Google s’empatolla webs de “destrucció massiva”

Diuen que les ideologies més conservadores, repressives i totalitàries necessiten bèsties negres. Que si tenim quelcom a témer aleshores som més obedients i fem capades que rebutjaríem clarament en cas de sentir-nos més segurs.

Per això, els repressors troben que és bo mantenir ben fresca l’expectativa d’atacs terroristes, armes de destrucció massiva o grip aviària, tant se val. Qualque cosa que faci por. I si els perills no són reals se’ls inventen. El darrer cas són els explosius líquids dalt dels avions: sembla que cap terrorista n’intentà usar a Londres, però és igual! Ara, als aeroports, som ramats de xotets de cordeta disposats a gairebé despullar-nos per tal de viatjar.

M’emprenyo cada cop que haig d’agafar un avió i des de fa un parell de dies també m’emprenyo en usar Google. Si això continua, li pegaré una potada que volarà del meu escriptori. Tiren de les pors als forats de programari del Windows, que jo no tenc al meu GNU/Linux, per posar-me pegues a l’hora de visitar alguns llocs.

La darrera m’ha indignat i amollo la pujada de sang escrivint això. Ha estat en cercar el blog del felanitxer Miquel Lluís Mestre. Un blog personal!

On volen anar a parar? No ho se, però no hi passaré pas, pel tub. Als aeroports no puc escapar-me dels controls policials, però a la Ret sí. Convé rellegir, de tant en tant, la Declaració d’Independència del Ciberespai.

Quants usuaris inexperts no tindran prou coneixements per adonar-se dels avisos falsos com el del Miquel Lluís? I si t’ho fan a tu, demà, amb el teu lloc? Perquè has de suportar que diguin aquestes coses de tu? I ni més ni manco que algú amb la suposada autoritat de Google «en això d’Internet». Qui compensarà el mal fet? Qui rescabalarà les molèsties per a demostrar la innocència? No és per a evitar aquests perjudicis que a les societats lliures i justes es lluita per a mantenir el principi bàsic que som innocents mentre no es demostri el contrari?

Entrades relacionades

19 Comentaris

  1. En aquest cas hauries de fiar-te més en el que diu Google. El web d’en Miquel en te el següent codi que es clarament “malware”:

  2. Potser en Miquel Lluís explicarà per què té aquest iframe –que a la pràctica no fa cap mal.

    Jo ni m’ho he mirat, el codi del seu blog, perquè el concepte m’ha posat els pels de punta:

    – No es pot anar senyalant ningú sense cap argument per contrastar res: «és culpable» i au. Molt manco des d’un lloc amb la influència de Google.

    – Si s’ha d’espatllar el meu ordinador per què no senyalen, ja l’arreglaré. Vull córrer el risc per tal que no classifiquin ningú. Que al final també m’espatllaré jo i acabaré criant malves.

    – Molta gent passa prou anys reinstal·lant Windows perquè es romp tot sol, però a Google no paren de recomanar coses pel Windows. Potser que comencin pel problema de seguretat fonamental, per l’arrel del mal. Ah, «no convé» anar contra Microsoft, val 😉

  3. > ⿿que a la pràctica no fa cap mal.

    Benjamí, o sigui, li dones més confiança a un malware que a Google?

    Potser al teu ordinador no fa cap mal [1], pero al d’altres potser si, i son desprès el mateixos ordinadors que ens envien spams o fan atacs DoS distribuïts, són una merda.

    Si estem d’acord que penalitzi als que manipulin planes per pujar el PR (como ha passat al “inocent” WordPress.org), o als spam blogs, encara més a web que putejen als seus visitants, com es aquest cas que posa un iframe invisible i amb una url manipulada per pasar per filtres de seguretat dels navegadors.

    Miquel Lluis potser amic i molt bona persona, però es mereix que li tallin els collons per tenir coses d’aquestes al seu blog 😛 (pero seriosament, això no es pot permetre, ja hauria de estar com mínim arreglat o el blog desconectat).

    [1] El domini que fa referencia no funciona des de casa.

  4. Per cert, al comentari #1 veig que el WordPress s’ha menjat el codi copiat del web del Miquel Lluís, o ja seria un candidat a la llista negre de Google. Així de perillosa és aquesta forma de fer les coses. Com em diu un amic pel Jabber, ara mateix, «aquest iframe és tant dolent per què et pintin creus a la casa

  5. Ricardo (#3) no és una qüestió de confiança en malware. ÿs una qüestió dels mals que estic disposat a suportar per tal que no pintin creus a les cases de ningú 🙂

  6. Però es que encara no veig que té a veure aquest tema amb la llibertat del ciberspai. Google no ha tocat rés de la plana, no impedeix l’acces, no ha denunciat a ningú, només ha fet servir la seva llibertat com empresa de no posar l’enllaç directe (encara et surt el cache i el dominio sense enllaç) a les _seves_ planes.

    Perque si els mires des de un altre punt de vist, sobre tot d’un advocat nordamericà furiós amb el seu ordinador amb virus, Google _si_ pot ser denunciada per enllaçar a sitis amb malware que _si_ afectan a la privadessa i al “ciberspai”.

    Què faries tu al teu blog o el meneame si te trobes amb un enllaç que apunte a planes amb malware? Independentment de la teva decisió, aixó _no_ afecta a la “llibertat” de la persona afectada.

    El problema que si veig es que començi a donar falsos positius i no hagi manera de solucionar, pot afectar seriosament al “negoci” de la plana afectada. Però aquest no és el cas, i amb Google Webmaster ( http://www.google.com/webmasters/ ) es pot verificar i controlar (per exemple el faig cada dia amb les planes del meneame per a estar segur que no hi ha fallos importants).

  7. #6 Quan parlo de la independència (que no llibertat) del ciberespai és per a dir que si hi ha llocs que usen malament el seu poder, la independència del ciberspai em permet passar d’ells, afortunadament.

    Molta gent cerca els llocs amb Google i que no és cap doi que Mr. Google marqui ca teva amb un retol que digui «aquí et poden fer mal». Ho trobo correcte si realment et volen fer mal, però no és el cas que ens ocupa i això m’ha retgirat.

    Per saber si és un lloc que volen fer mal, fins al punt de marcar-lo com a lloc on poden fer mal… ja han fet prou comprovacions? Mirant indicis sobre quin tipus de lloc és i què usen. No costa gaire veure que és un blog en WordPress, un programa conegut. Li pot passar sense voler perquè li ha arribat instal·lant una pell gràfica pel blog mateix. Un plugin que li feia gràcia –quants n’he posat sense mirar el codi! Abans de posar una marca tant contundent i escandalosa, també es pot dialogar un poc. ÿs una cosa que mai les persones humanes haurien de perdre, per molt que es sia el totpoderós Google i l’altre costat només hi hagi un particular. Tampoc no haurien de suposar que tothom que té un blog sap que existeix Google Webmasters. Afortunadament, Google encara no té el poder dels parlaments que fan lleis que «desconeixer-les no eximeix del seu compliment».

    Tot i que les planes de Google siguin seves i puguin fer-hi el que vulguin, al seu llibre d’estil diuen «don’t be evil», i per això molts els hi hem donat confiança i els usam. Aquesta voluntat hauria de ser real, i caldria fer-los anar alerta a l’hora de posar marques dient coses tant gruixades com ara aquest et pot fer mal. Malware sona fatal, jo no voldria veure-m’hi pas, i molt manco com a víctima d’una estratègia per a esquivar picaplets.

    Més de la meitat de les visites al meu blog arriben per Google. ÿs gent que no conec de res. M’esgarrifa pensar que molts d’aquests puguin pensar que som un malfactor, i que ho digui ni més ni manco que el gran Google, vist per molts com el gran savi de la Xarxa. I podria passar-me en qualsevol moment, perquè pel que he cercat, el codi en qüestió pot haver-li arribat al Miquel Lluís de moltes formes en que m’hi puc veure, sense tenir cap mala intenció.

    Jo no enllaçaria una plana de malware ni el voldria al menéame, però el lloc que ens ocupa no és cap plana de malware, i aquí està la gran diferència.

    Tampoc no és cap qüestió de negocis –que això Google també sap enfonsar sense deixar lloc al diàleg, ho vam viure amb AdSense– perquè aleshores es regira mig món per a solucionar-ho i evitar el fals positiu. Naltros vam arribar a canviar de cara: cirurgia estètica :D. No és un cas de negocis ni professionals de la Xarxa. ÿs el cas del veïnat, dos carrers enllà, que té un blog i que li han enfonyat la marca «possible malfactor» que veuen milers de persones. Tothom al barri sap que és incapaç de matar una mosca, però 100 Kms enllà, els forasters el tenen per un delinqüent.

    Tu pots triar el gra de la palla, jo també, però no pas molts internautes no informàtics que es mouen per Internet usant Google. Penso en ells quan veig aquestes coses, i és quan m’amoïno pel tictac que agafa tothom que aconsegueix ser poderós amb els bits.

    PS: Modifico la plana per a enllaçar la del Miquel Lluís que ens ocupa. Me n’acabo d’adonar que no ho havia fet en aquest apunt, i no fou pas aposta.

  8. Benvolguts tots, me sap greu però els collons no els puc posar a disposició de ningú 😀 . Com esper vos pogueu imaginar sa meva intenció no ha estat mai crear ni malware ni badware ni quedar malament amb el Déu Google, per que per bé o malament que me caiguin depenc d’ells.
    Fa cosa de tres setmanes vaig patir un atac al servidor que tenc amb Aruba, me varen “barrinar” tots els índexs de les plantilles de tota quanta plataforma tenia al host. Dos sistemes amb WordPress i un Joomla. Vaig recuperar els llocs i no vaig afinar aquest iframe que jo no havia posat.
    Sigui com sigui, gràcies Benjamí per adonar-te’n.

  9. Plas plas plas. Si senyor.

    M&M

  10. Trobo desmesurada l’acció empresa per google, es veu a simple vista que és una cosa que ens pot passar a molts quan posam temes, plugins, i fem proves constants amb el nostre espai web.

    Amb la quantitat de pàgines que si poden danyar l’ordinador i fer mal que hi ha a la xarxa, marca la del Miquel com un lloc perillòs me sembla simplement una cosa fora de lloc, desmesurat vaja.

  11. Pingback: beta.latafanera.net

  12. Pingback: Miquel Lluís Mestre » Pel cul

  13. Miquel Lluís, m’ho temia: ens pot passar a qualsevol, perquè a Google no tenen gaire contemplacions a l’hora de posar una marca tant dura com un «aquest et pot fer mal».

    Ja ho sabeu, tots els que teniu blogs: qualsevol dia podeu ser marcats com a possibles malfactors a un lloc tant visible i amb tanta influència com Google. Ho veurà tothom. Que no és guapo, això?

    Us pot passar perquè posau un plugin al WordPress, però no posar-hi res tampoc no és cap garantia, car també pot passar perquè algú altre rep un atac dins un servidor llogat i compartit amb centenes d’usuaris. Emocionant, eh?

    Estic encuriosit en saber quan temps necessitaren a Google per a posar la marca negativa, sense cap diàleg, i quan temps hauran de menester per a llevar-la quan hi ha diàleg entre persones humanes. Com que no són «evil» haurien d’anar fletxats.

    Rebre un atac és sempre una desgràcia i una humiliació. Fins ara, en adonar-te (cada cop més difícil) miraves de resoldre-ho, a casa, amb sentiment de colló (gilipollas en castellà). Passaves pena per si l’atac podia esquitxar més gent, perquè tots els atacs intenten propagar-se –contra la teva voluntat i sense saber-ho, clar. Això que pot passar als ordinadors personals, ara també pot passar al nostre espai personal a Internet: el nostre lloc. La diferència és que a casa portaves l’humiliació en silenci, com les morenes, però que a Internet, Google et fotrà un lletrero de neó. Diu: «possible delinqüent»! Ja podrien posar-hi «possible víctima», no? I si es tracta d’humiliar, que digui «colló»… com és, en anglès? Sí, «asshole». Almanco desperta complicitats, perquè en això del bit sembla que s’hagin entestat en fer-nos sentir «asshole» de tant en tant, i tots hem rebut.

  14. A mi personalment m’agrada més serveis que no només et marquen com “dolent”, sinó que diuen per quina raó ets dolent.

    ÿs el cas del http://www.siteadvisor.com, que malgrat pifiar-la força sovint (jo mateix vaig estar marcat durant molt de temps com distribuidor de malware –de forma errònia), com a mínim indica clarament qui n’era el motiu.

    L’automatització de les classificacions sempe té el mateix problema: pots fer que en un nombre molt elevat de casos l’encertis, però ben segur que en algun cas t’equivocaràs. I en aquest cas, el més probable es que facis un enemic de per vida.

  15. Sí, Xavier: abans d’escriure res sobre això, vaig estar trescant una bona estona per saber perquè era perillós el lloc del Miquel Lluís. Cap ni un argument. De fet, si passa això diuen «StopBadware’s researchers have not reviewed this website. If they do, this warning page will be replaced with a detailed report.»

    Al meu redol d’aquesta pràctica en deien «disparar primer i preguntar després». I sí, amb aquest tictac es poden col·leccionar molts cadàvers tota la vida del cadàver –que sembla una contradicció, però no 😉

  16. A mi em va sortir també aquest avís fa vora un mes i vaig pensar una cosa semblant: a qualsevol li pot passar que google li engegui una pantalleta d’aquestes, perquè en aquella ocasió també era una web personal.

  17. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Google diu que som un virus o spyware

  18. Pingback: Miquel Lluís Mestre » Fora Sant Benitos o l’alliberació del Google

  19. Pingback: L'home dibuixat

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada