L’estat espanyol obligarà a delinquir als usuaris del GNU/Linux

Ahir al Senado aprovaren la LAECAP. Sí, massa «la» en poc espai, tot i que m’estalvio un parell de qualificatius més precedits dels seus respectius «la». A pams:

Nº 19 ⿦ y a nivel de interoperabilidad técnica, en el uso de protocolos abiertos, interfaces abiertos o estándares abiertos, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos.

Nº 124 ⿦ usabilidad de acuerdo con las normas establecidas al respecto, estándares abiertos o, en su caso, aquellos otros que sean de uso generalizado por los ciudadanos.

[copiaferrat del blog del Ricardo, destacat meu]

Els «estándares que son de uso generalizado por los ciudadanos» no són lliures, i no haurien de tenir cap recolçament governamental.

Ningú no pot dir –si no és amarat de cinisme– que aquests estàndard són el resultat de l’elecció dels ciutadans.

Vet ací l’historial d’aquest ciutadà que contribueix a això que els diputats i senadors espanyols en diuen «estándares de uso generalizado»:

Vida i miracles bítics d’un ciutadà creador de «estándares de uso generalizado»

En comprar l’ordinador només va poder «escollir» aquests sistemes operatius: el Windows o el Windows.

Tot seguit, després de connectar-se un parell de dies a Internet, va rebre pressions socials, laborals i governamentals per a «escollir» un altre programari, i només un: el Microsoft Office.

Va delinquir per aconseguir-lo doncs trobava que picaven, els preus de la llicència per a un sol ordinador, i ell en té dos: sobretaula i portàtil.

A partir d’aquí –amb el Microsoft Office legal o il·legal– cada cop que guarda els seus treballs, el programa els codifica talment una pel·lícula emesa a un canal de TV de pagament. El resultat és que cal un descodificador per a tornar a llegir els seus treballs. Per descomptat, al Microsoft Office no li falta cap descodificador. El programa tampoc no els esmenta, «és amigable» i no entra en tecnicismes. D’aquesta manera, el nostre ciutadà passà anys i panys codificant i descodificant els seus treballs –i els d’altri– sense saber-ho pas.

Els seus ciutadans amics, coneguts i saludats també necessitaren els mateixos descodificadors per quan el nostre ciutadà els hi va fer arribar arxius fets amb el Microsoft Office. Tampoc mai no saberen que usaven descodificadors.

Els nostre ciutadà i els seus ciutadans amics, coneguts i saludats, sumats als ciutadans amics coneguts i saludats dels segons amics, que alhora tenen encara més ciutadans amics coneguts i saludats que no saben res de codificacions, ni descodificacions, que només han pogut escollir entre el Windows i el Windows o el Microsoft Office il·legal i el Microsoft Office legal, avui tots ells són tota una autoritat tècnica que serveix per a elaborar lleis. Són ni més ni manco que els responsables els «estándares de uso genralizado» de la LAECAP, tomaia!

En diuen «estándares» i no «codificaciones privativas de uso generalizado» perquè els diputats i senadors espanyols no semblen gaire interessats que els ciutadans creadors d’estàndards sabin què passa veritablement. Amb aquesta llei maquillen, talment un cadàver pudent, que la informació de milions de ciutadans està segrestada per codificacions patentades i de llicència privativa. Dic que ho maquillen perquè ells sí saben què passa. Se’ls ha informat de totes les formes possibles; basta que cerqueu un poc a Internet per a trobar-hi dotzenes de planes explicant les campanyes de prou particulars i associacions civils de defensors de la llibertat a l’hora d’usar ordinadors.

L’OpenOffice.org no és cap solució

Els descodificadors estan patentats i només Microsoft pot decidir qui pot usar els seus descodificadors, quan i on. Ells no volen pas que els seus formats funcionin en un office lliure de la competència, el OpenOffice.org (OOo). Al Seattle Post-Intelligence hi podem llegir un article del 2004 explicant que a Microsoft es reservaren els drets per actuar legalment contra l’OOo. Quin ha estat el delicte? Usar enginyeria inversa per a saber com funciona el Microsoft Office i imitar-ho a l’OOo per tal de fer-lo compatible. L’enginyeria inversa està prohibida a molts països i a la llicència del Microsoft Office 2007:

7. ALCANCE DE LA LICENCIA. El software se cede bajo licencia y no es objeto de venta. El presente contrato sólo le otorga algunos derechos de uso del software. Microsoft, y si corresponde su fabricante, se reserva todos los demás derechos. A menos que la legislación aplicable le otorgue más derechos a pesar de esta limitación, usted sólo podrá utilizar el software tal como lo autoriza expresamente el presente contrato. Al hacerlo, deberá ajustarse a las limitaciones técnicas del
software que sólo permiten utilizarlo de determinadas formas. Para obtener más información, consulte www.microsoft.com/licensing/userights. Usted no podrá:

  • eludir las limitaciones técnicas del software,
  • utilizar técnicas de ingeniería inversa, descompilar o desensamblar el software, excepto y únicamente en la medida en que ello esté expresamente permitido por la ley a pesar de la presente limitación,
  • hacer más copias del software de las que especifica este contrato o permite la legislación vigente a pesar de esta limitación,
  • hacer público el software para que otros lo copien,
  • usar el software de cualquier manera que vaya contra la ley;
  • alquilar, arrendar o ceder el software; o
  • utilizar el software para prestar servicios de alojamiento de software comercial.
[destacat meu]

Per jo és humiliant usar formats del Microsoft Office a l’OOo, perquè no haig de menester que ningú em perdoni de res per a poder fer quelcom tant bàsic com a llegir i escriure.

No puc admetre que cap megacorporació fabricant d’eines tant importants com ho són el programari per a escriure i llegir, m’obligui a acceptar que no puc «eludir las limitaciones técnicas del software». Però que s’han cregut, aquests! La cadira on sec ara és còmode, puc estar-m’hi hores i l’esquena no acaba feta un nyap, tot perquè darrere hi ha segles de persones que miraren de superar les limitacions tècniques de quelcom que començà amb seure al trespol. La prohibició de Microsoft és un insult a la intel·ligència humana i a la tradició atàvica que ha servit per a millorar qualsevol cosa tècnica, generació rere generació.

Diputats i senadors: exportau la idea

Recoman als diputats i senadors espanyols un viatge a Corea del Nord. Sí, per a exportar les seves teories mostrades a la LAECAP. En veure que els ciutadans d’allà tots usen l’administració nordcoreana, seguint els mateixos arguments LAECAPeros, potser poden apuntar-se a fer d’assessors per a una llei o manifest que dignifiqui i perpetuï els estàndard de govern del comandant suprem Kim Jong-il. Darrerament va malament de prestigi internacional, l’home. Si és que al món hi ha gent que vés, li agafa mania a una cosa, digue-li Kim Jong-il, digue-li Microsoft, i perden de vista la neutralitat. 23 milions de nordcoreans no poden estar equivocats, ni el 90% d’usuaris d’ordinadors tampoc! La seva seria una bona injecció de moral pel comandant. Podrien posar d’exemple d’èxit el contents que estan a ca un altre dictador: Microsoft.

Amb els pèls de punta

Tenim uns governants que no són capaços de garantir a la Societat de la Informació les llibertats que no dubtarien defensar a la Societat Civil. Ho fan amb un argument que posa els pèls de punta a la intel·ligència i el sentit comú. Perpetren lleis que converteixen en delinqüents els ciutadans que no volen la dictadura: haurem d’usar per imperatius legals descodificadors il·legals amenaçats per la Microsoft que miren de defensar a cop BOE. Diuen que ho fan en nom de la neutralitat, i em retgiro profundament en veure governants que no saben –o potser ho fan veure– que exercir neutralitat entre llibertat i dictadura és una coneguda i eficaç forma de fer el llit a la dictadura. Tant dóna si «només» és virtual, la dictadura. Podem estar tranquils, que el llop guarda les ovelles.

Entrades relacionades

5 Comentaris

  1. Pingback: EnGuillem! » El mon dels bits i la falta de pedagogia

  2. Pingback: Aquí com sempre, fent el tonto at Arnau

  3. De totes formes, i no ho podria assegurar, però estic força convençut que les directives europees de drets d’autor permeten la enginyeria inversa per tal de fer possible la interacció amb altres programes.

    Ho he trobat:
    The Directive allows the reproduction and translation of the form of program code, without the consent of the owner, only for the purpose of achieving the interoperability of the program with some other program, and only if this reverse engineering is indispensable for this purpose. It follows, then, that if the permitted derivation of “ideas and principles” discussed above is sufficient to achieve the interoperability, the derivation of specific code is not permitted.

    Es de la directiva del 91, el que no se si hi ha alguna directiva que hagi superat això.

    Només es una directiva, caldria veure quina es la legislació local, però la legislació espanyola hauria de dir el mateix que la directiva.

  4. Pep, és veritat que a Europa és permesa l’enginyeria inversa. Per això Microsoft a les condicions –que he copiat dalt– en fa una excepció. No poden estar per damunt de la llei, tot i que sovint ho proven, però en aquest assumpte ja van perdre.

    Però per mi això no és cap argument per a usar l’OOo per a llegir i crear documents amb codificacions privatives. ÿs una trampa que obrir arxius amb OOo avui sia legal a algunes parts del món, inclosa la nostra. Miro d’argumentar-ho:

    Sabem com seran les lleis d’ací a 25 anys? I 125? O 400. Hi ha arxius en paper que guarden documents que tenen més de 500 anys. Avui es creen molts més documents que no pas fa 500 anys. Podem esperar que d’ací a 500 anys hi hagi molta gent interessada amb el que diem avui. ¿Ja podran, si no és en paper?

    El més probable és que d’ací a X anys les lleis siguin més restrictives amb la «propietat intel·lectual» i la tecnologia. Que l’enginyeria inversa estigui prohibida arreu i més perseguida que avui. Per a fer una regla de tres, basta veure el cas Betamax als USA, com el tractaren aleshores i com els jutges USAns tracten avui coses semblants: amb moltes més restriccions.

    Així, guardar documents codificats amb formats patentats i protegits és consentir que portin dins un mecanisme d’autodestrucció amb rellotgeria –com a la sèrie i pel·lis Missió Impossible. Quan les lleis siguin més restrictives podem trobar-nos que no els puguem llegir si no usem els descodificadors que ells diguin, on diguin i pel preu que dictin. O delinquir. ÿs aquesta situació la que vull evitar no usant avui l’OOo per a llegir i crear arxius amb codificacions privatives. Ni a Europa.

    Altres consideracions:

    – A Internet no hi ha fronteres. En publicar a la Xarxa arxius amb codificacions privatives –tot i fets amb OOo– hi haurà persones que els llegiran usant l’OOo a països on no és legal la descodificació amb enginyeria inversa que fa l’OOo. També hi haurà qui no sabrà que pot usar programari lliure per a llegir, i mirarà d’aconseguir el Microsoft Office. Cap activitat nostre a la Xarxa hauria de promoure la necessitat de permis, per activa o passiva, a l’hora d’un dret tant bàsic com llegir.

    – A Europa no està prohibida la restricció «eludir las limitaciones técnicas del software». Algunes limitacions estan dins els documents codificats a base de proteccions vàries. Tot i que aquí puguem fer enginyeria inversa, també estariem delinquint només per haver llegit botant-nos les proteccions incorporades als documents amb codificació privativa. Recoman la lectura d’aquest conte per a veure l’abast del que vull expressar amb aquest paràgraf.

  5. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » A can Microsoft ni aigua al mar, no trobarien

Deixa un comentari