M’avisen que estaria bé difondre un vídeo de sensibilització promogut per BALDEA i l’Ateneu Gabriel Buades. Hi estic d’acord, cal difondre’l, però jo no l’he pogut acabar. Com poden dir-li Fiesta Nacional a aquesta barbaritat!
Bitologia recreativa
Copyright
Bitassa a Lloure de Benjamí Villoslada està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a blog.bitassa.cat
Ho qualifiquen de festa nacional perquè s’hi senten identificats i n’estan orgullosos. Està clar, o no?
Jo tampoc ho he pogut acabar de mirar, quina barbaritat
Si, sa veritat és que jo tampoc l’he vist complet… però si que he passat cap a les lletres del final.
La tortura ni art ni cultura.
Gràcies Benjamí
L’intel·lecte generalment ens allibera de l’estómac però aquesta és una de tantes notícies que ens n’ensenya els límits. Poc més i perboco.
I hi ha qui encara empra aquesta distància entre el cap i l’estómac per dubtar dels drets de les bèsties. I encara per riure’s displicentment o condescendentment de qui planteja, per exemple, els drets personals dels simis, sempre amb el mateix argument: hi ha coses més importants… (o pitjor, que qui se’n preocupa no es preocupa de coses més importants).
La rialla és una arma que no falla mai. Llàstima, tan sana com és.
Albert, dius:
«sempre amb el mateix argument: hi ha coses més importants (o pitjor, que qui se⿿n preocupa no es preocupa de coses més importants).»
I és així. El fenomen és conegut com «escepticisme universal» i serveix per esquivar fer una cosa amb l’excusa que hi ha coses més importants. Els clàssics són «la fam al món» o «la pau mundial».
Qui ho argumenta sovint no fa res ni per la fam ni per la pau –potser fins i tot fa coses contra la solució.
La qüestió és cercar excuses per a justificar no fer-hi res o, pitjor encara, anar contra els que treballen per trobar una solució a causes no tant «importants». Possiblement perquè els hi agrada la Fiesta Nacional (o no els hi agrada el programari lliure, per citar una «causa menor» per la que treballo, cosa que m’ha fet topar amb un grapat d’«escèptics universals»).
Total, per quatre bous que maten no n’hi ha per tant…
Ara seriosament, no s’aguanten per enlloc els arguments dels pro-taurins i menys encara quan parlen d’art de la lluita de l’home vers la bèstia. Quin tipus de lluita d’igual a igual és aquesta en que les bèsties estan picades i punxades per tots cantons tantes vegades faci falta perquè no siguin massa ferèstegues? I encara que no patissin, és injustificable.
Però els bous no són els únics que pateixen, segons tinc entès, més d’un cavall acaba la jornada taurina esbudellat. La cuirassa que porten a banda de protegir, no pas al 100%, amaga a la vista dels curiosos les possibles ferides que el bou fa a base d’embestides.
Una Fiesta injustificable i insostenible, si algú la vol que sigui a la seva Nación.
Pingback: ziga-zaga » Blog Archive » 6 toros 6
Pingback: free as in lliure » Blog Archive » olé!
Pingback: El meu dip » Blog Archive » La festa de la seva nació…
Pingback: volldamm.net » La tortura no és art ni cultura