta que diu que els dallonses bla bla bla» i et publiquen a tort i a dret, perquè les enquestes estan de moda.

Però a les enquestes les carrega el Diable, i n’hi ha que diuen coses tant inquietants com ara que la societat balear és líder indiscutible en l’afecció al bricolatge. ÿs una noticia terrible. Si és veritat, que no ho crec, tenim els dies comptats.

Tot comença quan algú regala, sovint pel dia de la mare o el pare, un kit d’eines amb el lema «amb [poseu-hi la marca] és fàcil». Són presents que haurien de portar un rètol blanc amb marc negre, tipus esquela, dient «las autoridades sociales advierten que el bricolage perjudica gravemente su salud y la de los que están a su alrededor», però malauradament encara les autoritats sanitàries no s’hi han fixat.

Quins dies practicarà el bricoloatge un pare o mare de família contribuent a l’amortització de l’hipoteca del xalet endossat? Els caps de setmana. Tot ignorant la primera llei del bricolatge, que fa «si l’armari lluna està fet, compra’l», el destinatari del regal cercarà oportunitats, totes elles clarament forçades, per a fer veure quanta il·lusió li fa. Amb dues accions del tot innecessàries, entrarà en una espiral per a rebaixar la qualitat de vida de tothom que roman –voluntària o involuntàriament– al seu voltant.

Continua llegint →

He rescatat un exemplar d’El Jueves

Publicat el per
3

miniatura de la fotoEl 20-07-2007 van segrestar l’edició 1573 d’El Jueves i avui n’he pogut rescatar un sense ser el Bruce Willis ni junglas de cristal ni res. En anar a cercar el d’aquesta setmana he dit al quiosquer «aquest toca comprar-lo» i m’ha vist el tictac, perquè també ha posat damunt el taulell el de la setmana passada.

I com a prova de la data de l’operació, he fotografiat l’objecte del rescat junt a la portada d’un diari d’avui –si feu clic a la foto la podreu ampliar al Flickr. ÿs així com es fa als segrestos, no? Ho he vist a les pel·lícules. Només passa que en aquest cas és a l’inrevés: en comptes de donar fe de la data de rescat, és una prova de la data d’alliberament. El món a l’inrevés. ÿs lo que tenen les monarquies, que fan que fins i tot el Marichalar sembli alguna cosa. Bé, cosa-cosa està clar que ho és. Ja m’enteneu. O no –sobre tot su us dieu Borbon.

Vista per a veure-hi més clar

Publicat el per
5

Ja he trobat una utilitat al Windows Vista: veure-hi més clar a l’industria del programai. Fa honor al seu nom, que cal reconèixer que estat tot un encert de Microsoft.

Cada nou Windows era una festa al sector del maquinari, fins no fa gaire. Les actualitzacions del Windows eren massa cares i els ordinadors vells feien aigua, car el Windows era cada pic més famèl·lic, i el resultat era ordinadors nous per tutti. Era l’excusa per a renovar maquinari.

Però sembla que els costums han canviat. Fins al punt que un empresari del sector consum-a-sac-pac, possiblement dels més expectants amb el Vista, Acer, s’ha queixat: «No crec que ningú compri un ordinador nou pel Vista».

Continua llegint →

Què penses?

Publicat el per
1

la pregunta «què penses?» és intrusiva i una invitació a improvisar una mentida. Sovint diria «i a tu que t’importa!», que és una resposta sincera preferible a mentir, però si el dia no és especialment dolent –i segons qui sia l’inquisidor– me n’estic d’amollar-la i sovint dic «res». La mentida és evident, perquè la cosa de posar la ment en blanc és molt difícil, sobretot si no ets creient. Però a preguntes emprenyadores, respostes anticonceptives. Estèrils, vull dir.

Continua llegint →

Metrosexual? Sapiosexual!

Publicat el per
Respon

L’Urban Dictionary és una mina:

Urban Word of the Day
www.urbandictionary.com

July 19, 2007: sapiosexual

One who finds intelligence the most sexually attractive feature.

“I want an incisive, inquisitive, insightful, irreverent mind. I want someone for whom philosophical discussion is foreplay. I want someone who sometimes makes me go ouch due to their wit and evil sense of humor. I want someone that I can reach out and touch randomly. I want someone I can cuddle with.

I decided all that means that I am sapiosexual.”

Manual breu de la línia d’ordres

Publicat el per
4

La línia d’ordres és un dels temes més discutits del GNU/Linux. Sé que espanta un poc perquè en veure’m usar-la, usuaris amb ganes de migrar a programari lliure han dit, més o manco, «buf, mai no podré usar Linux perquè som incapaç d’escriure tot això». Una situació freqüent és quan miro de connectar-me a Internet en un lloc on no ho havia fet abans, aconseguir una adreça IP, dir quina és la pasarel·la i tota la pesca. Sé que es pot fer amb clics, però ni recordo on.

Continua llegint →

«Sube arriba a merendar»

Publicat el per
1

PMI-BCN-PMI, Air Europa i Spanair: dues hores d’endarreriment per partir, dues hores per tornar.

Ah, viatjar a l’estiu! Els retards sistemàtics i amb totes les companyies. Aquestes coes als raigs X perquè hi ha qui es vesteix a la sortida de l’aparell i no a les taules, totes buides. Aquestes mirades «on va aquest?» quan hom intenta traspassar, amb la safata a la mà, aquell tumult de gent posant-se el cinturó. La intenció és arribar fins a les taules per a posar-se el cinturó sense molestar ningú, tota una excentricitat.

Aquestes famílies amb pares i mares cridant als nins «Choni, sube arriba a merendar», què dius aquí hi ha una formació exacte, filen prim. Sí, imagina que el Choni es confon i «sube abajo». Què li pot passar, pobre criatura, si entra en aital paradoxa espacial? Si és que hi ha progenitors que passen nou mesos dient «que sea lo que sea, lo importante es que salga sano» i després passa el que passa: sanot ho és, el nin, però tampoc no es pot tenir tot. D’ací que calgui que els pares els cridin ordres que no deixin lloc a cap confusió. Deu ser això.

I perquè criden? Deuen viure a cases molt grans. Que tenen un arriba, arriba i un abajo, abajo.

Per cert, el viatge fou per a fer una classe al curs d’estiu de programari lliure a la UdL. Fantàstic i amb una organització modèlica, com sempre.