Escollint la «vida dura»

Sovint sentim a dir que «la vida és dura i al carrer hi trobam Windows i programari privatiu». Sol anar acompanyat de resignació i serveix de justificació per a no usar programari lliure. O per a dir que encara no és el moment de canviar.

ÿs el que va dir el defensor del Windows a la taula rodona de les V Jornades de Programari Lliure. Va ser a la darrera intervenció, quan na Mercè ens va demanar un suggeriment final.

En arribar el meu torn vaig dir que en efecte, la vida és dura. Però en el meu cas no és perquè he d’usar Windows, sinó que la vida és dura perquè cal que defensi, cada dia, la meva llibertat a l’hora d’usar ordinadors. Malauradament, en bitologia sovint les comoditats venen acompanyades de pèrdues importants de llibertats. Pot ser dur reununciar-hi, a les comoditats, però és el que toca fer ara. Aquest va ser el meu suggeriment.

Hi ha una diferència qualitativa important entre les dues maneres de passar-les magres. Tenc clara l’elecció a l’hora d’escollir entre patir perquè em fan anar de genolls o patir per mantenir-me dempeus. Encara que el primer sia a una habitació emmoquetada amb aire condicionat i el segon, estar dempeus, en bat de sol agostenc. Disculpau el tòpic dels genolls, en realitat volia parlar de la diferència entre la sodomització i mantenir l’esquena contra la paret.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.