Spam resolt al blog i ‘engueulade’ amb Telefónica o el perill dels serveis externs

Em vaig quedar sense antispam al blog perquè l’Akismet no acceptava l’API key. Des d’ahir nit torna a acceptar-la, això vol dir que el problema «és d’ells».

Caldria trobar un complement per quan torni a fallar, perquè Akismet té una part de programari i una altre de servei al seu lloc. Puc controlar el programari, però no el seu servei; és un dels riscs importants dels serveis web.

El Did You Pass Match m’agrada, és poc intrussiu: consisteix en demanar que el comentarista resolgui una suma. L’he provat i abans d’usar-lo caldria modificar el codi per tal d’esquivar els spammers que analitzen planes.

Deia quem a diferència del programari lliure, els serveis web tenen el risc que no els controlam: poden convertir-se en mals serveis web. El mateix passa amb altres serveis, com la connexió a Internet o els servidors on hi publicam el nostre web. No en tenim gens de control tot i que ho paguem a preu de canari jove amb la hipoteca resolta. Ahir vaig poder comprovar com els serveis queien un darrere l’altre: primer Akismet, després la connexió amb el servidor.

Problemes amb la connexió

Al neguit del spam calia afegir que no em podia connectar per a fer cap canvi, ni tant sols llegir el correu. Aquest lloc estava inaccessible. El primer fou pensar que el servidor havia caigut, i vaig avisar al proveïdor de hosting. Respongueren que tot estava bé, i aleshores vaig comprovar-ho enviant ping [1] cap a bitassa.cat des de varis servidors als que hi tenc accés: bitassa.cat funcionava.

No se m’havia acudit que podia ser cosa de només la meva connexió, perquè els llocs no solen fallar selectivament; tot i que és una possibilitat, sovint per mor de problemes de rutes.

Vaig voler-ho contrastar, pel missatger instantani, amb usuaris des d’atres xarxes i només em vaig trobar d’Ono –gràcies Mateu, Ricardo. Bitassa.cat funcionava des d’arreu excepte des de la meva ADSL.

Vaig fer traceroute [2] des dels diferents llocs, i tots els resultats eren diferents. ÿs el que sol passar: cada operador té els seus contractes de connexió i les seves rutes. Així, podia veure com un usuari d’Ono passava per Paris, Washington i Virgína, però la meva connexió anava directe d’Espanya a Virgínia per tallar-se tot seguit. Podia veure que es tallava just en entrar a la xarxa on hi tenc el servidor, però des del servei d’assistència del hosting acabàven de dir-me que tot estava bé i podia comprovar que era veritat mitjançant els usuaris d’Ono i personalment des d’altres servidors.

La meva experiència amb aquests casos deia que era un problema de routes. No tenia cap experiència que em fes pensar el que sí va passar: tenir blocada l’entrada a ca meva després d’errar una contrasenya un dia enrere. L’experiència és mitja vida, en això del bit, car per cada situació hi ha moltes variables amb els seus efectes laterals.

Amb la resposta del hostingaire («your server works fine») i la informació de rutes des de varis servidors i usuaris d’Ono, vaig telefonar al servei d’assistència per les ADSL de Telefònica. Volia que em diguessin si hi havia un problema de rutes o reportar-lo en cas que jo fos el primer. No vaig poder-ho fer i fou molt frustrant, tant que acabà en engueulade [3].

Van fer falta 13 cridades per aconseguir parlar amb una operadora del 902 357 000. Segons el registre a telefonicaonline.com, van des de les 02:27 fins a les 04:27. En telefonar pot passar que:

  • Talli la comunicació d’entrada dient que estan tots ocupats (cridada d’uns 30 segons).
  • Et deixi en espera. Diuen un i altre pic que atenen la cridada, però de cop tallen dient que estan tots ocupats. La diferència amb l’anterior és que he pagat més estona de telefonada per a saber que no atenen i tot dins Telefònica, cosa que ho fa sospitós (cridada d’uns 6 minuts).

Vaig dir que el meu servidor, als USA, estava visible des de totes les connexions excepte l’ADSL que he contractat amb ells. La resposta fou immediata: «no es la nostra feina resoldre problemes amb servidors que no funcionen a l’estranger». Li vaig dir que el servidor funcionava, el podien veure els clients d’altres operadores que no fossin Telefónica i per això estava parlant amb Telefónica. Va insistir, talment un robot, amb un to de veu contundent i amb evidents ganes de penjar. Afegí que a «Internet le funciona, esto es todo», i li vaig dir que no, Internet és una xarxa i no funciona si una part està invisible. Em va dir que telefonés als responsables de la part d’Interenet que no funcionava. Vaig intentar raonar que si ells ofereixen un un servei de connectivitat amb una xarxa, haurien d’estar interessats per a tots els problemes de connectivitat de la xarxa que ofereixen. Que són ells qui contracten connexions amb altres empreses, als USA, onsevulla, i estableixen les rutes. No és una cosa meva. Dir-me que telefoni a un punt que falla i que, repeteixo, no falla amb altres proveïdors de connexió perquè potser tenen unes altres rutes contratades, és com si telefono a GESA per què hi ha apagada i em diuen que la seva xarxa funciona i que telefoni a la central francesa que té problemes. Ja havia demanat què passava als USA, m’havien dit que res i havia comprovat que és veritat gràcies connexions que no són la que tenc contractada a Telefónica.

Em va dir que no podia fer res amb el meu cas. Insistia que telefonés als USA. Fou quan ho vaig donar tot per perdut, tirant de cinisme, que sol ser agre, a diferència de la ironia: «deu ser frustrant fer feina a un servei d’atenció al client que no pot donar atenció al client». «Muchas gracias», em digué, «se lo comunicaré a mis compañeros». Li vaig dir «de paso, feliz Navidad». Va correspondre la felicitació, i vaig penjar.

Uns minuts després vaig tornar a telefonar, per si trobava qualcú disposat a revisar les rutes i prendre nota de la incidència. Si és que n’hi havia, clar. Si algú d’allà entrava als nodes de la meva zona i podia connectar amb bitassa.cat, aleshores hauria de cercar per altres bandes. Cercava quelcom tant senzill com això d’un servei que aparentment ho ha de fer: atenció al client.

A la següent cridada vaig topar amb la mateixa operadora, ah! M’ho va fer saber tot d’una, i li vaig dir que tornava a cridar esperant trobar una persona més comprensiva amb el problema. Em digué que tots els seus companys estaven avisats. «Això vol dir que no m’atendrà ningú i que m’estan fent el buit?». Vaig demanar pel nivell superior d’assitencia, pel responsable i es va negar a passar-me a ningú. Deia que telefonés a partir de les 8 del matí. «Quina diferència hi ha?», li vaig demanar. «Ninguna, tampoco le solucionarán nada». Què encisador! Li vaig dir que només cercava que algú intentés situar-se al meu punt de la xarxa, Sineu o Manacor, ells saben com ho tenen organitzat, i mirar si connectava o no amb la zona que falla. Va dir que no faria aquesta comprovació, però intentà fer veure que havia fet algunes comprovacions, no recordo amb quines paraules, però sí recordo que li vaig dir que com podia comprovar aquests servidors si encara no m’havia deixat dir quins són els servidors que jo no podia veure. Tot d’una intentà compensar-ho dient que havia comprovat la meva connexió, «Internet le funciona» i no hi havia res més que parlar. Li vaig demanar que em definís Internet, potser estàvem parlant de coses diferents. Em va dir que no tenia per què definir-me res més i va penjar.

Tot d’una vaig escriure als hostingaires dient que si us plau en canviessin de lloc. Tenen més servidors a d’altres ciutats; que em proposessin alguna màquina, miraria si la puc veure, i contractava el canvi. Em digueren que ja sabien que passava: la meva IP estava blocada al meu propi servidor. La desblocaven tot d’una i demanàven disculpes. Amb tot plegat s’havien fet les 7 del matí.

Un dia enrere va haver-hi un problema amb un compte, que va perdre la contrasenya. Vaig intentar entrar-hi un parell de cops, i sembla que qualque protecció va blocar la IP. Els hosingaires sabien què passava i resolgueren el problema de la contrasenya. No el vaig relacionar perquè havien passat moltes hores entre els intents i el bloqueig. Uso un servei semblant amb altres servidors, fail2ban i amb aquest programa les blocades són instantànies a partir de X intents d’entrada amb una contrasenya incorrecte –i m’avisa per correu, se qui està blocat o no.

Sempre s’aprenen coses noves:

  • Puc restar blocat al meu propi servidor i amb retard després d’un problema de contrasenyes.
  • No hi haurà solució quan tengui un problema de rutes de bon de veres amb Telefònica.

Ai, què això de la connexió a Internet encara massa sovint és un virgensita que me quede como estoy!


[1] Un programa que envia un paquet fins un altre ordinador (el ping) i espera la resposta (el pong). Si n’hi ha, vol dir que l’altre costat funciona.
[2] Un programa que mostra la ruta per la que passa la nostra connexió fins arribar al lloc de destinació.
[3] En Pla usa la paraula per a descriure les batusses entre parisins, una cosa que també em va cridar l’antenció en visitar la capital francesa: «Ah, les enguelades de París, amb aquelles cares de ferocitat que hi fan els francesos! Feia un moment que hi havia arribat i ja en vaig sentir diversos de de la finestra de l’Hotel de Nantes. Al principi teniu la impressió de trobar-vos en un ambient molt donat a la violència. Però la violència és purament verbal… Potser no és res més que un exercici higiènic» –Josep Pla – Sobre París i França – Notes sobre París

Entrades relacionades

1 Comentari

  1. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » La bona voluntat de dos empleats de Telefónica

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.