Jornades «Programari lliure i programari privatiu» a l’UIB

La setmana que ve participo a les jornades de Programari lliure i programari privatiu a l’UIB [1].

La noticia de la murterada que es gastaran en llicències m’estan pesant massa a l’hora de preparar aquesta xerrada.

Sobretot després de demanar-li al Carles Grau, director de Microsoft a Catalunya, si aquestes declaracions seves són exactes:

S.A.- ¿Qué les diría, pues, a los que consideran que Microsoft resta competitividad al sector TIC al ofrecer un modelo “cerrado” de software?

C.G.- A los que defienden el “programario libre” yo les diría que no veo un modelo económico sostenible detrás de este movimiento. Creo que la base del problema del “software libre” es que cada fabricante tiene su propia versión del sistema Linux, y que no hay unos ingresos que garanticen una reinversión en I+D para desarrollar nuevas versiones. El otro día veía un programa de televisión en el que se presentaba a un programador de Linux que destacaba por tener su propio piso. Al principio no entendí la relación que puede haber entre la vivienda y la profesión de uno, pero acabé comprendiendo que este chico era una especie de “héroe” porque había conseguido pagar un piso con lo que da de sí el negocio del software libre. Por eso creo que la única manera de conseguir un modelo económico sostenible en la programación de software es protegiendo la Propiedad Intelectual y no dejándola gratuitamente a los competidores.

entrevista a noticias.com

Em respongué que sí, i afegí:

Sincerament crec que el moviment del programari lliure fa aigües per el model econòmic d’innovacio.

I què podem fer, més que comprar només pisos, si el govern s’estima més gastar, dels nostres doblers, gairebé dos milions i mig d’Euros en un paper de Microsoft que diu que poden fer 5.500 còpies? Amb aquests dos 2,44 milions poden comprar qualque palauet, és clar. A la pràctica, amb l’Office 2003 faran exactament el mateix que amb l’OpenOffice.org. Aleshores hi hauria 2,44 milions per a gent de les Illes. Però no a canvi d’un permís, sinó per bona feina en formació, migració i suport de luxe.

I què li farem si el nostre govern passa llis de naltros? Si no ens escolta quan oferim per zero Euros el mateix que la competència per 2,4 milions, què més podem fer?

Haurem d’empassar-nos moltes xifres a la intervenció del Carles Grau a les jornades, però alguns no farem pas cap gest d’admiració: són doblers que naltros no podem tocar perquè massa sovint passen coses com la que ens ocupa. Tampoc cap gest d’enveja: guanyar murterades a canvi de permisos per a poder llegir i escriure usant ordinadors no hi és, als nostres plans.

Les xifres que amollarà en Grau per jo seran un indicatiu d’una altre cosa que fa aigües al programari lliure: la nostra xarxa professional. A Microsoft tenen una xarxa de Microsoft Certified Professional que són més fidels a la megacorporació de Redmond que no pas a les persones que els paguen el sou. Les xarxes professionals sobretot donen expectatives de noves feines i solució a problemes d’atur, però també satisfan necessitats de gregarisme o simplement permeten limitar-se a fer feina amb productes que ja es coneixen i tenir el reconeixement professional del grup. No és res dolent, sempre i quan no posi interessos personals per damunt d’intereressos lògics o de qui paga. Tampoc no em refereixo a corrupció. En aquest cas, sembla que a l’administració Balear hi fa feina gent que mira més per Microsoft que no pas pels contribuents que els pagam el sou i el creixement de la indústria Balear. Potser és per això que fan befa de naltros quan esmentem l’ètica, tot dient que no s’hi escau amb els negocis. Confonen (volgudament o no) ètica filosòfica, basada en la lògica, amb moral, una cosa que admet dogmes inqüestionables. La «confusió» els serveix per a dir-nos, tot seguit, talibans sectaris.

Demanar una marca i model concret de programari al BOE, botant-se la llei de contractes amb l’Administració Pública no és pas ser sectari. No, caaa! ÿs d’una ètica, en dues paraules, im pressionant. Vés que no sigui per negocis com aquest, que miren de llevar-li importància, a l’ètica: per humilitat. Clar, ara ho entenc.


[1] Veig que al programa no hi diuen res de la participació que em demanaren a la taula rodona del darrer dia. Vaig dir que sí, però no està confirmada per l’organització.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.