<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: Allò que vol la gent</title>
	<atom:link href="http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=allo-que-vol-la-gent</link>
	<description>Bitologia recreativa</description>
	<lastBuildDate>Mon, 02 Jan 2012 12:46:08 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.3</generator>
	<item>
		<title>Per: Lliure Albir &#187; Llegir per escriure</title>
		<link>http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/comment-page-1/#comment-4368</link>
		<dc:creator>Lliure Albir &#187; Llegir per escriure</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 12 Jun 2006 20:15:19 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/#comment-4368</guid>
		<description>[...] Acabo de llegir el llibre regal de Sant Jordi, &#8216;El Club Bilderberg&#8217;, un assaig que em recorda molt aquell discurs d&#8217;en Arcadi Oliveres arrel del Prestige que va c&#243;rrer per la xarxa fa un temps i on s&#8217;explicava la relaci&#243; entre certs personatges molt influents i les grans empreses i interessos que hi havia al darrera, engar&#231;ant un tema amb un altre que presentava un panorama for&#231;a inquietant . El punt que veig en com&#250; entre els dos textos&#233; s el munt d&#8217;informaci&#243; que d&#243;na sobre temes que no acostumen a ser vox populi, com per exemple quins interessos particulars tenen tant c&#224;rrecs p&#250;blics com privats de les entitats que tallen el bacall&#224; o les causes de &#8220;les coses que passen&#8221;, entenent que poques coses passen perque si. Em refereixo a aquesta mena de temes que afecten a tothom i que es vesteixen com a cojunturals per&#242; que sempre acaben afavorint als mateixos: digue-li el preu del diner, les privatitzacions, la pol&#237;tica de vivenda, els models d&#8217;oci (perqu&#232; no intreressen els bars al centre?), les modes, les comoditats&#8230;Tot i que el llibre &#233;s una mica pesat en la primera part, on enumera tots els integrants de les diferents societats internacionals(fins dos pagines seguides de noms amb tots els carrecs que ostenten), la segona part explica coses interessants sobre com es crea opini&#243; i es controla a la gent, ja sigui amb el dni, les tarjes de credit, l&#8217;eliminaci&#243; del diner en efectiu, les noves necessitats, la sensaci&#243; d&#8217;inseguretat o fins i tot la implantaci&#243; de xips al cos. Malgrat tot he de recon&#232;ixer que el que diu ho he agafat una mica amb pinces, ja que en certes parts, amb un discurs molt yanqui, carrega les tintes contra en Michael Moore i en Noam Chomsky, assegurant que son titelles dels les institucions que denuncia(les tipiques com ara FMI, BM, OMC) i que pretenen desarmar i desestabilitzar els EUA amb intenci&#243; de debilitarlos per facilitar la vinguda d&#8217;un govern global. De les intencions dels que manen no dubtar&#233;, per&#242; d&#8217;aquestes dues persones m&#8217;haurien d&#8217;explicar coses molt m&#233;s concretes per desprestigirarme-les. [...]</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] Acabo de llegir el llibre regal de Sant Jordi, &#8216;El Club Bilderberg&#8217;, un assaig que em recorda molt aquell discurs d&#8217;en Arcadi Oliveres arrel del Prestige que va c&oacute;rrer per la xarxa fa un temps i on s&#8217;explicava la relaci&oacute; entre certs personatges molt influents i les grans empreses i interessos que hi havia al darrera, engar&ccedil;ant un tema amb un altre que presentava un panorama for&ccedil;a inquietant . El punt que veig en com&uacute; entre els dos textos&eacute; s el munt d&#8217;informaci&oacute; que d&oacute;na sobre temes que no acostumen a ser vox populi, com per exemple quins interessos particulars tenen tant c&agrave;rrecs p&uacute;blics com privats de les entitats que tallen el bacall&agrave; o les causes de &#8220;les coses que passen&#8221;, entenent que poques coses passen perque si. Em refereixo a aquesta mena de temes que afecten a tothom i que es vesteixen com a cojunturals per&ograve; que sempre acaben afavorint als mateixos: digue-li el preu del diner, les privatitzacions, la pol&iacute;tica de vivenda, els models d&#8217;oci (perqu&egrave; no intreressen els bars al centre?), les modes, les comoditats&#8230;Tot i que el llibre &eacute;s una mica pesat en la primera part, on enumera tots els integrants de les diferents societats internacionals(fins dos pagines seguides de noms amb tots els carrecs que ostenten), la segona part explica coses interessants sobre com es crea opini&oacute; i es controla a la gent, ja sigui amb el dni, les tarjes de credit, l&#8217;eliminaci&oacute; del diner en efectiu, les noves necessitats, la sensaci&oacute; d&#8217;inseguretat o fins i tot la implantaci&oacute; de xips al cos. Malgrat tot he de recon&egrave;ixer que el que diu ho he agafat una mica amb pinces, ja que en certes parts, amb un discurs molt yanqui, carrega les tintes contra en Michael Moore i en Noam Chomsky, assegurant que son titelles dels les institucions que denuncia(les tipiques com ara FMI, BM, OMC) i que pretenen desarmar i desestabilitzar els EUA amb intenci&oacute; de debilitarlos per facilitar la vinguda d&#8217;un govern global. De les intencions dels que manen no dubtar&eacute;, per&ograve; d&#8217;aquestes dues persones m&#8217;haurien d&#8217;explicar coses molt m&eacute;s concretes per desprestigirarme-les. [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Bitassa a lloure - Blog de Benjam&#237; Villoslada &#187; El descobriment del calendari</title>
		<link>http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/comment-page-1/#comment-3453</link>
		<dc:creator>Bitassa a lloure - Blog de Benjam&#237; Villoslada &#187; El descobriment del calendari</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 13 Apr 2006 15:03:28 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/#comment-3453</guid>
		<description>[...] No res, just recordar que el Google Calendar no és lliure. Això és: no el pots usar per allò que vulguis on et vengui de gust; no et deixen saber com funciona ni adaptar-lo a les teves necessitats [1]; és impossible compartir les millores (clar, si no les pots ni fer); no pots copiar-lo. ÿs còmode, però ja vaig parlar-ne aquí mateix, del preu de les comoditats de les aplicacions web. [...]</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] No res, just recordar que el Google Calendar no és lliure. Això és: no el pots usar per allò que vulguis on et vengui de gust; no et deixen saber com funciona ni adaptar-lo a les teves necessitats [1]; és impossible compartir les millores (clar, si no les pots ni fer); no pots copiar-lo. ÿs còmode, però ja vaig parlar-ne aquí mateix, del preu de les comoditats de les aplicacions web. [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Bitassa a lloure - Blog de Benjam&#237; Villoslada &#187; Els bits no són àtoms</title>
		<link>http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/comment-page-1/#comment-3274</link>
		<dc:creator>Bitassa a lloure - Blog de Benjam&#237; Villoslada &#187; Els bits no són àtoms</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 30 Mar 2006 15:56:10 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/#comment-3274</guid>
		<description>[...] A l⿿apunt anterior m⿿he embardissat parlant d⿿allò que vol «la gent» perquè ho tenia al pap. Ho he recordat en llegir un cas inquietant amb uns aparells Canon de fotografia digital. He pensat com ens fan perdre llibertats a pesar que hem aconseguit els ingredients per a tenir-ne més. [...]</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] A l⿿apunt anterior m⿿he embardissat parlant d⿿allò que vol «la gent» perquè ho tenia al pap. Ho he recordat en llegir un cas inquietant amb uns aparells Canon de fotografia digital. He pensat com ens fan perdre llibertats a pesar que hem aconseguit els ingredients per a tenir-ne més. [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: EnGuillem</title>
		<link>http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/comment-page-1/#comment-3273</link>
		<dc:creator>EnGuillem</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 30 Mar 2006 15:30:44 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/03/30/440/#comment-3273</guid>
		<description>Això és massa, ja té vuit comentaris de gent flipada amb la novetat, &quot;mira este&quot;, &quot;y este otro&quot;, &quot;ahhh y sin intalar nada..&quot;, i mentres tan tots els $$ cap a empreses de fora, y això que en Varsasky se les dona d&#039;emprendedor nacional, que cool tot plegat!!!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Això és massa, ja té vuit comentaris de gent flipada amb la novetat, &#8220;mira este&#8221;, &#8220;y este otro&#8221;, &#8220;ahhh y sin intalar nada..&#8221;, i mentres tan tots els $$ cap a empreses de fora, y això que en Varsasky se les dona d&#8217;emprendedor nacional, que cool tot plegat!!!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

