“El bloc del PSM segueix remoguent blocs, consciències, regidors i premsa convencional. La blocosfera mallorquina en va plena: els blocs s’han convertit en el canal d’informació més útil per als qui senzillament ens preocupa el tema i en l’agència de notícies més eficaç, ràpida i fiable per als periodistes; llegiu sinó el darrer paràgraf d’aquesta notícia del Balears i provau d’endevinar-ne la font. Els blocs van per davant la premsa i, el que és més interessant, hi han anat durant tot el procés de discussió: aquest darrer congrés del PSM deu haver estat, si se me permeteu l’expressió, una de les primeres experiències de debat polític virtual real.”

L’original per sort diu blog http://notesdediari.blocat.com/post/3870/77180

A la ràdio m’esforço per pronunciar bé. Sembla que no totes les persones pronuncien igual –però l’inflexible sóc jo, clar. Ei, aturat! M’estimo més que no m’escoltis, ja he rebut prou. Primer pel que deia a la BlocCat –ja que en fas referència– i vaig marxar en llegir el teu qual·lificatiu –entre d’altres– de repel·lent. Ara pel que dic aquí, només faltarien mossegades també pel que dic a la ràdio!

Veritat que està bé que puguis usar els comentaris al meu blog per «avisar» als lectors sobre el perill que suposo? –pel programari lliure àdhuc, dius estar-ne «preocupat» per la meva influència en el seu futur, quasi res.

L’argument 2 no em fa créixer cap bri, em sap greu. Podria al·legar-hi un parell de coses, però després de l’arruixada ad hominem em fa molta vessa i en efecte, no vull perdre-hi més temps. Amb tu.

I efectivament, no parlava de bloc/blog, era una reflexió general sobre com tractes els problemes, sobre el teu dogmatisme. Que no ho havies entès? Si no ho pots entendre, m’és igual, altres lectors ho entendran.

De totes maneres t’ajudaré una mica. Critico que no siguis capaç d’entendre que quan dic “el món es pot reduir a aquesta mena de dicotomies” parlo dels afers d’aquest món, com bloc/blog, i no del món sencer. ÿs evident no? La teva incapacitat d’entendre de què parlo emprant el context és el que fa que quan llegeixes bloc tinguis problemes per entendre de què es parla, si de LEGO o de weblogs. Et quedes en la literalitat més pura, com els evangelistes que llegeixen la Bíblia al peu de la lletra. La teva rigidesa mental, la literalitat en què analitzes les coses és el que critico. Cada vegada que em respons, dones nous exemples. Prefereixes cercar petiteses, petites incoherències en el text del teu interlocutor, a entendre el sentit de la crítica.

Pel que fa a bloc/blog:
1. El problema del context és inexistent. El fet que a l’oral siguin idèntiques ambdues opcions i això no et creï problemes a la ràdio ho demostra.
2. Bloc, referint-se als weblogs, és una paraula molt arrelada ja en el nostre llenguatge. La introducció de blog només crea més soroll del que ja tenim. ÿs evident que hi ha arguments filològics fots per a blog, però malauradament arriben mooolt tard. De vegades, per pragmatisme, no s’ha de triar la opció que teòricament podría ser més bona.

En aquests dos punts no hi ha res de que no t’hagi dit abans.

I com ja et vaig dir en aquella discussió a BlocCat, ara ja pots llançar-te a cercar les petites incoherències del meu text, que les trobaràs i xalaràs amb elles, però et perdràs el fons de la qüestió. Allà tu.

Tot el que dius dalt sona molt lluny del tema lingüístic que ens ocupa. També de com veig les coses. No hi entraré sense abans tenir una opinió sòlida i contrastada de tot això que expliques del Marx, els mecanicistes i els neocons. No tenc gaire ganes d’entrar-hi si va acompanyat de generalitzacions inabastables tipus «que pensis que el món es pot reduir», que em sona tant insostenible com aquelles frases que contenen «hi ha dues classes de persones» només apte per acudits i converses fum. Jo parlava de blog i bloc.

Dius que no veus un bri de dubte i ho trobes un defecte tant gros com per dir-me cec i dogmàtic enmig una conversa on demano l’anàlisi i el raonament. Però jo no trobo que hagi d’esmenar res. Els meus brins de dubte depenen de la capacitat per a fer-me dubtar que tengui l’interlocutor. Fins ara no ho has aconseguit amb l’assumpte blog / bloc. I no compto els teus «cínics, incoherents i poc racionals» arguments tipus «carajillo».

Si vols estimular el meu dubte sobre el tema blog / bloc, si us plau, parla d’això. I sobretot evita parlar de mi. No ens facis malbaratar temps, gràcies

El que em preocupa és que pensis que el món es pot reduir a aquesta mena de dicotomies. Precisament això és el que fan els neocons.

(comentaris #21 i #22)

El món? No parlàvem de blog / bloc? En aquest apunt; a d’altres, he parlat de de programari. No se com es pot reduir la resta de món, no he tingut temps d’analitzar-lo tot!

* dalt – baix
* dreta – esquerra
* bo – dolent
* blanc – negre

Quants dipols possibles! Però tots tan allunyats de la realitat.

Efectivament, s⿿ha de pensar molt per posar aquest tipus d⿿etiquetes. De fet, com molt bé dius Benjamí, no és fàcil. Primer un ha de crear tota una axiomàtica i, a partir d⿿aquesta, anar decidint a quin cantó es classifica cada fet, opinió o acció. Aquest és un treball molt complex que requereix molta virtuositat, com la teva.

El que em preocupa és que pensis que el món es pot reduir a aquesta mena de dicotomies. Precisament això és el que fan els neocons.

No t⿿equivoquis, els neocons també pensen molt, com tu, per això tenen think thanks i gent molt capaç treballant en les seves teories, però tenen una concepció del món tan simplificadora que quasi sempre acaben estabellant-se contra el mur. ÿs la seva concepció del món la que els porta a equivocar-se, no la seva incapacitat ni la seva manca d⿿intel·ligència.

També Marx i d⿿altres socialistes van pensar molt. Marx va fer un treball teòric espectacular, sens dubte, és un dels grans pensadors de la història de la humitat. Malauradament tenia una concepció molt ⿿científica⿝ de la seva teoria i aquí, quan dic científic, vull dir mecanicista,. Els socialistes veien la societat i l⿿estat com un rellotge perfecte que treballant de la manera adequada podria crear riquesa, igualtat i justícia per a tothom. Partint dels seus principis i emprant la raó van elaborar un edifici ideològic que va ser aplicat a la Unió Soviètica per gent molt capaç. El resultat va ser un dels pitjors sistemes de govern que la humitat hagi pogut mai imaginar.

Tu, és clar, estàs en un altre nivell, no t⿿estic acusant de comunista, he emprat l⿿exemple més exagerat que he trobat per tal d⿿il·lustrar el meu punt. Crec que tens una manera d⿿aplicar la raó que et cega. En el teu argumentari no hi he vist encara cap bri de gestió del dubte, de gestió de la incertesa.

Malauradament, molt sovint, és impossible trobar la solució més òptima de totes per a resoldre un problema determinat, fet que sempre s⿿ha de tenir en compte. ÿs més, com que mai podrem tenir una imatge completa de la realitat, mai podrem saber a la perfecció quin és el problema que volem resoldre, per tant, repeteixo, cal gestionar la nostra pròpia ignorància amb eficàcia. ÿs més, també, des de ja fa temps, sabem que el dimoni de Laplace no podrà mai existir, afotunadament sabem que no és possible el somni mecanicista, per tant, en el món també hi ha un altre atzar que no és degut a la nostra ignorància si no que és inherent a la pròpia realitat.

On vull anar a parar? Al relativisme? No! Per fer coses positives per a un mateix i per a la societat s⿿han de tenir valors i principis. A partir d⿿aquests s⿿ha d⿿intentar llegir i interpretar el món, això tu ho fas molt bé. On crec que t⿿equivoques és en oblidar la incertesa, l⿿error i l⿿atzar, que són sempre presents i no els podrem mai deixar enrere.

Benjamí, és admirable la força que tens per analitzar la realitat segons els teus principis, aquesta és una gran virtud, però només et vull recordar, que de vegades sento que et deixes emportar pel dogma, pel mecanicisme del segle XIX.

Pot ser et demanaràs per què em fico on no em demanen. Tu saps molt bé que des del meu bloc he volgut sempre defensar la llibertat i això implica, també, defensar el programari lliure. De vegades temo que la rígidesa mecànica amb què apliques el teu raonament pugui fragilitzar el futur d⿿aquest.

Finalment m⿿agradaria recordar-te que sóc més a prop de Stallman que de Lessig o Torvalds, com tu, i que per tant, en moltes coses, som en el mateix vagó, ara bé he cregut convenient recordar-te que ens cal veure el món tal com és, imperfecte i complex, precisament és per això que és interessant.