a-palma.cat?

Al blog d’en Pere PSMuñoz miren d’aconseguir que l’ajuntament de Ciutat tingui un domini .cat.

Serà mal d’aconseguir, perquè la batlesa és de les persones que veuen el .cat com un domini polític:

Más contundente fue la alcaldesa de Palma, Catalina Cirer, quien tras expresar su respeto absoluto al alcalde de Inca y president del Parlament afirmó que «en estos momentos hay que ser muy cuidadoso y escrupuloso con las decisiones que se toman en los temas que afectan a los principios básicos del PP». Añade que hay que actuar «sin ambigüedades y en consecuencia con la opinión del partido. En los temas referentes a la unidad de España y el modelo de Estado no valen medias tintas, hay que ser contundente con nuestra ideología». Dicho esto la alcaldesa de Palma expresa su respeto por la decisión «que pueda tomar cualquier ayuntamiento».

–http dos punts barra barra www punt elmundo guió eldia punt com barra 2006 barra 02 barra 26 barra illes_balears bara 1140908404 punt html (disculpau, el diari no admet l’enllaç).

El .cat és un domini per a promocionar la cultura i la llengua catalanes. Sí, hi ha un lloc que nom Catalunya, però el dia que tenguin un domini territorial es dirà .ct.

Anglaterra és el nom d’un territori que serveix per a donar nom a una llengua que s’usa a altres bandes del món: l’anglès. Catalunya és el nom d’un territori que dóna nom a una llengua que s’usa a altres bandes del món: el català.

Si l’anglès es convertís en una llengua minoritzada, seria lògic que anglòfons d’arreu fessin coses per tal que no s’extingís. Ens estranyaria que algú, d’un territori fora Anglaterra, es negués a promocionar l’anglès al·legant disconformitat amb els polítics d’Anglaterra. Especialment els llocs públics, perquè es suposa que tenen la responsabilitat de tenir cura per la llengua pròpia del lloc.

Així, si l’anglès estigués en perill d’extinció, que no és el cas, no ens estranyaria gens que escocesos usessin un .eng recent aprovat per per explicar el món en anglès als internautes. Esperaríem que les institucions donessin exemple. Que ho fessin a Escòcia, amb prou anglòfons, tot i que allà també tenen una altre llengua pròpia: l’escocès. Ens sembla bé, necessari àdhuc, que les persones defensin les llengües, on s’usen, com a patrimoni cultural que són, prescindint de qüestions polítiques relacionades amb el territori que va donar nom a la llengua. Sonaria prou passada de rosca qualsevol argumentació per ignorar l’anglès basada en el que fan els polítics de Yorkshire, per exemple.

I parlant d’escocesos, el cas és just a l’inrevés: l’anglès és molt fort però l’escocès està en perill. Potser els escocesos, gràcies al precedent del .cat [1], aviat podrien aconseguir un domini lingüístic per l’escocès (el .scots?), cosa que des d’aquí possiblement es veuria com una bona iniciativa enriquidora per la diversitat cultural i lingüística del nostre planeta.

Si a Ciutat no usen el .cat, la llengua pròpia del lloc quedarà sense domini. L’altre llengua, l’espanyol, que va arribar després del català i l’està desplaçant, sí que en té: a-palma.es. L’.es és un domini territorial, però també lingüístic i cultural. Negant el a-palma.cat fan una cosa prou dolorosa pels que estimem la nostra llengua i cultura. Si aquesta és la ideologia bàsica del PP amb la que «no valen medias tintas», promocionar la llengua de l’estat i abandonar la pròpia, estem ben arreglats. Com diu en Monzó, amb ironia, fem l’eutanàsia a la llengua catalana i carregue’m-nos-la d’un pic, no importa fer-la patir tant. Potser el «no valen medias tintas» vol dir això, però sense ironia.

Hi veig massa obvietats, als darrers paràgrafs. Però tot plegat està fora corda i cal repetir-les.


[1] Podem estar ben orgullosos d’haver aconseguit per la nostra llengua el primer domini lingüístic i cultural del món.

Compartir

Entrada anterior
Mallorca en Xarxa: 24 de març
Entrada següent
Per què cal fer servir formats lliures?

13 comentaris. Leave new

  • Ostres! Moltes gràcies per difondre la nostra iniciativa. No sé si ho aconseguirem, però si podem presentar mols de suports serà més probable.

    Respon
  • Home!
    ÿs que si no són “muy cuidadosos” i ara que aviat es començaran a fer les llistes electorals algú podria quedar-se sense sortir a la foto. Els “principios básicos” del PP cada cop recorden més a alguns principis teològics o sectaris. Qualsevol que defugi de la seva veritat és un infidel! No fa res si la seva veritat és contraria a la ciència, a la convivència o al sentit comú, al cap i a la fi el que compta no és el bé comú sinó guanyar unes eleccions.

    Per cert, si tot va bé aviat es presentarà una moció per adoptar el .cat a l’Ajuntament de Binissalem. Veurem què votaran els PPeros locals. Ara que després de fer arribar un A4 per “sabre la vostre opinió” damunt si “Considereu convenient que Espanya sigui una única nació en la que tots els ciutadns siguem iguals en drets i deures, així co ml’excés a les prestacions publiques” – així a l’original.

    Supòs que el PP local estava tan avergonyit que en lloc de demanar firmes demanava que la gent anàs a firmar a la seva seu “Heu podeu fer dimecres dia 22 de febrer, de les 19 h. a les 21 h” deien, ja et pots imaginar la quantita de gent que esperaven. Supòs que ho feren per que no els quedava més remei, com l’acudit que han mostrat a Polònia, de TV3 amb en Piqué.

    Conec força gent de PP i en general són molt bona gent, però no entendré mai com es deixen anular el pensament d’aquesta manera.

    Respon
  • No crec que na Cirer sia tan pardala, ¿o si?. Supos que fa comedia devant el seu electorat, per que si no déu n’hi do.

    Benjamí, em sembla que algun divendres hauras de convidar a la radio algun d’aquests blogaires nous, que parlen del puntcat i de introduir programari lliura a Cort. Pot surgir una bona conversa. I més ara que s’scosta el 24-M, ja m’entens. Igual em present jo per inmortalitzar el moment amb l’escanner portatil. 🙂

    Respon
  • Hola Benjamí, hay una cosa que no termino de entender del texto, cuando comentas que el Inglés no es una lengua minoritaria y que no necesita “promoción”, quieres decir que los escoceses hablan inglés y por lo tanto, ahora no necesitan alimentar la lengua que usan? (porque si es así, tengo entendido que el inglés de Escocia es distinto del inglés británico) si en Escocia hablan inglés, porqué iban a querer el dominio .scot?

    Sorry por la pregunta, pero es que no entiendo esa parte de tu artículo, gracias 😉

    Respon
  • Tony,

    He volgut usar l’anglès i l’escocès perquè són paral·lels al nostre, però en escales molt més grans, tant per damunt (la fortalesa de l’anglès) com per devall (la minorització de l’scot):

    – Català ve del nom d’un territori petit, Catalunya, i dóna nom a una llengua que s’usa a altres bandes del món.
    – Anglès ve del nom d’un territori petit, Anglaterra, i dóna nom a una llengua que s’usa a altres bandes del món.

    Ningú no relaciona anglès amb el territori petit que és Anglaterra i la seva política, però amb el català sí ho fan.

    Quan ho tenia he cercat un territori proper a Anglaterra on hi hagués una altre llengua minoritzada. He recordat Escòcia, amb el seu escocès. He volgut començar dient que als escocesos no els importaria defensar l’anglès si tingués problemes, intentant il·lustrar que tots defensaríem qualsevol llengua amb problemes.

    Però ara veig que no queda clar i ho he rectificat. Gràcies per preguntar!

    Respon
  • Ok, entendido ;-), en cuanto al tema en sí, a mi me parece bien el dominio .cat para reivindicar la existencia de este.

    Pero desde mi punto de vista, no soy ningún experto en el tema, ahora queda saber donde está el punto de corte, porque existen muchos dialectos de muchas lenguas que tienen diferencias léxicas e incluso morfológicas con sus mayores, como es el caso del Valenciano (u otros casos de otros paises). Supongo que tanto derecho tiene el Catalán a ser defendido, como harían los Escoceses, como derecho tiene el Valenciano a ser conservado de alguna manera, no?

    Alguna vez que he comentado este tema con alguien y este me ha dicho “lo vería perfecto, pero entonces los andaluces pedirían también proteger el suyo”, cosa con la que no estoy de acuerdo porque los andaluces tienen un deje en el habla, pero a la hora de escribir, escribirán exáctamente en castellano, cosa que no pasa entre Valenciano-Catalán. Estaríamos de acuerdo en que Valencia podría pedir el .val para defender el Valenciano?

    Respon
  • Ui quin tema, Tony.

    No, els valencians parlen català i els basta amb el .cat, encara que alguns polítics diguin el contrari. Els filòlegs tenen ben clar que el valencià és un dialecte del català. No és una decisió política, sinó científica basada en mètodes seriosos i no pas rivalitats entre partits ni pobles.

    Totes les llengües tenen una forma escrita oficial. ÿs la que dius que usen els andalusos, és un bon exemple. La norma és un poc flexible i es pot botar en algunes situacions. Per exemple, escriure «cusha» en comptes d’«escucha» a una comèdia. Però a ningú no li passa pel cap declarar idioma l’andalús i fer un diccionari normatiu que inclogui el «cusha» i fer-lo servir al Telenoticies o als discursos del president. Ho tenen ben clar, i si mires un telenotices de Telesur veuràs com parlen un espanyol molt formal. Els polítics andalusos també, cadascú amb el seu accent, però gasten un bon castellà. En situacions formals, s’usa la llengua formal. Es deixen anar a les festes del poble, o en un sopar.

    Però al nostre redol de món, el catalanoparlant, estem fora corda. Alguns polítics no saben què empescar-se per a dividir el català i així, ben esmicolat, que se l’endugui una ventada. Una tàctica és fer-lo vulgar. Miren de fer bones, per situacions oficials, paraules informals de la categoria del «cusha» per l’espanyol. Al mescladís que en surti, dir-li mallorquí –o valencià– i declarar-lo una llengua independent. Que amb el temps es deixi d’usar perquè clar, el parla tant poca gent, que no s’hi pot fer res seriós –ningú culte ni cap filòleg gosarà emprar allò per coses serioses. I això que parlen aquests ‘rebels’ és català i no és d’aquí, així que tenen tant suport a Mallorca com si parlessin escocès i alerta que encara rebran multa per retolar en català. Arribar aquí és l’objectiu somniat d’un parell.

    Així, podem escoltar en Matas dir «ses illes» en un discurs o roda de premsa. A Mallorca mai no s’havien salat les coses importants en situacions serioses. Cap mallorquí creient no prega «Pare nostre que estàs en es Cel», sinó «en el Cel». No es demana el «vi de sa casa», sinó «de la casa» per un respecte a l’establiment. No és cap error lingüístic dir «ses illes» en una conversa informal ni salar-ho tot en fer un glossat, però no és el cas del president.

    En Bibiloni, filòleg de l’UIB, en parla prou clar aquí:
    http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000106.html

    Els dialectes també s’han de cuidar, i tant. Però com a dialectes, dins l’unitat de la llengua, i perquè són molt vàlids per un bon grapat de manifestacions culturals. Aquesta mateixa cultura és la que ens diu quan no toca abusar del dialecte. Els andalusos ho saben bé. Naltros ho sabíem. El meu padrí, nat el 1906 a Artà, nét dels d’Albarca, fill de mestre d’escola, mai no va salar moltes coses perquè així li van ensenyar. Però ara alguns volen que ho oblidem.

    Respon
  • Estic amb tu Benjamí. També fa mal escolatar tota un Consellera de Foment pegar les potades que pega al diccionari. Escoltar el President d’una associació de pagesos defensar estudis científics a favor dels transgènics a una emisora de radio i com diu barbaritats lingüístiques sobre el català en pro d’uns interesos polítics. En política està tot permés, si donàs vots canviar la llei de la gravetat, segur que la canviarien. Ara bé els fets científics no es poden malbaratar.

    De totes formes encara hi ha algun polític que no ha perdut el seny al PP però el tenen en quarta o cinquena filera, en Cristòfol Soler per exemple i alguns altres, no tothom pot perdre el seny, és impossible.

    Respon
  • Jeje, no quiero entrar a discutir sobre el tema, porque es peliagudo y en realidad no tengo nada que discutir, solo comentaba que si los valencianos quieren aprovechar los dominios (como sería .cat) para darle vida a su “dialecto”, tendrían derecho, osea, no veo porqué acotarlo solo al nivel de catalán. Pero bueno, es solo eso.

    Pero hay algo que sí me toca la moral, aprovecho y lanzo la pregunta.
    Expongo el caso, en Baleares es cooficial el Castellano y el Catalán al 50 %, hasta aquí correcto.
    Entonces, porqué los exámenes de la UIB (por ejemplo) son solo en Catalán?, porqué no me dan a elegir mis exámenes en Catalán o Castellano? Es decir, porqué no están por duplicado en Catalán y Castellano? A veces veo estos actos como una discriminación al Castellano. Estoy totalmente a favor de que el Catalán sea una lengua cooficial, pero, porqué a veces se convierte en una persecución contra el Castellano?

    Apuff, me fatiga el tema jeje

    Respon
  • Tony: et demanes perquè els valencians han d’usar el .cat. Sembla que no tens clar si el valencià i el català són la mateixa llengua. Si és així, si no et convencen criteris d’experts científics, em temo que no tenc prou capacitat per a fer-te entendre els motius socials del perquè la llengua vehicular dels estudis cal que sigui una per a tots els alumnes, sense cap ‘apartheid’, i perquè és just que sigui la pròpia del lloc.

    Amb el que dius, veig molt difícil fer entendre perquè els que viuen a un lloc cal que entenguin totes les llengües del lloc i les puguin usar totes sense problemes. Les escoles i la universitat són un lloc clau per aconseguir-ho, perquè si perdem el tren a l’ensenyament, ja l’haurem perdut per a sempre més –com els que a escola van perdre el moment d’aprendre coses útils i ja no l’han recuperat mai. Si deixam que es pugui fer vida només amb llengües forasteres a l’ensenyament, moltes persones mai no aprendran la nostra llengua, la pròpia del lloc.

    Aleshores a ca meva no podré usar sempre la meva llengua. Ja em passa ara, quan m’obliguen a parlar en castellà perquè diuen que no m’entenen persones que van arribar després de les edats d’ensenyament. Volíem que no fos així almanco amb els seus fills i que poguéssim ajudar als pares, però no ho aconseguirem si es fa el que demanes. Tots els nadius acabarem obligats a abandonar la nostra llengua o a no tenir tractes amb qui ens obligui, una situació no gens bona per a la societat però que haurem d’engegar les persones individuals si els nostres governants posen en marxa mecanismes per matar d’inanició quelcom tant estimat com la llengua pròpia. Sembla que pots entendre el que és estimar la llengua pròpia, perquè veig que defenses la teva.

    Deia que a jo cada dia m’obliguen més a no usar la meva llengua i que la pressió serà més gran si a l’ensenyament el català no és d’immersió en cap moment de la vida dels que no parlen català. Si és només una assignatura, aleshores en pocs anys l’obligació serà definitiva. A tu, en canvi, als exàmens redactats en català no t’obliguen a abandonar la teva llengua i a respondre en català. Ja ho voldria per mi, això: poder usar sempre que volgués el català, i no puc. Però parles de persecució. Em sap greu escoltar aquestes coses, és molt injust.

    Respon
  • Hi estic d’acord amb el que alguns dieu sobre persones del PP a Mallorca. També conec molts votants i militants del partit que defensen la llengua. Fet i fet, anys enrere van aprovar la immersió lingüística a l’ensenyament, una cosa ben bàsica i per la que fa falta tenir prioritats locals ben clares.

    Després d’anys de viure al Principat i conèixer gent del PP allà, sovint els haig d’explicar que no té res a veure amb el PP d’aquí. Allà tenen un partit local fort de dretes (CiU) que atrau als dretans que estimen la seva nacionalitat (ep, nacionalitat surt a la constitució!). Fa que la diferència amb el PP sigui més gran i sovint molts principalencs no tenen ben enfocada la percepció política d’«unes illes que voten al PP». Fins no fa gaire eren persones que voten dretes, més o manco el mateix que passava al Principat –dic més o manco perquè les dretes d’aquí i allà tampoc són exactament iguals, però ho deixo fer o això em quedarà massa llarg.

    Aquí, en canvi, molts del PP primer són mallorquins de dretes i després tota la resta que diu el PP, des de Madrid, que cal ser i pensar. La diferència era més clara en temps de Canyelles, i per això les relacions amb Madrid no van anar gaire bé. A Madrid van fer canvis per posar al davant persones que ja no eren primer mallorquines. Era d’esperar una degradació progressiva important per a tot el que és nostre: llengua i territori. Se que a molts del PP tot això no els hi agrada gens, m’ho han explicat. Però són gent disciplinada i a l’hora de la veritat, votar, fan bonda.

    Respon
  • Tranquilo Benjamí, jeje, no es para tanto, primero, me has malinterpretado cuando he dicho “(como sería .cat)”, eso era el ejemplo del Catalán, en el caso del “habla valenciana” sería .val.
    A ver, y espero que quede clara mi postura que no es para nada agresiva hacia el Catalán, a lo que me refiero es que si un dominio (.val) pudiese ser usado para -apoyar- el “Valenciano” (igual que el .cat al Catalán), porqué no usarlo?, aunque sean la misma lengua, si se usa el .cat para no perder el Catalán, el mismo uso se le puede dar al .val para no perder el habla/dialecto/forma de vida/cultura valenciano.

    Y en el tema de la UIB, cuando digo persecución, lo digo porque hace un par de meses, estuve hablando largo y tendido con un profesor de los que me dan clase y una chica catalana. Ella exponía que no entendía el porqué de que la cooficialidad no fuese en ambos sentidos, ya que (literalmente), no tienes derecho a poder tener un exámen redactado en Castellano (cosa que tristemente me recuerda al caso inverso de años atrás que tampoco veo bien), el profesor, decía que debemos apoyar nuestra lengua para que el Castellano no “se la coma”, a mi esas palabras ya me parecen algo absurdo, ya que para solucionar eso, la intención es volver años atrás y hacer lo que se hacía con el Catalán, ahora con el Castellano, obligar a que la enseñanza sea en Catalán.
    Siento mucho que la gente pueda pensar que esto es un razonamiento anticatalán, pero es que creo que hay que entender que esa cooficialidad implica un 50 %, porque a mí no me vale con que unicamente me dejen responder el exámen en Castellano, quiero tener derecho a leer esas preguntas también en castellano, porqué no? no es cooficial?

    “Si deixam que es pugui fer vida només amb llengües forasteres a l⿿ensenyament, moltes persones mai no aprendran la nostra llengua, la pròpia del lloc.” Te recuerdo que el Castellano, para mí, no es una lengua forastera, es una lengua tan oficial aquí como el Catalán y mi lengua nativa.

    Respon

Respon a Tony Ruiz .-WaChoWsKi-. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.