El Windows Vista i el canvi climàtic

Per a fabricar un ordinador fan falta 1.500 litres d’aigua, 240 Kg de combustibles i 22 Kg de productes químics.

La noticia és del 2004, fet i fet vaig parlar-ne aquí mateix aleshores. Perquè doncs en parlen justament ara a tants mitjans? Sense anar més enfora, dimecres passat ens portaven la nota «urgent» a l’estudi de Ràdio Mallorca (Cadena SER) mentre parlàvem d’un altre tema [1] a la meva col·laboració setmanal. També ho veig al Pais [2].

Tenc la meva teoria: d’un temps ençà es parla molt del canvi climàtic i els fabricants potser troben que queda bé anunciar programes per a combatre’l, no fos que la clientela es sentís culpable i no participés en l’allau de compra de maquinari que tenen a la vista –la del Windows Vista, concretament.

Més que no pas confiar en els programes de reciclatge dels fabricants, per a no malmetre res delicat el més clar és no gastar. Si podeu, esteu-vos de comprar cap ordinador nou ni més memòria per a usar el Vista. En comptes d’això, si anau endarrer de veure canvis al vostre monitor, intentau instal·lar-hi un GNU/Linux. Allargareu la vida del maquinari un parell d’anys més sense renunciar a aquesta cosa que diuen que té el Vista, el «wow!», però en quàdruple (i sense prendre substàncies). El «wow!» arribarà en en mirar 1) la butxaca, 2) el medi, 3) el que hi podreu fer i finalment allò que mai no ha de faltar: 4) la vostra llibertat a l’hora d’usar ordinadors.


[1] Un tema que ja cansa: Internet i la pederàstia. Quan contaran que és més fàcil caçar pederastes a Internet en comptes de relacionar la xarxa amb aquest delicte?
[2] Via menéame.

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Algun dia la societat haurà de plantejar-se de forma seriosa fins a quin punt és sostenible la bogeria actual de canviar d’ordinador cada 12-36 mesos (depèn del perfil d’usuari, però poca gent conserva l’ordinador més de tres anys), adquirir electrodomèstics que sabem tenen pocs anys de vida, veure’ns obligats a canviar de televisió/dvd/equip de música “perquè m’obliguen” (el meu televisor no és 16:9, o no té TDT, o no permet so quadrafònic o vés a saber quina altra tonteria), la cultura establert a tots nivells que els equips no es reparen: es llencen i en comprem un de nou… etc.

    Aquests és un dels debats importants, atès a que ens obligarà a canviar la forma de societat que hem muntat, i que dissortadament ben poca gent aporta dades significatives.

    En la meva opinió personal, tan inacceptable és que calgui utilitzar 1.500 litres d⿿aigua per fabricar un ordinador com agafar un equip i enviar-lo a un país del tercer món amb l⿿excusa que allà encara farà servei (l⿿únic que fem en realitat es agafar un munt de ⿿ferralla⿝ i materials contaminants i enviar-los a l⿿altra punta del món; així el problema i la contaminació serà per ells).

  2. Xavier: exacte, i a Greenpeace es queixen de la quantitat de ferralla informàtica que va a parar al 3er món.

  3. Doncs els meus 3 ordinadors que encara funcionen:

    1 x486 del 1992 (algun petit document)
    1 P-II del 1998 (servidor)
    1 PowerBook del 2004 (portàtil)

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.