El vídeo de l’anunci pro seleccions

A VilaWeb llegeixo que més d’un centenar de blogaires han penjat el vídeo de l’anunci pro seleccions. Tot plegat és per respondre a la suspensió judicial de l’emissió del vídeo: «a mi no me l’han prohibit», com diu en Gabriel Bibiloni.

Estic content que passin aquestes coses a la xarxa, perquè s’hi diuen amb la Declaració d’Independència del Ciberespai, una cosa que mai hauríem de perdre de vista a Internet.

Però alhora no estic content perquè sembla que gairebé ningú no lluita contra un permís que malauradament està per damunt del del jutge: Macromedia. Molts no el podrem veure perquè a Internet el vídeo està publicat en format Fash i Macromedia, que n’és l’amo, no dóna pas permís a tothom.

El ciberespai és cada cop més important per a mantenir les llibertats del món real. Per això, totes les llibertats oblidades al ciberespai són llibertats perdudes al món real, i n’estem perdent un fotimer. Per exemple, aquest cas: ben pocs defensors de la llibertat i el pluralisme han reparat que potser també hauríem d’aturar Macromedia, o si segueix la progressió actual, això del jutge no haurà estat res.

Per això faig esment del cas del vídeo, però jo no el publico pas: no vull ni el permís del jutge ni el de Macromedia.

Les seleccions

Sobre la qüestió de les seleccions, d’un temps ençà he perdut tota la confiança en la capacitat dels representants de l’estat espanyol a l’hora d’arribar a acords amb alguns pobles que tracten com a colònies:

S’anomena colonització al fet de crear colònies, establiments fundats per un cert nombre d’habitants d’un país que van a poblar una terra allunyada d’aquell, amb el qual continuen vinculats. Els colonitzadors no es solen adaptar als costums del nou territori, i sovint imposen en el nou territori costums, religió, llengua i lleis. I un cop assentats augmenta el comerç amb els indígenes, i així es difonen avenços (sigue del tipus que sigue).

entrada a la Wikipedia.

Potser qualque dia tindrem representats amb més capacitat de diàleg, però no crec que ho vegi pas. Serà gràcies a una cosa que funciona des de fa milions d’anys: la supervivència del més apte. Basta viatjar un poc per Europa per tal d’adonar-se que no queden gaire estats tant refractaris a les concessions territorials com l’espanyol. Fins i tot han sabut evolucionar al Regne Unit, de llarga tradició colonialista. I no només amb la qüestió de les seleccions. Recordo el que ens explicà el guia d’una visita a Westminster, mentre estàvem al Central Lobby. Ho he trobat a la Wikipedia [1]:

The centrepiece of the Palace of Westminster is the octagonal Central Lobby, which lies immediately beyond the Peers’ Lobby. The lobby, which lies immediately below the Central Tower, is adorned with statues of statesmen and with mosaics representing the United Kingdom’s constituent nations’ patron saints: St George for England, St Andrew for Scotland, St David for Wales, and St Patrick for Ireland (these predate the secession of the Republic).

entrada a la Wikipedia, destacat meu.

Al parlament espanyol no hi ha pas representacions semblants i ja hem vist que passa en esmentar la paraula nació. Recorda més a les reaccions d’algunes cultures davant caricatures o cites que no pas aquelles quatre estàtues a Westminster. Però la llei de supervivència del més apte és implacable, temps al temps.


[1] No ho havia trobat en la primera redacció d’aquest apunt, per això l’he modificat.

Compartir

Entrada anterior
Despotisme bitificat
Entrada següent
El vídeo de l’anunci pro seleccions II: el substitut lliure

4 comentaris. Leave new

  • Salut Benjami,
    Malgrat que tens raó amb lo del flash, jo l’he posat el video perque més enllá dels mitjans que faci servir, em sembla un moviment “blogosfèric català”,que dirien alguns, que no acostuma a passar gaire sovint i que m’agrada recolzar. Als partits de la selecció catalana de futbol hi he anat diverses vegades en el passat i m’agradaria que no fos tant tabú, si tot fos més natural no es muntarien aquests pollastres.
    Tema apart es el tema del que és acceptable o no a la televisió i qui ho decideix, perque de coses inapropiades se’n veuen a tothora i no sambla haver-hi cap jutge preocupat…

    apali, salut

    Respon
  • […] M’ha escrit un lector de l’apunt anterior. M’explica el seu cas: el va veure codificats en Windows Media Video al web de la Plataforma pro seleccions esportives catalanes i va pensar que era millor usar els vídeos de Google o YouTube. Explica que el meu apunt ara l’agafa sense saber cap a on tirar em demana què recomano. […]

    Respon
  • albir: però aquesta campanya no és pas inapropiada. Vaig trobar massa suau i tot la cosa d’escenificar una cessió per a poder jugar.

    A la campanya blogocosística també l’he volgut recolzar, però només esmentant que existia, sense publicar-lo. Aquí no vull pas cap Flash 😉

    Respon
  • […] En Cervera parla d’altres països i cal viatjar un poc per a comprovar que s’hi cou. Per a veure les diferències de tracte actual amb les colònies –i ex-colònies– que tenen a d’altres imperis –i ex-imperis. O saber quins records tenen dels espanyols quan manàven devers l’amèrica llatina. Tot plegat explica que no vagin com toca les coses en espanyol. ÿs la implacable llei de la supervivència del més apte. […]

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.