2.400.000 d’Eur per a Microsoft a les Illes Balears

Ley 13/1995, de 18 de mayo, de contratos con las Administraciones Públicas (TRLCAP), article 52.2:

Salvo que esté justificado por el objeto del contrato, no podrán incluirse en el pliego especificaciones técnicas que mencionen productos de una fabricación o procedencia determinada o procedimientos especiales que tengan por efecto favorecer o eliminar determinadas empresas o determinados productos. Especialmente no se indicarán marcas, patentes o tipos, ni se aludirá a un origen o producción determinado. Sin embargo, cuando no exista posibilidad de definir el objeto del contrato a través de especificaciones suficientemente precisas e inteligibles, se admitirá tal indicación si se acompañan las palabras «o equivalente».

[destacat meu]

BOE nº 257 del 27 d’octubre de 2006, plana 11829:

59.758/06. Anuncio de la Consejería de Economía, Hacienda e Innovación de licitación de adquisición de licencias «Microsoft Office 2003» y «Windows Server 2003 Cal».

1. Entidad adjudicadora.

a) Organismo: Consejería de Economía, Hacienda e Innovación.
b) Dependencia que tramita el expediente: Secretaría General.
c) Número de expediente: 3337/2006.

2. Objeto del contrato.

a) Descripción del objeto: Anuncio de la Consejería de Economía, Hacienda e Innovación de licitación de adquisición de licencias «Microsoft Office 2003» y «Windows Server 2003 Cal».
b) Número de unidades a entregar: 5.500 licencias.
d) Lugar de entrega: Dirección General de Tecnología y Comunicaciones de la Consejería de Economía, Hacienda e Innovación.
e) Plazo de entrega:

Año 2006: 877 licencias.
Año 2007: 1.541 licencias.
Año 2008: 1.541 licencias.
Año 2009: 1.541 licencias.

[…]

4. Presupuesto base de licitación. Importe total (euros), 2.440.000.

[…] [destacat meu]

La petició elimina tots els programes lliures que treballen amb l’estàndard Open Document (ODF). Per exemple, l’OpenOffice.org el programa que cada cop més empreses usen en comptes de l’Office 2003.

L’ODF és un estàndard aprovat per l’ISO (concretament l’ISO 26300). Microsoft Office 2003 no admet arxius ODF i insisteixen en el seu format quan l’Unió Europea recomana l’ODF. A Microsoft volen que els governs i ciutadans usin un format que necessita el seu permís; cal acceptar les seves condicions per a poder llegir i escriure. Inclouen coses tant inacceptables com aquesta:

RESERVA DE DERECHOS Y PROPIEDAD. Microsoft se reserva todos los derechos que no se le conceden expresamente a usted en este CLUF. El Software está protegido por los derechos de propiedad intelectual y por otras leyes y tratados de propiedad intelectual. Pertenecen a Microsoft o sus proveedores la titularidad, los derechos de autor y otros derechos de propiedad intelectual e industrial sobre el Software. El Software se otorga bajo licencia y no es objeto de venta. Este CLUF no le concede ningún derecho sobre marcas comerciales o marcas de servicios de Microsoft.

llicència del Microsoft Office

L’eina per a escriure i llegir al nostre govern no és mai nostre, Microsoft no ens la ven. Pagarem 2.400.000 Eur i no serà nostre! ÿs un lloguer i «qui té el cul llogat no seu quan vol». Qui diu seure diu llegir i escriure, perquè han llogat aquesta facultat a l’hora d’usar ordinadors. Quantes llicències caldrà pagar per a llegir aquests .DOC d’aquí a 500 anys?

Són massa doblers i permisos, només temporals, per fer quelcom tant bàsic com llegir i escriure. Sobretot tenint en compte que el preu per a 5.500 llicències d’OpenOffice.org amb suport complet per l’ODF és de 0 Eur (Zero Euros). Per a usar l’OpenOffice.org no cal ni permís ni doblers per a llicències.

D’acord, hi ha una feina de migració. Però algú s’ha molestat en comptar si costarà 2.400.000 d’Eur? I si la migració costés 3 milions encara seria un estalvi, perquè un cop feta ja està, i a patir d’aquí les llicències d’OpenOffice.org tindran cost zero, car és programari lliure. Del Microsoft Office caldrà tornar a comprar-ne més llicències d’aquí a pocs anys! Sento vertigen.

I el més important: els 3 milions d’Euros en formació i migració quedarien a les Illes Balears. Del gastat tudat en llicències Microsoft només hi quedarà una comisió. La resta va cap a Redmond. Sento l’alè al clatell del espanyolíssim i castís que-inventen-ellos. Així ens va.

Però més enllà dels doblers, és molt important guardar les nostres dades amb formats que no necessiten el permís de cap corporació per escriure’ls o llegir-los. Cada cop hi ha més usuaris d’ordinadors que ho tenen present, des d’usuaris individuals fins a governs. Aquests són els meus arguments ètics per a no voler arxius en formats del Microsoft Office, i aquests els d’alguns governs:

Mentre, el govern de les Illes Balears fa una comanda que va contra l’economia, contra les llibertats dels usuaris a l’hora d’usar ordinadors, contra les recomanacions de l’Unió Europea, contra la TRLCAP dalt esmentada i contra els ciutadans que per motius ètics rebutgem necessitar permís per a llegir, doncs continuarem rebent arxius del Microsoft Office als web oficials (.DOC, .XLS, .PPT) o per correu, com fan sistemàticament des del Centre Balears Europa. Els hi he dit un parell de pics. Ni cas. Ha servit pel mateix que em temo servirà aquest apunt: per a res.

Els càlculs ben fets

Usar ODF és molt important, però no basta. També és important que el programari sigui lliure. Aprofito per a copiaferrar un fragment que s’hi escau d’un treball que va guanyar el premi d’Investigació Sa Nostra 2003 [1]:

Els càlculs ben fets

Hi ha una lògica darrere cada una de les quatre llibertats que defineixen el programari lliure. La darrera, la llibertat per a millorar el programa i distribuir les millores és la que dóna sentit a la segona, la llibertat per a millorar el programa o corregir-ne els errors. No tothom sap programar. Fins i tot no tots els programadors no poden comprendre tots els programes perquè el sistema ja és molt gran i complex.

Un dels avantatges del programari lliure és que allibera un mercat inherentment monopolístic. Quan adquirim una llicència de programari privatiu, només els autors hi podran fer canvis, millores i correccions. En canvi, en el cas del programari lliure ho pot fer qualsevol i/o en comunitat.

Aquest exemple ho il·lustra:

Suposem que tenim qualsevol programa lliure, per exemple, l’OpenOffice.org. Us adoneu que té un error o que el corrector pel català es pot millorar. Possiblement hi ha més persones amb els mateixos problemes, però cap no pot modificar el codi car no sap com fer-ho. Entre tots podrien contractar una empresa que ho fes i repartir-se el cost.

Arribats aquí sol sorgir una pregunta:

«Però nosaltres hem d’alliberar el codi modificat de l’OpenOffice.org. Això significa que altres s’aprofitaran de la nostra despesa i que haurem perdut doblers».

Qui s’ho planteja no ha entès qui són els principals beneficiats.

OpenOffice.org està format per uns 10.000.000 de línies de codi. Fent servir qualsevol mètode d’estimació del cost total, el resultat és que està per damunt dels 100.000.000 d’Euros. Però li donarem un cost per devall del realista, un Euro per línia: 10.000.000 d’Euros.

Aquesta mateixa idea és extensible, i potser més natural pel cas de les universitats, instituts, ajuntaments, administracions, associacions empresarials…

ÿs tant lògic que se’ns fa difícil entendre quina justificació tenen aquestes institucions per a seguir desenvolupant i pagant per llicències de programari privatiu, cada organització per separat.

Es malbaraten fortunes en programari d’infraestructura ⿿cal llegir WebCT a universitats, sistemes de cadastre i GIS/SIG pels ajuntaments, programari de gestió per a tots els sectors verticals– quan el natural és que sigui lliure i que cadascú pagui una petita part. Per afegitó així elimina les sospites mútues.

Serà una quantitat relativament petita i ja no caldrà incloure-la a cap compte d’inversions ni justificar-ne cap retorn de la inversió. Bastarà usar el compte de despeses.

Suposem que la modificació val gairebé una persona / any, això és, uns 50.000 Euros. Si mantenim el preu d’un Euro per línia, el resultat és la gens menyspreable quantitat de 50.000 línies ⿿difícil per l’exemple de millora de l’OpenOffice.org, veritat? Si hi ha mil persones interessades en una modificació, cadascuna haurà d’aportar 50 Euros per tal que el projecte es pugui portar a terme.

ÿs a dir, cada persona o empresa ha gastat 50 Euros per aconseguir que el programa faci exactament allò que necessiten. Tot plegat per mor que van poder partir d’un programa que ja valia 10.000.000 d’Euros.

Han perdut 50.000 Euros o n’han guanyat 9.950.000?

Suposem ⿿amb molt d’optimisme– que el corrector pel català del Microsoft Office fa el mateix que el de l’OpenOffice.org i que també inclou aquesta millora. Per cada llicència en demanen un mínim de 300 Euros. Aleshores, ¿han perdut 50 Euros o cadascun d’ells n’ha guanyat 250?

Tot plegat és sense comptar que ara tenen un programa lliure, assegurat per a la resta de les seves vides, fills inclosos, i amb totes les millores ⿿i despeses– que facin més persones. Amb el programari privatiu caldria tornar a pagar íntegrament més llicències per a tenir les millores de les noves versions.

ÿs raonable pensar que es «perden doblers» per invertir una petita quantitat amb l’objectiu de finançar les millores que facin falta? Sense oblidar que res de tot això es pot fer amb programari privatiu.


Vist al blog Xunilung. Gràcies N pel comentari sobre la TRLCAP.
[1] Redacció del Ricardo Galli, traducció meva.

Compartir

Entrada anterior
La bona voluntat de dos empleats de Telefónica
Entrada següent
Jornades «Programari lliure i programari privatiu» a l’UIB

7 comentaris. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.