Primerament moltes gràcies.
Tècniques de mercat per vendre qualsevol producte… màrqueting en tot
moment; aquest no
és el meu cas.

Fa una mica més de mig any que vaig començar amb la “auto” difusió del
meu primer llibre
“El mateix dilluns” (Premi Ramon Juncosa 2005. Perpinyà) i de moment
no em puc queixar.

Ja en porto més de 700 venuts, i encara que sembli un número ridícul,
per un que comença
està força bé.

Novament moltes gràcies i espero continuar amb la vostra ajuda.

Atentament,

Albert Roquer
http://www.poes.cc

Un bon exemple és aquesta web: Despacho101. L’autor permet la descàrrega del llibre que ha publicat en varis formats, i si ho vols n’hi pots comprar un exemplar en paper.

Segons tinc entès escriurà i publicarà un segon llibre, així que sembla que no li va del tot malament.

L’editor que ven les còpies sí sol fer negoci.

Si la música de l’artista i el text de l’escriptor circula més, hi haurà més gent que sabrà com fan feina i més possibilitats de concerts o bolos. Això comporta que el negoci de l’editor els perjudica: el preu de la còpia és un obstacle per a la màxima difusió de les obres. A més, maltracten els possibles clients dient-los-hi assassins (no és el que feien els pirates? matar, violar i saquejar).

Feien molta falta anys enrere, quan no teníem Internet, els editors eren imprescindibles perquè feien una feinada amb la distribució. Però avui no fan falta, perquè Internet fa la distribució. Al contrari, suposen una restricció i fan nosa quan s’entesten que comprem aquella cosa rodona de plàstic, que brilla i necessita reproductors grans amb un motor que els fa girar. O un feix de pasta d’arbres morts que ocupa espai i pesa. No, gràcies, que pleguin i facin altres coses útils per a la humanitat. Segur que si pensen un poc, poden trobar una altre feina

Per una banda estic d’acord. La SGAE ha aconseguit el que ningú mai ha aconseguit … ser sinònim de mafia, coacció, robatori. Però per l’actitud de la SGAE no se l’han de carregar els propis artistes.

El cert és que la majoria d’artistes, viuen ( o volen viure ) del que fan. I és injust que, per considerar “no tinc pasta”, ens creiem amb el dret de disfrutar “de gratis” de tota la seva discografia.

Com també és cert que grups que han triumfat a la web ( el koala, per exemple ), han perdut el cul buscant una discogràfica que els publiquès el disc.

Així que sí, estic d’acord que s’hauria de poder compartir música que ja no trobes ni als brocanters. Sí, estic d’acord a que els grups que així ho vulguin, puguin penjar la seva música a la web. No, no estic d’acord que sistemàticament es penjin tots els grans “hits” del moment a la web, i la gent s’escudi amb que “no tinc pasta” o “visca la cultura”.

Si escric un llibre, i tothom el llegeix a la web sense pagar-me un ral, per molt bo que sigui, difícilment tornaré a escriure un llibre. Potser no tant ràpidament com els abusos d’aquestes empreses ( començant per la SGAE ), però la pirateria també és una forma d’acabar amb la cultura.

ÿs cert que les discogràfiques han fet moltes coses malament. I estan fent moltes coses molt malament, però el primer que “paga” la pirateria no és el gran directiu de torn, si no els petits artistes i empleats precaris.