Els blocs del bloc

escriguem-ho bé: blogNo estic parlant de materials de construcció ni de l’Exin Castillos [1] ni d’un edifici d’arquitecte que s’empesca una originalitat portant les matrioshka a l’urbanisme. Es tracta dels comentaris i reflexions al voltant del bloc que aquests dies trobem pels blocs.

Quan l’autor en diu bloc, de la seva publicació a Internet, haig d’aturar-me per tal de fixar el concepte que hi ha darrere massa mots bloc: «aquest és el polític o el webític?» Cada paraula bloc a un bloc significa una ensopegada.

Les ensopegades són just el que miram d’evitar els redactors curosos –i alguns gairebé mai no ho aconseguim. Allò que els lingüistes i la societat hem solucionat, poc a poc, a base de fer paraules noves per a posar nom a les coses que són a un lloc. Tot plegat forma el vocabulari, una cosa diuen que és proporcional al nivell cultural de cada persona.

Amb la referència a la quantitat de vocabulari no vull dir que sia inculte qui diu bloc! Em consta que molts blocaires en tenen, de vocabulari. Per exemple n’Amadeu Corbera, que juga amb les dues paraules. Als seus apunts diu tant bloc com blog. Mostra, al menú, una llista de blogs interessants i d’amics que esdevenen blocs quan aquest és el criteri de l’amic o interessant de torn. El títol del seu darrer apunt és El BLOC als blogs, introduint un element diferenciador, les majúscules, que només serveixen per al medi imprès [2].

Cito el blog de n’Amadeu just perquè ha escrit un apunt on hi trobareu una bona llista de blocs que parlen del bloc –amb majúscules, majúscula o sense. Potser servirà com a cas d’estudi per a filòlegs.

[1] Quan em tocava jugar amb blocs, al nostre barri no hi havia gens de Lego. Només puc recordar qualque Tente, però no tenia ni fantasma ni porta amb cadenes que servia de pont. Bah!
[2] Per anar bé, el web també s’hauria de poder llegir, sense perdre sentit, amb navegadors de veu. Encara és a les beceroles, però quan ho tinguem en compte, obrirem un món colossal als cecs.
El fer clic a la imatge anireu a un altre apunt on parlo de les paraules blog i bloc.

Entrades relacionades

30 Comentaris

  1. Efectivament, quan vaig obrir el blog, ho vaig fer seguint la terminologia del Termcat, que defensa el ‘bloc’, que per qualque cosa és l’autoritat competent. Però els arguments del professor Bibiloni -i els meus dubtes sobre el terme oficial- a favor de ‘blog’ m’han fet decantar a favor d’aquesta proposta. Si t’hi fixes, ara ja només escric ‘blog’, excepte, com molt bé has observat, si faig referència a un altre company que usa el terme ‘bloc’: com que no hi ha unanimitat, no me sent amb el dret de ‘corregir’ ningú que ha optat per aquesta opció.

    Això sí, vaig pensar que no valia la pena corregir els posts anteriors; quedaran com un record dels inicis del blog…

    I gràcies per enllaçar-me.

    Salut!

  2. Amadeu, bon criteri. Jo vaig canviar tots els bloc per blog perquè el web és un medi líquid, que flueix. No és rígid, sec, com el paper. Però reconec que és una feinada que no es pot esperar de tots els blocaires que esdevenen blogaires.

    Tenia el dubte que no t’agafessis malament el comentari, agafant justament el teu lloc. Sovint a Internet ens interpreten malament; és mal de transmetre el to. Me n’alegro que no hagi estat així! 😉

  3. La veritat és que aquest dies llegint segons quin blog, en un mateix apunt el polític de torn defensava els seu “bloc” però atacava al “bloc”. Per tant aquest és un bon exemple en que l’ús del terme blog esdevé més encertat.

    Jo no he canviat els “bloc” del meu blog, me fa vessa, així quan llegeixo algun post amb retrospectiva, cosa que és força recomanable, veig com evolucionen els pensaments propis.

  4. Guillem, és veritat que és bona l’evolució dels pensaments i exposar-la també. En aquest cas, vaig pensar que era una qüestió ortogràfica, d’indexació als cercadors àdhuc [1], i vaig deixar el testimoni de l’evolució per l’apunt on explicava el canvi. Però no dic que sigui el correcte, ambdues tàctiques ho són! Bàsicament passa que aquest és un blog poc prefabricat i vaig trobar eines per a cercar i substituir les paraules dins la base de dades. Però tot i això no va ser fàcil, calia triar, tot constatant els sentits tant diferents per la paraula bloc. Sí, és comprensible que faci vessa, tot i tenir eines.

    [1] qüestió de la que he passat llis a l’hora d’usar el .cat a totes; hi ha coses que són per damunt d’altres ;).

  5. Tindràs una feinada creant una nova paraula per cada acepció de bloc… Per cert, jo mai he jugat amb blocs del LEGO ni del Tente, jo jugava amb peces de LEGO… però bé… em deprimeix aquest debat, comença a semblar allò del valencià i el català, un debat infinit sobre noms i definicions, per sort en les llengües hi ha conceptes que tenen més d’una paraula, així hi ha qui té una granera, garnera o escombra segons on visqui. l’important és que la gent s’animi a escriure, no el nom de la cosa, pq d’aquí quatre dies el suport haurà evolucionat i ja no escriurem notes al bloc/g, escriurem en un altre lloc que tindrà un altre nom… per sort tenim el lliure albitri! bloc blog bloc blog bloc blog bloc blog … saps què, em comença a venir de gust introduir un nou mot pel mateix: “columna”! les notes solen estar en vertical i s’assembla al format de les columnes dels diaris! ala, més renou, ja teniu un altre equip al debat! 😉

  6. ai no, que es pensaran que he fet un grafiti a la columna de casa quan he dit que he escrit a la meva columna… és que clar, el context no ajuda mai i es creen confusions monumentals… o no….

  7. Pqs: hi ha tandes diferències i tant importants entre el debat del català – valencià i blog – bloc que no se on vols arribar amb la comparació: si rebaixar la transcendència del debat català – valencià o passar de rosca la blog – bloc.

    Per altre banda, les qüestions de la diversitat dialectal (escombra, granera) tampoc tenen gaire a veure amb els arguments per blog en comptes de bloc.

    Ni la llibertat, per descomptat que es pot dir el que un vulgui.

    Jo –no se on vols arribar tu– estic parlant del que és més correcte amb arguments que miro que siguin consistents. Aquest cop l’argument és les dificultats que comporta parlar de bloc al text de blocs.

    Escriure la meva columna no és el mateix que escriure a la meva columna. Es pot entendre per una sola ‘a’ que dóna prou context. Però no sempre hi ha context en el cas del mot bloc, està vist. En mirar l’agregador hi veig, del mateix autor, aquests titulars: «Línees de fons per entendre el bloc», «Bloc si, bloc no on line» i «Una italiana a l’Alguer o la màgia dels blocs». Només ho hem de criticar els titulars quan són inexactes per motius de tendenciositat política? Els lingüistes –i afeccionats– no han de dir res si hi troben problemes semàntics, perquè sinó deprimiran tant com el debat valencià – català? Au va! 🙂

    Afegit: Sobre peça o bloc pels LEGO, he mirat de confirmar el mot bloc car ho havia escrit de memòria:

    LEGO es una empresa de juguetes danesa reconocida principalmente por sus bloques de plástico interconectables.

    Wikipedia en castellà. Destacat meu. En revisar algunes traduccions (al menú «otros idiomas») es pot confirmar que bloque no és cap localisme ni mania de l’autor (o autors) del text en castellà.

    Tampoc no sabia que LEGO va amb majúscules; ja deia que al meu barri hi corrien «segones marques».

  8. Donat que vaig començar a publicar el gener d’enguany, aquest dilema el vaig tenir als inicis, i vaig tenir bastants conflictes interiors 😉

    Vaig començar ubicant el blog a:
    http://www.utupia.com/bitacola

    Seguidament vaig optar per:
    http://www.utupia.com/bloc

    I just després i definitivament:
    http://www.utupia.com/blog

    Cal dir que aquests canvis els vaig fer quan els apunts es podien comptar amb els dits d’una mà i no tenia cap retro-enllaç, per tant el canvi d’URLs no va trencar enllaços (que jo sàpiga).

    [1] Coincidim Benjamí, a casa meva també hi havia Exin Castillos i Tente (i els “Clics de Playmobil”), més tard Mecano (no el de “Hoy no me puedo levantar”, el de muntar).

  9. Pere, no és cap problema si del teu blog en dius columna. Ho pots fer servir com a sinònim, o no, però no hi ha cap xoc. En canvi, de l’exemple que poses granera/garnera/escombra, convé mantenir granera i escombra -que venen d’arrels diferents- però no té sentit acceptar garnera, amb un canvi d’ordre dels sons respecte a granera, semblant a dir pradí per padrí o prebe per pebre. Em sembla que els lingüistes en diuen variants formals -de les quals convé triar i fixar la millor- i les distingeixen dels sinònims, que no cal bandejar-ne cap. Bloc em sembla només un joc de paraules, com allò de l’Aplek Folc o la revista Jaç. Pensa algú substituir jazz per jaç o folk per sold, perquè se sembla a solc?

  10. Errada: on diu “folk per sold” hauria de dir “folk per folc”. Disculpau!

  11. Benjamí, no li donis gaires voltes al què dic o no, perquè en això ja estic una mica en pla cínic. Bàsicament no entenc la teva incansable determinació. No cal que donis massa voltes al tema valencià/català, simplement era una manera de dir que els debats de noms i definicions són poc útils, i, si es mantenen, normalment és per alguna altra raó, això no vol dir que el teu cas sigui aquest, és clar. Però no vagis massa enllà en el teu afany d’emprar la raó per analitzar el meu missatge, afany que et lloa, jo estava en pla comentari de mitja tarda, fent un descans de la meva feina habitual, com si prengués un “carajillo”, al mateix nivell, incoherent i poc racional.

    Pel que fa al LEGO, jo només he dit el que jo deia: peça de LEGO. Això no vol dir que sigui universal, tant m’és el que digués l’altra gent. La veritat és que quan deia “peça de lego” tothom m’entenia, jo també hauria entès el què em deien si m’haguessin parlat de bloc de lego. De la mateixa manera passa quan parlo de blocs, la gent m’entén, jo l’entenc. Encara mai no m’he trobat amb problemes de confusió per emprar bloc i no el teu estimat blog, però, és clar, un cas no fa estadística, així que no en treurem conclusions. Ah! sí, a més, a l’oral es pronuncien igual així que, però això ja ho haviem parlat i semblàvem parets….

    Amb la “a” de la columna m’has enganxat, això és el que té parlar en pla carajillo…

    Jo crec que els blocs no són un format tan bàsic com, per exemple, el llibre. Tindràn un període de vida molt més curt, així que estan al mateix nivell que les peces/blocs de lego, no són peces clau de la vida, per tant no necessiten una nomenclatura tan ben definida, perquè els homes tenen xarxes neuronals naturals que saben interpretar de què es parla, per sort el cervell no és racional i gestiona molt bé els errors, les confusions, etc. etc. Ara bé, per la Intel·ligència Artificial seria millor escriure blog, això és evident, els ordinadors no són tan bons com nosaltres, ells necessiten pura racionalitat per viure,… jo no sóc un robot hiper racional. 🙂

  12. ara he vist el logo del teu post,… he he, pot ser el que em fa saltar el cinisme és el “escriguem-ho bé”… sona a, com ho diria,… mmmm…. amant de les regles, de la inflexibilitat, etc. etc. etc…. jo sóc més elàastic…

  13. ui,… quantes faltes d’ortografia que he fet! suposo que m’ho perdonareu, malgrat no ho hagi escrit bé, com bloc 😉 oups!

  14. «Bàsicament no entenc la teva incansable determinació.»

    (#11)

    Hauria de viure vàries vides per a fer feina en totes les causes on trobo que s’hi ha de treballar, però aquesta n’és una de les poques on hi arribo. No és casualitat, està relacionada amb la feina professional que m’ha tocat fer al ram de la bitologia. Consisteix en ajudar a posar noms correctes, en la nostra llengua, a qüestions relacionades amb el bit.

    Ho vaig explicar als primers apunts, quan embastava allò del que volia parlar aquí.

    Canviant de tema, el lincat dalt és el mateix apunt que cito quan em demanen perquè escric en català al blog. Sovint diuen que allò que hi dic és interessant i lloable, però podria tenir més «difusió» si ho escrigués en altres llengües amb més lectors. Tampoc no entenen aquesta determinació meva. Cal destacar, amb èmfasi, que és ben diferent, la qüestió no entesa. Com deia, he canviat de tema. Però també va de llengua i ho he recordat.

    Tornant al tema, em crida l’atenció que pesi tant, dius «bàsicament», la meva determinació o no amb a l’hora de parlar de blog o bloc. Donava per fet que parlàvem de lingüística i no de comptabilitats sobre el que jo faig 🙂

    «ara he vist el logo del teu post,… he he, pot ser el que em fa saltar el cinisme és el “escriguem-ho bé”… sona a, com ho diria,… mmmm…. amant de les regles, de la inflexibilitat, etc. etc. etc…. jo sóc més elàastic…»

    (#14)

    No tenc cap recança per usar els qualificatius «bé i malament», «bo i dolent» quan són filosòfics, això és, si tenen un anàlisi consistent darrere. Tampoc no m’agraden quan no és un «bé i malament», «bo i dolent» fruït de dogmes inqüestionables. La capacitat de raonar dóna prou flexibilitat a les coses, perquè el coneixement evoluciona. Altres flexibilitats, com les que defensa i autoritza il pensiero debole, aquestes les regalo. A ells tampoc no els hi agrada gens escoltar els termes «bo i dolent», «bé i malament». Vaig tenir el plaer de parlar-ne amb doctors en filosofia a un programa recent de ràdio –en aquest cas aplicant-ho al programari lliure, perquè també diem que és bo i el privatiu dolent.

  15. N’Amadeu Corbera ha donat una mostra de seny quan ha adoptat la forma “blog”, i el títol del seu post (El BLOC als blogs) és molt il·lustratiu de la necessitat de distingir els dos mots. Vull matisar, però, que les majúscules només s’apliquen a les sigles i això no ho és. Per tant, cal escriure “el Bloc”. O, més exactament, com que aquest bloc encara no té nom oficial, ara per ara tenim un nom comú (com “partit”, “federació” o “coalició”)i per això és millor escriure de moment “el bloc”. Més a favor nostre.

  16. Benjamí, espero que tanta racionalitat, tant esforç per qualificar les coses bones i dolentes no et facin perdre la complexitat de vista… és molt fàcil posar etiquetes de “bo” i “dolent” a les coses, per això els neocons s’hi troben tan a gust. El difícil és el gradient… Dubta per favor!

  17. parlant de llengües minoritàries, jo també escric en esperanto,… això si que obre poques portes. és determinació? no, és plaer… això no és racional.

  18. Gabriel: BLOC = Bitòmans Llatins Ocults i Contents 😉

  19. «és molt fàcil posar etiquetes de ⿿bo⿝ i ⿿dolent⿝ a les coses»

    (#16)

    Al contrari, no ho és gens, de fàcil. Hi ha un bon berenar per analitzar i contrastar els diferents raonaments fins arribar al qualificatiu «bo» o «dolent» banalitzat amb la metàfora de l’«etiqueta». Posar etiquetes a articles a la venda és molt més fàcil. El procés inclou dubtes, per descomptat. Dubtar no és gens incompatible amb trobar coses bones i dolentes. Almanco al meu món.

    Nota afegida el 02-06: Vaig començar a parlar de «bé i malament», que és el que aplica al cas blog / bloc. El «bo o dolent» va arribar (és adalt, comentari #14) per les coincidències en el procés per a determinar que ho és una cosa i l’altre. Però cal recordar que pel cas blog / bloc trobo que no s’hi escau «bo i dolent», sinó «be i malament». Vaig oblidar aquest detall tant important en respondre, dalt, el comentari #16 del pqs on només usa els termes bo i dolent.

  20. Pingback: NOTES I APUNTS. Blog d'Amadeu Corbera

  21. Pingback: bitsenbloc » Blog Archive » Afotunadament, ja no hi ha lloc pel mecanicisme. El m

  22. M’he permés el luxe de penjar aquest comentari al meu bloc

    * dalt – baix
    * dreta – esquerra
    * bo – dolent
    * blanc – negre

    Quants dipols possibles! Però tots tan allunyats de la realitat.

    Efectivament, s⿿ha de pensar molt per posar aquest tipus d⿿etiquetes. De fet, com molt bé dius Benjamí, no és fàcil. Primer un ha de crear tota una axiomàtica i, a partir d⿿aquesta, anar decidint a quin cantó es classifica cada fet, opinió o acció. Aquest és un treball molt complex que requereix molta virtuositat, com la teva.

    El que em preocupa és que pensis que el món es pot reduir a aquesta mena de dicotomies. Precisament això és el que fan els neocons.

    No t⿿equivoquis, els neocons també pensen molt, com tu, per això tenen think thanks i gent molt capaç treballant en les seves teories, però tenen una concepció del món tan simplificadora que quasi sempre acaben estabellant-se contra el mur. ÿs la seva concepció del món la que els porta a equivocar-se, no la seva incapacitat ni la seva manca d⿿intel·ligència.

    També Marx i d⿿altres socialistes van pensar molt. Marx va fer un treball teòric espectacular, sens dubte, és un dels grans pensadors de la història de la humitat. Malauradament tenia una concepció molt ⿿científica⿝ de la seva teoria i aquí, quan dic científic, vull dir mecanicista,. Els socialistes veien la societat i l⿿estat com un rellotge perfecte que treballant de la manera adequada podria crear riquesa, igualtat i justícia per a tothom. Partint dels seus principis i emprant la raó van elaborar un edifici ideològic que va ser aplicat a la Unió Soviètica per gent molt capaç. El resultat va ser un dels pitjors sistemes de govern que la humitat hagi pogut mai imaginar.

    Tu, és clar, estàs en un altre nivell, no t⿿estic acusant de comunista, he emprat l⿿exemple més exagerat que he trobat per tal d⿿il·lustrar el meu punt. Crec que tens una manera d⿿aplicar la raó que et cega. En el teu argumentari no hi he vist encara cap bri de gestió del dubte, de gestió de la incertesa.

    Malauradament, molt sovint, és impossible trobar la solució més òptima de totes per a resoldre un problema determinat, fet que sempre s⿿ha de tenir en compte. ÿs més, com que mai podrem tenir una imatge completa de la realitat, mai podrem saber a la perfecció quin és el problema que volem resoldre, per tant, repeteixo, cal gestionar la nostra pròpia ignorància amb eficàcia. ÿs més, també, des de ja fa temps, sabem que el dimoni de Laplace no podrà mai existir, afotunadament sabem que no és possible el somni mecanicista, per tant, en el món també hi ha un altre atzar que no és degut a la nostra ignorància si no que és inherent a la pròpia realitat.

    On vull anar a parar? Al relativisme? No! Per fer coses positives per a un mateix i per a la societat s⿿han de tenir valors i principis. A partir d⿿aquests s⿿ha d⿿intentar llegir i interpretar el món, això tu ho fas molt bé. On crec que t⿿equivoques és en oblidar la incertesa, l⿿error i l⿿atzar, que són sempre presents i no els podrem mai deixar enrere.

    Benjamí, és admirable la força que tens per analitzar la realitat segons els teus principis, aquesta és una gran virtud, però només et vull recordar, que de vegades sento que et deixes emportar pel dogma, pel mecanicisme del segle XIX.

    Pot ser et demanaràs per què em fico on no em demanen. Tu saps molt bé que des del meu bloc he volgut sempre defensar la llibertat i això implica, també, defensar el programari lliure. De vegades temo que la rígidesa mecànica amb què apliques el teu raonament pugui fragilitzar el futur d⿿aquest.

    Finalment m⿿agradaria recordar-te que sóc més a prop de Stallman que de Lessig o Torvalds, com tu, i que per tant, en moltes coses, som en el mateix vagó, ara bé he cregut convenient recordar-te que ens cal veure el món tal com és, imperfecte i complex, precisament és per això que és interessant.

  23. El que em preocupa és que pensis que el món es pot reduir a aquesta mena de dicotomies. Precisament això és el que fan els neocons.

    (comentaris #21 i #22)

    El món? No parlàvem de blog / bloc? En aquest apunt; a d’altres, he parlat de de programari. No se com es pot reduir la resta de món, no he tingut temps d’analitzar-lo tot!

  24. 🙂 Qui no vol entendre…

  25. #24, «Qui no vol entendre» és una frase feta reduccionista que potser et va bé per seguir tractant-me de cec, però no: és impossible que sabis què vull o no en negar-me a sortir de tema i acceptar un altre reduccionisme que és «el que et preocupa». No n’hi ha per tant, no importa preocupar-se. Fins i tot a la meva mare, li dic que no és bo tant preocupar-se per mi.

    Tot el que dius dalt sona molt lluny del tema lingüístic que ens ocupa. També de com veig les coses. No hi entraré sense abans tenir una opinió sòlida i contrastada de tot això que expliques del Marx, els mecanicistes i els neocons. No tenc gaire ganes d’entrar-hi si va acompanyat de generalitzacions inabastables tipus «que pensis que el món es pot reduir», que em sona tant insostenible com aquelles frases que contenen «hi ha dues classes de persones» només apte per acudits i converses fum. Jo parlava de blog i bloc.

    Dius que no veus un bri de dubte i ho trobes un defecte tant gros com per dir-me cec i dogmàtic enmig una conversa on demano l’anàlisi i el raonament. Però jo no trobo que hagi d’esmenar res. Els meus brins de dubte depenen de la capacitat per a fer-me dubtar que tengui l’interlocutor. Fins ara no ho has aconseguit amb l’assumpte blog / bloc. I no compto els teus «cínics, incoherents i poc racionals» arguments tipus «carajillo».

    Si vols estimular el meu dubte sobre el tema blog / bloc, si us plau, parla d’això. I sobretot evita parlar de mi. No ens facis malbaratar temps, gràcies 🙂

  26. No et faig perdre temps, contestes perquè et ve de gust. Podires ignorar-me, cosa que és molt senzilla.

    I efectivament, no parlava de bloc/blog, era una reflexió general sobre com tractes els problemes, sobre el teu dogmatisme. Que no ho havies entès? Si no ho pots entendre, m’és igual, altres lectors ho entendran.

    De totes maneres t’ajudaré una mica. Critico que no siguis capaç d’entendre que quan dic “el món es pot reduir a aquesta mena de dicotomies” parlo dels afers d’aquest món, com bloc/blog, i no del món sencer. ÿs evident no? La teva incapacitat d’entendre de què parlo emprant el context és el que fa que quan llegeixes bloc tinguis problemes per entendre de què es parla, si de LEGO o de weblogs. Et quedes en la literalitat més pura, com els evangelistes que llegeixen la Bíblia al peu de la lletra. La teva rigidesa mental, la literalitat en què analitzes les coses és el que critico. Cada vegada que em respons, dones nous exemples. Prefereixes cercar petiteses, petites incoherències en el text del teu interlocutor, a entendre el sentit de la crítica.

    Pel que fa a bloc/blog:
    1. El problema del context és inexistent. El fet que a l’oral siguin idèntiques ambdues opcions i això no et creï problemes a la ràdio ho demostra.
    2. Bloc, referint-se als weblogs, és una paraula molt arrelada ja en el nostre llenguatge. La introducció de blog només crea més soroll del que ja tenim. ÿs evident que hi ha arguments filològics fots per a blog, però malauradament arriben mooolt tard. De vegades, per pragmatisme, no s’ha de triar la opció que teòricament podría ser més bona.

    En aquests dos punts no hi ha res de que no t’hagi dit abans.

    I com ja et vaig dir en aquella discussió a BlocCat, ara ja pots llançar-te a cercar les petites incoherències del meu text, que les trobaràs i xalaràs amb elles, però et perdràs el fons de la qüestió. Allà tu.

  27. errada: quan dic fots vull dir forts.

  28. Sembla que darrerament sempre has d’acabar igual, llençant-te al meu coll i amb apreciacions ad hominem. Quina fixació, no tens més espàrrings?

    A la ràdio m’esforço per pronunciar bé. Sembla que no totes les persones pronuncien igual –però l’inflexible sóc jo, clar. Ei, aturat! M’estimo més que no m’escoltis, ja he rebut prou. Primer pel que deia a la BlocCat –ja que en fas referència– i vaig marxar en llegir el teu qual·lificatiu –entre d’altres– de repel·lent. Ara pel que dic aquí, només faltarien mossegades també pel que dic a la ràdio!

    Veritat que està bé que puguis usar els comentaris al meu blog per «avisar» als lectors sobre el perill que suposo? –pel programari lliure àdhuc, dius estar-ne «preocupat» per la meva influència en el seu futur, quasi res.

    L’argument 2 no em fa créixer cap bri, em sap greu. Podria al·legar-hi un parell de coses, però després de l’arruixada ad hominem em fa molta vessa i en efecte, no vull perdre-hi més temps. Amb tu.

  29. El problema del context es inexistent? Xupate esa:

    “El bloc del PSM segueix remoguent blocs, consciències, regidors i premsa convencional. La blocosfera mallorquina en va plena: els blocs s’han convertit en el canal d’informació més útil per als qui senzillament ens preocupa el tema i en l’agència de notícies més eficaç, ràpida i fiable per als periodistes; llegiu sinó el darrer paràgraf d’aquesta notícia del Balears i provau d’endevinar-ne la font. Els blocs van per davant la premsa i, el que és més interessant, hi han anat durant tot el procés de discussió: aquest darrer congrés del PSM deu haver estat, si se me permeteu l’expressió, una de les primeres experiències de debat polític virtual real.”

    L’original per sort diu blog http://notesdediari.blocat.com/post/3870/77180

  30. Antoni, jo he entès el text i sé a què es refereix cada “bloc”. No és tan difícil.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.