Josep Pla al p2p

He trobat el capítol dedicat a Josep Pla del programa A fondo de TVE (any 1976). Què bo era en Pla! Comença dient-li això al presentador, en Joaquín Soler Serrano:

Hablando del nombre que ha puesto al programa, permítame usted una vaga crítica. Yo no creo en las profundidades. Dice usted que esto es una cosa de televisión en profundidad, o a fondo. Siendo joven leí André Gide que lo más profundo que tiene el hombre es su superficie. Claro está –esto lo quitará usted– que él era un pederasta. O sea, la piel.

Qué hemos de hacer: ¿una cosa a fondo que probablemente no existe, o hemos de hacer una cosa inteligible que sea superficial?

No van llevar l’adjectiu pel Gide.

Del «si Déu vol» al «si Macromedia vol»

pantallada del web del permís de conduir per puntsAls cercles religiosos hi ha el costum indiscutible de sotmetre les activitats pròpies a la voluntat d’un ésser suprem que en té tots els drets reservats. Així, és costum acabar amb un «si Déu vol» frases que expressen qualque acció futura. Hom farà això o allò només si Déu ho vol, perquè pel devot Ell és l’amo absolut de tot.

Així, quan algú diu «ho llegiré si Déu vol» està explicant que les seves facultats de lectura en realitat no són seves. En voler llegir, Déu li ha de fer vàries concessions. Primer deixar-lo viure, que sigui amb prou vista com per llegir i finalment atorgar-li accés al text. Si les tres gràcies li són conferides –amb una o dues no basta– aleshores podrà llegir i caldrà que el lector estigui molt agraït a Déu. Fet i fet solen estar-ho, tot creant fantàstiques relacions d’amor que omplen de joia a les seves vides.

Doncs bé, jo només podré llegir informació a Internet sobre el permís de conduir per punts si Macromedia vol. En aquest detall precís ells són els amos de les meves facultats de lectura.

Continua llegint