blog.bitassa.cat

blog.bitassa.cat és l’adreça d’aquest lloc a partir d’ara. L’anterior weblog.bitassa.net també funciona i no importarà que toqueu cap fil de subscripció –però si ho feu la cosa serà més exacte ;).

L’adreça blog.bitassa.cat és la que donaré a conèixer per què hom sabi que al lloc hi ha text en català. Se que per a molts –massa– serà interpretat com una postura política, però no ho és pas. Tampoc parlar català va contra cap altre llengua. Les llengües no són culpables de res i ni existeixen per mor d’estratègies polítiques, sinó perquè les parlen persones humanes. Són un patrimoni natural de tota la humanitzat. Copio l’entrada del llibre «Patrimoni natural» de Jesús Tuson:

Ben sovint es canten i s’elogien els valors de la diversitat natural, la riquesa animal i vegetal, i com a contrapunt es denuncien els perills d’una regressió o s’alcen les veus que alerten dels daltabaixos que provocaria una reducció de les espècies o la pèrdua dels espais naturals de tot de territoris del planeta que suposem i voldríem verges.

També es canta i s’elogia la diversitat cultural, l’esplendor dels mites i rituals, els costums diferents, les formes variades de vestir i de menjar, les concepcions particulars del temps i l’espai pròpies de cada poble, les creences sobre la vida i la mort, la relació peculiar de cada grup humà amb l’entorn que l’aixopluga. I es manifesta un neguit més que raonable davant la possibilitat que el futur ens ofereixi un món uniformat, tots fets amb el mateix patró, tots amb una mateixa cultura anul·ladora de la pluralitat.

No són, però, tant eloqüents (ni tant urgents) les veus que reclamen la pervivència de la diversitat lingüística i, fins i tot, hi ha el sentiment prou generalitzat que l’existència de llengües diferents crea problemes de comunicació en aquest veïnatge universal, que les llengües ens separen i ens tanquen i ens fan veïns de llogarets aïllats, al marge del progrés, aturats a les ribes estretes per on no passa el cabal generós de la vida moderna.

I cal reivindicar, en paral·lel amb la defensa de la natura i la cultura, la pluralitat de llengües, les diferents maneres de dir el món, els sistemes de comunicació i d’expressió que els grups humans hem desenvolupat al llarg de molts mil·lenis com a manifestacions i concrecions del nostre senyal més distintiu: el llenguatge, sense el qual no seriem humans.

(destacat meu)

En conèixer varies llengües un se n’adona de fins a quin punt és veritat que són maneres diferents de dir el món. Hi ha coses que només es poden dir en castellà, anglès o català. El francès aconsegueix que soni bé qualsevol cosa. A una bossa de ruca etiquetada en francès deia que calia rentar-la amb aigua clara. L’eau claire diu molt de com interpreten –i per tant diuen– el món.

El procès tècnic

El vaig demanar el dia després de la presentació, el 14 de febrer, tot d’una en saber que en tenia dret dins la fase sunrise del domini. En acabar la sunrise tothom podrà demanar qualsevol .cat si està lliure i té un web en català. Així, la fase serveix per què s’avancin les organitzacions amb els noms més llaminers. Bitassa [1] és ben poc cridaner, però feina feta no té destorb.

El divendres 17 el van aprovar, el dilluns 20 podia configurar-lo i l’horabaixa d’ahir (dis 25) vaig veure que els canvis de configuració ja estaven registrats al servidor whois.cat –per a més detalls llegiu els dos apunts explicant el procés [1, 2]

Potser divendres ja funcionava, però no tenia temps per a configurar res i ni tant sols ho vaig mirar. Posem que han fet falta entre 10 i 12 dies des de la compra fins a la posada en marxa.

Efectes secundaris?

M’agradaria que aquest fos un apunt festiu, però no m’ho permet la realitat del moment. Fet i fet, a la introducció ja em poso a la defensiva en dir que això no és cap qüestió política. El .cat tampoc no és cap «domini independentista», per molt que ho repeteixin a un diari fet devers Madrid i després Mallorca. ÿs un domini per la llengua catalana i estic segur que se l’estimen militants de tots el colors polítics. Els que no, poden agafar-se-la amb indiferència, simplement. No puc imaginar-me motius raonables per rebutjar ni odiar cap llengua –ni les persones que la parlen només per fer-ho.

Però per molt que digui que no és cap qüestió política massa gent ho relacionarà amb política. I rebré.

Parlant de rebre, un altre fragment del Jesús Tuson, ara de l’entrada del llibre «Mal de llengües / A l’entorn dels prejudicis lingüístics»:

[…] les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria; potser tota la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, per que les llengües humanes, totes, les llengües del nostre món, sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Les llengües no tenen parlaments ni organismes internacionals per dirimir conflictes; les llengües desconeixen els conflictes perquè ni tenen intel·ligència ni tenen voluntat. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera; i hi ha qui s’ho creu i cau en el parany de l’agressió, caient també, sense saber-ho, en els paranys d’una mala educació multisecular que ens voldria fidels a esquemes preconcebuts. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.

Deixant de banda les reaccions de persones (humanes o no), tampoc no se com reaccionaran els cercadors: fins ara weblog.bitassa.net estava prou ben situat. La bitologia té moltes especialitats i jo no sóc pas SEO.


[1] Vol dir caramull de bits, de la mateixa manera que paperassa vol dir caramull de papers.

Entrades relacionades

8 Comentaris

  1. Felicitats Benjamí!

  2. Quina enveja que em fas 😉 Felicitats!

  3. Sobre els cercadors, perquè no fas que weblog.bitassa.net sigui una redirecció 301 (permanent) cap a la nova adreça?

    Segons contava en Pere Quintana així els cercadors que usen els rfc’s actualitzaran els seus indexos (i gent com google, segons ell, et mantendran el pagerank i aquestes coses).

    Des d’un punt de vista lògic és lo més correcte, no? Si no has canviat l’estructura dels permalinks, enllaços i totes aquestes coses no hauries de tenir cap problema ni un.

    A+a+, no conec cap client (navegador o agregador) que no segueixi les redireccions.

  4. Gràcies, Kiko! No sabia que els cercadors ho respecten. Així amb un poc de PHP bastaria.

  5. php ??? No cal.

    basta que posis un NameVirtualHost a la conf del apache d’aquest tipus:


    ServerName weblog.bitassa.com
    ServerAlias weblog.bitassa.net
    RedirectPermanent / http://blog.bitassa.cat/

    D’aquesta manera l’apache redirigirà amb codi 301 (permanent) les peticions a

    http://weblog.bitassa.com/elquesigui/tralari

    cap a

    http://blog.bitassa.cat/elquesigui/tralari

    El serveralias és opcional, només per si tens més virualhosts que vulguis redirigir.

  6. He cercat redireccions en PHP perquè no tenc accés a la configuració de l’Apache. ÿs un servidor compartit i es pot fer el que el tauler de control deixa –i no deixa gaire.

    També podria fer-ho amb el mod_rewrite, però l’evito –una de les coses que he après amb el meneame.net, on hem de mirar el cicle de rellotge per mor tanta visita. ÿs meſ eficient el PHP. El WordPress hi posa coses (al mod_rewrite) el FeedBurner també i ara això: potser massa. Així el deixo només pel WP i perquè ells ho han decidit, per respectar el projecte i per a fer més fàcils els canvis de versió.

    Gràcies pel consell, la que proposes és la solució més rapida –per la part humana de la cosa, costa poc entrar-la, i ràpida pel servidor també ;).

  7. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Redirecció permanent pel .cat

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.