El Firefox triomfa (a pesar dels estúpids caps d’informàtica)

Segons el darrer estudi, publicat a The Inquirer [1] i fet per la francesa Xiti Monitor:

  • El Firefox és el navegador de gairebé una quarta part dels europeus: un 23,2% de mitja.
  • Eslovènia i Finlàndia, can Nokia, és on més l’usen (40,5% i 39,3%).
  • A la coa hi és Ucrania (13,8%) i com no, el paradís del «que inventen ellos», del «si té més mecanismes que una pandereta m’atabala i desanima»: Espanya amb un 13,7%.

Crida l’atenció:

  • Que al Regne Unit només l’usi un 15.8%.
  • L’ús del Firefox puja els caps de setmana. A moltes empreses encara s’usa el Microsoft Internet Explorer i els empleats no poden instal·lar programari.

Potser la segona cosa explica la primera: almanco a Londres, la concentració d’empreses fa basarda. Basta passejar-hi un poc per a veure grans sales, aitals granges, farcides de taules, totes amb un monitor prim damunt.

Els Microsoft Internet Explorer de les empreses mantenen una bona part de la quota d’aquest navegador. També serveix per a reflectir la incompetència de la majoria de tècnics al capdavant dels departaments d’informàtica de moltes empreses.

La incompetència dels caps d’informàtica a les empreses

Una bona part dels problemes tenen la base als forats de l’Explorer i el Microsoft Office. Però en comptes de tallar el problema d’arrel migrant cap al Firefox i OpenOffice.org, passen les jornades lluitant contra els símptomes, atabalats. Els amos de l’empresa pensen que ai, si no fos per ells lluitant permanentment contra tant atac, i tots plegats s’instal·len en una realimentació infinita de l’absurd.

Ningú no es refiaria d’un metge que sistemàticament recepta Aspirina i Gelocatil, però és just el tipus de professional que pren decisions sobre informàtica a moltes empreses. Tampoc ningú no es refiaria de cap venedor que recomanàs fer-se ferides per a usar les seves fantàstiques tiretes, però és el que compren aquests caps d’informàtica. Però ells semblen ben satisfets; és l’encant de l’estupidesa –un bon llibre de la Esther Vilar.

Sol passar que en arribar als 40 ja no poden programar: estan cansats de reinventar rodes i troben avorrida una feina que en realitat és molt creativa, però ben enfocada. Ells han perdut l’enfoc, massa dioptries sense reconèixer que necessiten ulleres –les ulleres els fan semblar més vells, ai no! No se n’adonen que no han après gaire coses noves mentre el seu ram canviava de daltabaix, els darrers 15 anys, perquè es conformen amb els canvis superficials que venedors de tiretes els presenten en llargues sessions comercials que en diuen «cursets». Creuen tenir-ho tot controlat –tireta per aquí, pedaç Sor Virgínia per allà– però la realitat diu que cada dia en saben menys. ÿs patètic, ho veu qualsevol informàtic de 25 anys –i afeccionat de 18 també– però no se’ls escolten gaire, perquè tenen una lluita amb ells: sospiten que en saben més però no s’ha de notar gaire, perquè arribats als 40, quan haurien de deixar la informàtica i dedicar-se a una altre cosa, els nomenen cap d’un grup d’informàtics, joves i ben vius, bergantells que a casa usen programari lliure i el Firefox.

Quan en tenia 25 em deia «de gran no vull ser com ells», i vaig prendre’n nota per no caure-hi. De moment esquivava caps granadets i estúpids fent feina pel meu compte, això que en diuen «freelance». Significava treballar amb moltes limitacions a un món aclaparat pel programari privatiu (ningú no comparteix res amb un professional independent) i ho tenia tot preparat per a deixar l’ofici en arribar als 40. Però va arribar el programari lliure, que fou una bona injecció de corda per a seguir esquivant caps com a «freelance». Dic el del paràgraf anterior perquè se quantes coses noves he hagut d’aprendre del programari lliure, i veig molts informàtics de la meva generació, gairebé tots caps d’algun departament, que no ho han fet pas. Ni intencions, ben al contrari: s’enfaden molt o fan befa cada pic que algú els parla de les novetats del programari lliure. Són els pitjors i caldria que es jubilessin ben aviat.


[1] L’anglesa, perquè l’edició espanyola és el Pronto de la informàtica

Entrades relacionades

4 Comentaris

  1. Pingback: meneame.net

  2. #2, Està bé, l’Enrique Dans ha usat el menéame per a veure estadístiques. No se m’ha acudit que és un bon lloc per comprovar com va al nostre redol. A http://meneame.net/webalizer/ hi és tot.

  3. Uf, quina ràbia em fa pensar en el meu antic cap posant-se les mans al cap quan instal·lava en un dels nostres ordinadors algun programari lliure… i si era en català ja n’hi havia per llogar-hi cadires.

    Ell no confiava gaire en que jo sabes el que em feia, i es cert que ningú no m’ha ensenyat massa pel que fa al programari lliure, però es el que més he aprés pel meu compte (gracies a “la comunitat”, és clar), és el que trobo més interessant.

    pd: Encara em sobta pensar que en un ordinador ell tenia instal·lada una SuSE, la feia servir de tant en tant per fer creure que en sabia molt 🙂 per les coses series Windows i IE.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.