Branca a la premsa

A l’edició del 31 de març d’el Pais Digital publicaren una entrevista [1] al blogaire Josu Mezo que manté malaprensa.com, un blog dedicat a explicar els errors que troba a la premsa. Per tancar el cercle –o no– ho fan amb un article carregat d’errors titolat «El azote de los periodistas» [2]. Sembla ben bé un joc.

Anem a garrotades; a pams, vull dir a paràgrafs:

El azote de los periodistas
Josu Mezo, detrás de los errores de los periódicos

El profesor de Sociología y Ciencia Política en la Universidad de Castilla la Mancha José Mezo es el autor de malaprensa.com . Un blog que no se muerde la lengua y que saca los colores a los periodistas todos los días. El autor publica los errores que ve al leer las noticias. Ninguna publicación se salva de la lupa de Mezo, de 40 años, que se define irónicamente como ⿿un lector de periódicos cabreado⿝.

A Castilla la Mancha hi ha una una universitat que nom José Mezo? Potser és millor dir «El profesor José Mezo de Sociología y Ciencia Política en la Universidad de Castilla la Mancha».

Entre malaprensa.com i el punt hi sobra un espai.

El blog no és qui no es mossega la llengua i treu els colors, en qualsevol cas ho fa l’autor.

Potser és un poc exagerat dir que cap publicació no es salva de la lupa de Mezo: hi ha milers de publicacions!

Qui té 40 anys, en Mezo o la lupa? Encara que s’aclareix al final de la frase, per tal d’evitar el joc de paraules bastava posar un adjectiu ben trobat entre «Mezo,» i «de 40 años». Just allò que en Pla sabia fer tant bé.

El Josu de l’entradeta s’ha convertit en José.

Cuando hay dudas sobre un artículo, un vistazo a malaprensa.com es como consultar un diccionario mordaz. Mezo cuenta que empezó a escribirlo hace un año. ⿿No soy periodista. Leía blogs y comentaba muchas veces con mis amigos los errores publicados. Comencé a escribir uno de forma espontánea⿝, explica. De lunes a viernes, Mezo explica los fallos en las noticias, ⿿que saltan a la vista⿝.

⿿Empecé a escribir porque notaba que en España había cosas muy mal contadas y mal entendidas. La gente es consciente de la politización de los medios pero no discuten los muchísimos errores que salen en los periódicos, no son conscientes de ellos⿝, aclara.

Mezo va començar a escriure’l fa un any, però potser conve recordar què: un blog. Servirà per posar context al «uno» que l’entrevistat dirà que va començar a escriure de forma espontànea.

El fragment «comentaba muchas veces con mis amigos los errores publicados» és més periodística, per directe, dita així: «comentaba los errores publicados con mis amigos muchas veces».

ÿs a Espanya o a la premsa espanyola, on hi ha les coses mal contades?

La gente no lliga amb el discuten, que hauria de ser discute, en singular.

Es pot fer però no és elegant: acabar una cita amb cometes i començar-ne una altre, també amb cometes, sense dir-hi res enmig. Si el redactor té molta pressa sempre pot tirar d’un sofert «afirma», «declara», «asegura» o «aclara» com veiem al darrer paràgraf copiat dalt.

El profesor es bastante pesimista con todos los medios. ⿿Francamente no se salva nadie, en mi página salen mucho los periódicos nacionales porque son los que más leo. En principio los periódicos respetables son los que más cuentan con plantilla y con recursos. Me meto más con los ellos porque se supone que tienen que ser más cuidadosos y tener más calidad⿝.

Els diaris respectables són els que més compten amb plantilla? Ja han provat què tal va comptar amb calculadora? O millor encara, amb ordinadors. ÿs més clar dir que «els diaris respectables compten amb més plantilla».

Possiblement és una copiaferrada del que diu Mezo –aquesta i d’altres– però l’autor de l’article o els correctors haurien de maquillar aquests errors que sovint tenim els que no som escriptors professionals.

Para el profesor lo fallos que él detecta son sólo “la punta del iceberg”. ” Me fijo más en las noticias que publican estadísticas porque soy sociólogo aunque otras muchas no las puedo comprobar. Hay fuentes alternativas y no puedo comprender cómo se publican disparates tan gordos”.

Tornen a repetir allò de tancar unes cometes i obrir-ne unes altres sense afegir-hi res. Aleshores no importa tancar-les. ÿs tant fàcil d’arreglar com dir «Lo fallos que detecta son sólo “la punta del iceberg”, dice el profesor».

Entre les cometes i el «Me fijo» hi sobra un espai.

El autor de malaprensa.com señala que la “Red es una ventaja para mí y para el periodista. Hay mucha información adicional y a veces me irrito porque es fácil comprobar una noticia.Yo algunas veces me meto en Google, encuentro la nota de prensa o el informe y en un pis pas veo que lo que escribe el periodista está mal. Son sólo unos minutos para comprobar los datos”. Por ello pide “un plus de esfuerzo muy pequeño” y afirma riendo que “cada medio tiene la especialidad en meter la pata en una cosa”.

Pis pas? No és plis plas? Potser volen dir que no pot fer pis pas, vull dir que té problemes de micció i aprofita aquest temps per a cercar coses que estan malament. O és publicitat encoberta de la Pixar dirigida a catalanoparlants.

Entre el punt i Yo hi falta un espai.

Ante tanto celo, ¿Le gustaría ser periodista?. “No, bueno, no. No soy un periodista frustrado. El periodismo tiene una serie de limitaciones, las noticias tienen que ser cortas, hay poco espacio. No sé, si hace 20 años me lo hubiese planteado… ahora tengo 40”.

L’interrogant que tanca la primera pregunta ja és un signe de puntuació. No importa posar-ne un altre, el punt.

El blog malaprensa,com tiene más de 2000 seguidores que también miran con lupa los periódicos. El año pasado votaron el más garrafal. Tiene la firma de un ministro y se puede consultar en su página.

Falten dos punts, el del 2000 –no és un any– i el que caldria que anés en el lloc de la coma entre malaprensa i com.

Finalment, a la plana de l’article s’han carregat l’enllaç d’un anterior que portava cap al que li fan al Ricardo Galli: sempre surt l’entrevista al Josu Mezo.

Sembla que el blogaire entrevistat aquest cop és suau al seu blog. ÿs ben comprensible, potser està agraït per l’entrevista:

Naturalmente, en lo que debe de ser un juego irónico de la periodista, hay un par de errores (uno seguramente es una maniobra del corrector ortográfico, el otro no).

Podríem pensar que el parell és mallorquí –una magnitud local que indica més de dos– si no fos que parla d’un error i de l’altre. Quin deu ser, l’altre? Triau.

Però tot i l’agraïment, pot passar que el Josu perdi la paciència. De moment signa aquest comentari a l’apunt esmentat:

Más grave es que yo les advertí del error el viernes por la tarde, con un formulario para señalar errores que el propio Elpais.es tiene. Han pasado tres días y el error sigue ahí.

03.Apr.06 – 22:28

Ni l’autora de l’article ni l’entrevistat són els responsables dels errors. Per què no passin els diaris tenen correctors professionals, una feina molt feixuga perquè qui la fa sovint pateix el mobbing dels «duendes de la imprenta».

Ahir horabaixa comentava l’article amb un amic de lletres [3] i ell va saber trobar-hi encara més errors. Qualque hipèrbaton més i repeticions. No n’hauria de fer llenya, car la batologia és una cosa que sovint també m’escapa en escriure. He vist que pot passar després de corregir una frase i no rellegir el context, però deu ser més greu: ara no he sabut veure les repeticions a l’article. Potser és per això, que en faig.

Ho se, dient aquestes coses no tornaran a llogar-me. Passa que al 1998 jo encara no tenia blog. Ara no se si ho he dit perquè no necessito res més per poder publicar o perquè en no tenir blog no feia tants amics.


[1] He guardat l’article en PDF. Servirà per contrastar el que dic un cop arreglats els errors –si és que ho fan.
[2] Branca, al títol de l’apunt, es la millor traducció per «azote». A Mallorca queda clar, però no se si a la resta de territori .CAT. A l’Alcover-Moll: «5. Tupada, ventim (Mall.); cast. zurra.»
[3] Lletres-lletres, no com jo, que som bitòleg de lletres.

Entrades relacionades

1 Comentari

  1. Hola
    No me había dado cuenta hasta ahora de esta entrada vuestra. ¡Y yo que sólo había visto dos errores!
    Saludos

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.