Ubuntururut

Conservo una Ubuntu al portàtil –concretament la Kubuntu. Ho vaig fer per què potser és compatible amb més maquinari, i els portàtils solen ser més complicats. Estic content que hiverni i suspengui –això darrer només des de la darrera Edgy. També l’uso fora de casa, on em trobo amb tota casta de maquinari: galindaines USB Pegasus als hotels per a connectar-se a Internet, càmeres i memòries USB de vest-te’n a saber quin pare, etc. En definitiva, no vaig posar-hi una Debian per tal d’estalviar-me feina, però tenc dubtes que sigui així:

  • A l’Ubuntu va bé el maquinari, però el KDE té massa defectes i s’estorben massa en arreglar-los. Sovint ni els solucionen, i esperen a la propera Ubuntu. El darrer ha estat un doi que vaig veure dijous a la ràdio en obrir una nova pestanya del Yakuake. Hi ha més dois als que no he trobat solució, com que no faci cas a l’ordre de no activar cap protector de pantalla ni cap estalvi al monitor: el vull pintant coses permanentment.
  • Tampoc no he aconseguit que els servidors DNS als perfils de l’arxiu /etc/network/interfaces vagin al /etc/resolv.conf cal instal·lar el paquet resolvconf.
  • Els paquets propis no són gaire flexibles. El kubuntu-desktop està bé, perquè arrossega totes les utilitats fetes per Ubuntu, i algunes són prou bones: el kde-systemsettings per exemple. Però d’altres sobren perquè no van prou fines o no són del gust de l’usuari, en aquest cas del meu gust: per exemple, aquesta cosa que fa que els programes GTK (GNOME) semblin QT (KDE), el gtk2-engines-gtk-qt. No puc desinstal·lar-lo, perquè lleva tot el kubuntu-desktop. O tot o res, au.

Aleshores passa que l’actualització semestral cap a la nova Ubuntu de torn és necessària, perquè resol molts problemes. Però és un maldecap: actualitzar tant programari, de cop, té efectes secundaris, segur. La darrera va ser un aiaiai:

  • L’actualització deia que, per mor de conflictes, deixava coses prou importants per actualitzar: el sys-v d’arranc o el Kontact.
  • En actualitzar s’aturava perquè deia que no tenia buit /usr/X11R6/bin. El vaig buidar a mà (just hi havia el programa setxdpi i res pus).
  • En acabar l’actualització, aleshores la tornava a fer: cada pic trobava manco dependències. La vaig repetir quatre vegades, fins que ja no hi havia cap problema de dependències. Arribà, finalment, tot el programari nou de la versió Edgy.
  • En arrancar KDE els fonts tenien aquell efecte d’arc de Sant Martí, a les voreres, que fa mal a la vista. No s’arreglava canviant paràmetres de suavització al Centre de Control del KDE. Vaig trobar aquesta solució.
  • El KDE va demanar una configuració completament nova. Hi trobo a faltar els temes de Kubuntu que portava, ara té Plastik i poca cosa més.
  • No hivernava. Vaig veure que havia perdut la partició de swap (!!) perquè era del que es queixava en arrancar. Aquí hi teniu la solució, sense deixar-vos això altre, que duu cap a un bug al lloc de bugs de l’Ubuntu. Com pot ser que encara no estigui arreglat?! Si cercau «swap partition edgy» veureu que Internet en va ple. Un ordinador sense swap pot anar lent fins avorrir les ovelles de la Teresa de Calcuta. Mai no corro a actualitzar l’Ubuntu, en sortir-ne una de nova, per a evitar aquestes coses, però l’Edgy ja fa prou que és oficial.
  • El Flash no funcionava. En fer un about:plugins al Firefox, hi veia dos Flash: un vellíssim, la versió 4, i l’altre no tant, però també: la versió 6. El 4 no se d’on va sortir car un dpkg -S /cami/nomdelarxiu no deia que formés part de cap paquet instal·lat; el vaig esborrar a mà. El 6 venia amb el paquet flashplayer-mozilla. Em preguntava de quin lloc rar podia arribar uan cosa tant vella, i vaig fer un apt-cache policy flashplayer-mozilla. Diu que la 6.0.79-0.2 és la darrera i ve de can archive.ubuntu.com edgy/multiverse, casa bona… però amb teranyines –n’hi ha a les millors cases, diuen. Jo cercava la versió 7, que és la darrera estable, i vaig trobar un repositori amb la 9, que és una beta i la prudència demana esquivar-la. Si no són prou riscs, el repositori no és oficial: seveas.imbrandon.com. Miro d’esquivar-los, als repositoris no oficials, perquè la qualitat dels paquets no sempre és com toca. Però potser el meu és un costum de debianita i a l’Ubuntu calen, així que el poso i creuo els ditx.
  • Haig de dir la cosa que em va alegrar i molt: suspèn! Farà 4 anys d’aquest portàtil i mai no l’havia pogut suspendre.

El mite de la Debian

Diuen que la Debian és més complicada, però la veritat és que a mig termini és més fàcil de mantenir. No perquè no hi hagi errors amb el programari, doncs el defecte forma part d’una cosa que duu modificacions i millores constants. A la llarga la Debian és més econòmica per altres detalls:

  • No hi ha actualitzacions massives cada sis mesos i aleshores els canvis són més bons de pair. Hi ha actualitzacions de pocs programes cada cop que tenen una nova versió: que surt l’Apache 2.2? En cosa d’un parell de dies estarà disponible per la Debian Sid (la inestable, per tal que ho provem) i després a la Etch (la testing, més estable que la Sid perquè ells ja ho han provat a milers d’ordinadors diferents). Si un mal dia arriba l’actualització d’un paquet –o dos– amb problemes, ho resolem posant la versió anterior sense errors. Ja està. A les llistes i al lloc d’errors sovint hi ha avisos i solucions en només hores, possiblement pel que deia: és bo de pair. El cas és que a Ubuntu no es pot tornar enrere si no és amb el mètode Windows d’«esborrar-ho tot i tornar a instal·lar», en aquest cas llevar la Edgy i posar la Dapper.
  • Arreglen els errors en pocs dies. No tenen la fita d’una nova versió cada sis mesos i ningú no pensa «ja ho arreglarem per la propera Debian» perquè no n’hi ha: les Debian que porten coses noves (testing i unstable) són lineals. Tenir tot el darrer poc a poc, en petites dosi, és una cosa mala d’amollar quan t’hi aveses.
  • Els paquets Debian són art: tot encaixa, gairebé mai no hi ha problemes de dependències. Són flexibles, pots llevar només gtk2-engines-gtk-qt i no passa res. Seleccionen molt bé el programari: per dependències no arriben programes que embullen, perquè prenen decisions inesperades, amb la intenció de fer-ho més fàcil. Potser els usuaris novells volen que el programari prengui decisions per a ells, però a mida que se’n sap més, aquests programes fan més nosa que falta.

Trobo que les Ubuntu estan molt bé per començar: molt maquinari funciona a la primera, tenen uns gràfics ben trobats, abstraccions gràfiques per a fer les coses més importants a base de clics. Però a mida que passa el temps i se’n sap més, aleshores més valor té la forma de treballar a can Debian. Tot té sentit, i està molt bé que hi sigui. No us enfadeu, ubuntaires.

Entrades relacionades

18 Comentaris

  1. Vaja! No m’havia enterat de que no tirava de swap… gràcies per l’avís! ;-)

    Només havia notat una mica de lentitud al gravar DVDs, però no li havia donat importància perquè es de les primeres vegades que ho faig.

    Això de desinstal·lar el kubuntu-desktop, si és com l’ubuntu-desktop no té problema; només és un meta-paquet, i no desinstal·la res més que la info de la cosa-desktop.

  2. Ismael: depèn de la memòria RAM que tenguis i càrrega es veu més o menys. Jo no havia vist res més que el problema de la hibernació, perquè usa la swap per a buidar-hi la RAM.

  3. Una de les coses bones d’ubuntu és que quan funciona, funciona bé.
    La putada, com dius, és que si una cosa no funciona, pot ser hauràs d’esperar sis mesos. Les versions beta són un DESASTRE, passar de dapper a edgy fa por a la por i el pitjor de tot és que moltes vegades fan coses “rares”, canvien els noms dels paquets i dels fitxers de configuració cada dos per tres.
    Els “macro paquets virtuals” (kubuntu-desktop i demés) han deixat a més d’un novell sense res instalat, després d’una actualització.
    Suposo que el model de desenvolupament (amb una empresa al darrera) fa que canviin moltes coses. Possiblement desenvolupen més ràpid (això vol dir molts errors).

  4. Jo soc impacient i m’agrada estar sempre provant coses noves, així que l’Ubuntu em ve perfecte. A més de tant en tant vaig provant distribucions per veure que tal van. ÿs cert, si volgués estabilitat/tranquil·litat instal·laria Debian sense cap dubte. Això si, abans de fer res intento tenir backups de tot (que per cert, encara no he trobat un mètode que em resulti realment còmode).

  5. JoanCG: prova amb rsync, és ideal per a fer còpies. Imagina que tens un disc USB muntat a /media/disk/ Copiar és tant fàcil com ara

    rsync -artv --delete /home/joancg/ /media/disk/home/joancg/

    Amb la particularitat que copiarà només els canvis des del darrer rsync, però no a nivell d’arxiu, sinó de bytes que hagin canviat als arxius. Això fa que la primera còpia s’hi estigui un poc, però les següents siguin molt ràpides.

    Si ho poses al cron, farà la còpia tot sol tantes vegades com vulguis (p.e. cada dia a certa hora).

    A la destinació pot haver-hi un disc USB o altres màquines a la xarxa local o a Internet, com faig amb rsync.net. Aquí en parlo.

  6. Pingback: MiniPost: Ubuntururut | oriolmorell.cat

  7. Fa unes setmanes vaig actualitzar la Ubuntu del meu portàtil i… va ser un desastre (http://alfons.elmeuportal.cat/20061115/apt-get-dist-upgrade-adeu-ubuntu/). Fa uns mesos que vaig decidir canviar la Debian per Ubuntu per necessitats “personals”, havia de compartir l’ordinador i volia quelcom “senzill” i que, en principi no em donés mals de cap.

    Senzill, sí, si no li demanes massa. Com molt bé dius, per començar pot estar bé però, això, per començar.

    Els problemes de dependències amb Ubuntu em són ja una constant i més encara des de la darrera actualització en que em va deixar un fotimer de paquets sense actualitzar.

    Un dia d’aquests canviaré el disc del portàtil i aprofitaré per tornar a la meva estimada Debian. Sé que en principi m’estaré més estona per fer-ho anar però, quan funcioni… serà super-fi!

    Totalment d’acord en el que comentes de Debian.

  8. ÿs cert que Ubuntu porta molts problemes en actualitzar, i pràcticament diria que està fet per fer com amb el Windows: reinstal·lar cada 6 mesos i au. ÿs el que vaig haver de fer amb l’Edgy (que, per cert, portava el Flash 7, i ara han actualitzat a una de les betes del 9, no sé d’on devien sortir el 4 i el 6 xD).

    Bé, jo segueixo amb Kubuntu perquè em segueixo considerant un “novato”, però probablement acabaré migrant tard o d’hora a Debian. I si acaba sent així, és bo que existeixi Ubuntu… Ajuda que gent com jo, provinents del món caòtic del Windows, ens anem acostumant a GNU/Linux més fàcilment, ja que no cal tocar gaire, i després ens passem a distribucions més “tradicionals” i segurament millors.

  9. Ara trastejaré una mica el rsync amb el cron, a més no coneixia serveis com el de rsync.net, em sembla molt bona idea.
    Moltes gracies per la idea!

  10. Acabo de provar rsync a la feina per fer còpies de seguretat és simplement genial :D

  11. Me n’alegro que us sigui útil. Només un parell de suggeriments:

    Si l’usau a Internet, afegiu-hi dues opcions: ssh per a xifrar la transmissió, i z per a comprimir-la. Només la comprimeix pel camí, i així l’ampla de banda no grinyola. El –delete farà que esborri a la destinació els arxius que heu esborrat a l’orígen.

    Un exemple:

    rsync -artvz -e ssh –delete /home/usuari/documents/ usuarirsync@servidorainternet.net:/usuarirsync/nomdelamaquina/usuari/documents/

    Aquí conten com fer per què no demani contrasenya.

  12. Vaig instalar molt content l’Ubuntu a l’ordinador de casa on volia fer un servidor amb Apache, MySQL i Samba per la intranet casolana.
    La meva limitada experéncia amb SuSE habia estat positiva pero aixó de l’Ubuntu semblava un moviment solidari que es mereixia suport i una manera d’aproparme a Debian, ara que ja tinc els programes que necesito per treballar en Linux, volia fer un pas endevant a la meva llarga i lenta (prudent) ‘transició’ de Windows a Linux.
    Lo cert es que ha suigut un pas enrera. Lo que habia aprés amb SuSE o no em serveix o no se com aplicarlo a l’Ubuntu, tan bonic pero que no puc ni fer una sesió com root. Cada vegada que l’engego en diu que hi ha ‘milers’ d’actualitzacions i en definitiva en lloc d’avançar li tinc que dedicar mes temps (li he dedicat) i encara no funciona res del que volia.
    Ja tenia presa la decisió de tornar a instalar el vell i comode SuSE o mirar de probar aluna altra ditribució per ‘grapes’ com jo.
    Ho he dit sempre, Linux no triomfarà fins que a mes a mes de ser bó sigui fàcil i li sembli fàcil a la gent que ni sap ni vol sapiguer informàtica.

  13. Roberto… Ubuntu, diuen que per simplificar, té “amagada” o no té clau de root. Per assignar una clau a root cal fer
    sudo su – (si et demana clau posa la de l’usuari)
    psswd (canvia la clau de root)

    Si des de l’escritori executes quelcom gràfic que requereix permisos de root… prova amb la clau de l’usuari i si no va, amb la de root.

  14. Roberto Plà, si la gent no sap ni vol sabre informàtica millor que es comprin una tele i facin anar la nova TDT. Un ordinador no és com una liquadora, o una picadora, és quelcom més i cal que la gent que s’hi assegui davant sigui conscient que requereix un procés d’aprenentatge.

    Sinó val més que dediquin el seu temps de lleure a una activitat que requereixi una activitat cerebral nul·la, qui no vol aprendre que no aprengui, però que no es queixi si les coses no funcionen. Tanmateix sempre els quedarà el windows, personalment no em preocupa gens que linux triomfi a nivells de windows.

    Pel que dius de root, com comenta l’Alfons, ubuntu porta deshabilitat el compte root i només poden actuar com a root els usuaris que compleixin amb l’arxiu /ets/sudoers i en lloc de validar-te com a root has d’afegir la comanda sudo davant de la comanda, et demanarà un password i poses el de l’usuari amb que t’has validat, a partir d’aqui durant 15 minuts no has de tornar introduir el password. Més informació a la wiki d’ubuntu https://wiki.ubuntu.com/?action=fullsearch&context=180&value=root&titlesearch=Titles

    Així mateix sempre pots activar el compte root.

  15. Roberto: ja t’han explicat l’ús del «sudo». M’hi vaig avesar amb l’Ubuntu i al final el vaig activar a la SUSE, perquè em va semblar una bona idea. Ara amb Debian també vaig amb «sudo».

    ÿs molt difícil que avui la informàtica funcioni sense saber-ne gens. Passa amb gairebé totes les coses amb un mínim de sofisticació –que no complicació. Que el Windows és fàcil no és pas veritat, és propaganda. Ells no tenen ordres sofisticades per a la línia d’ordres, tot són clics, però per a fer segons què han d’anar al «regedit». En el fons, tocar coses del «regedit» és com afegir paràmetres a una ordre del GNU/Linux o usar ordres: serveix per a fer allò que les abstraccions gràfiques no fan. Si compares la línia d’ordres amb el «regedit», ell mai no serà fàcil, i la línia d’ordres arriba a ser fàcil quan es coneix. Només volia posar un exemple de la força de la propaganda ;)

  16. A mi em va actualitzar bé, però el problema de la swap però cada dia en trobo de nous.

    Hi havia un problema amb les impressores de xarxa que fan servir CUPS (http://ubuntuforums.org/archive/index.php/t-207497.html) O sigui després d’actualitzar ja no podia imprimir.

    Ara he detectat també a Edgy un bug molt emprenyador si has de fer informes: Openoffice.orgpeta de tant en tant en Kubuntu quan fas servir les opcions de copiar i enganxar, i amb les imatges TIF(que no he comprovat perquè no en faig servir)… He d’arrancar en Gnome per poder fer servir OpenOffice.org sense problemes!!

    Realment crec que als problemes que parles d’Ubuntu hi hem d’afegir que Kubuntu no està gens cuidada…

    Em sembla que el meu portàtil pasarà a Mandriva.

  17. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Fent coneixement i cultura bítica amb els errors del programari

  18. Pingback: EnGuillem! » Blog Archive » Debian

Deixa un comentari