Hi ha vida més enllà del Photoshop

La felicitació de Nadal retocada que ha repartit la Casa Re[i]al espanyola ha provocat un festival divertidíssim de retocs (i aquí també).

Molts blogaires en parlen relacionant-ho amb el Photoshop. En comptes d’usar el nom genèric de l’acció, «retoc fotogràfic» o «fotomuntatge» parlen de coses com «Photoshop en la Casa Real». Després de tanta publicitat de franc, hores d’ara potser massa persones pensen han d’aconseguir un Phothsop si volen fer coses semblants. No és pas veritat. Ni tant sols recomanable.

Phothoshop és un programa de llicència privativa pel que en demanen un bon patracol de bitllets, encara que hi ha qui troba que el preu no és important perquè no és gens difícil aconseguir una copia il·legal.

Demano als que són capaços de fer bons retocs amb el Photoshop que recordin la quantitat d’hores que han invertit en saber-lo usar. Que no oblidin que han estat per aprendre a usar un producte, no pas una eina universal com ho és un pinzell. Adobe –el fabricant– ha consentit les copies il·legals amb l’objectiu que més gent aprengui a usar el seu programari, tot fent-se ben necessaris. Si alguns usuaris passa que són tant bons que arriben a fer calaix dissenyant o retocant fotos, a can Adobe saben que en qualque moment pagaran les llicències del Photoshop, una per cada ordinador del taller. Ningú no vol usar eines d’estranquis a un negoci que té pretensions de seriositat i continuïtat.

Per arrodonir la reflexió basta pujar un poc el nivell d’ètica professional: és aconsellable que una eina tant important per la feina estigui només en mans d’una empresa? Molts menestrals de rams no bítics miren de reüll màquines que només tenen recanvis i serveis oficials massa exclusius. Idò el programari privatiu és l’exclussivitat portada fins a l’extrem. Si qualcú ho dubta pot llegir la llicència de l’Adobe Photoshop.

Photosop desa les feines codificant-les i sovint només un altre Photoshop pot obrir-les bé. Segons el que s’hagi fet amb la imatge, tampoc no s’obrirà bé amb versions més antigues; és un estímul subtil, diguéssim, per a vendre versions noves que no sempre aporten coses gaire interessants a l’usuari. Poder treballar amb persones que envien imatges fetes amb versions més noves és un estímul ben artificial i forçat, però efectiu.

Heu de saber que totes les imatges desades amb Photoshop porten una marca dins. Sovint hi ha les paraules Adobe i Ducky. Al recull esmentat dalt algunes el porten, dient també, dins la foto, el nom del lloc. Adobe pot saber qui usa el seu programa sense haver pagat la llicència. Que no diguin res tampoc no és tranquil·litzador, perquè poden fer-ho en voler i amb qui els hi sembli. Qualsevol pot denunciar-ho a la BSA, de la que Adobe en forma part. Juguen a un joc ben lleig. Per a fer-se’n una idea basta cercar la paraula Adobe al web de la BSA. Cal dir que altres programes també ho fan, fins i tot el GIMP del que parlaré a continuació –tot i que el GIMP té el detall de deixar-ho modificar abans de desar l’arxiu perquè està clar que des de GIMP no tenen cap interès en fer cap seguiment dels usuaris del programa. Si mireu aquesta imatge retocada amb un programa que mostri el contingut en caràcters en comptes del resultat gràfic, hi veureu ACD Systems Digital Imaging 2006:01:03 19:22:37.

GIMP: el substitut del Photoshop

No és imprescindible jugar aquest joc perquè afortunadament tenim un programa lliure de retoc fotogràfic que és prou bo: el GIMP. Els usuaris de sistemes lliures possiblement ja el tenen perquè forma part de la instal·lació bàsica de totes les distribucions —excepte Kubuntu. La resta pot passar per Sofcatalà perquè el tradueixen i ofereixen la versió en català. També hi trobareu manuals, ajudes i recursos.

El GIMP no és un programa qualsevol. El nom correspon a l’acrònim «GNU Image Manipulation Program» i el projecte ja té 10 anys. Aleshores no hi havia gaire cosa gràficas per al sistema GNU/Linux, així que per a fer el GIMP van programar un conjunt nou de ginys. Els van batiar com a GTK, que significa «GIMP Tool Kit». Tenir una nova col·lecció de ginys va animar a fer més programes gràfics, cosa que va donar lloc a ni més ni manco que l’escriptori GNOME. Amb el temps han sortit centenars de programes lliures basats en GTK. Dels ginys del Photshop no se n’ha aprofitat ningú més que Adobe. «Programari lliure per a una societat lliure» no és cap frase per a fer bonic.

Les presumptes pegues

En recomanar el GIMP sovint hi ha qui em diu que no li agrada la interfície. M’ho puc imaginar en el cas dels usuaris de Windows perquè només tenen un escriptori. En GNU/Linux sempre obro el GIMP a un escriptori per a ell sol i el deixo allà —així està ara mateix, amb una imatge que vaig reduir per un apunt recent. La veritat és que tot és qüestió d’avesar-s’hi, jo no m’hi trobava amb el Photoshop que vaig veure no fa gaire al Windows d’un conegut. Sent realistes, l’important en aquest tipus de programa és la qualitat a l’hora de processar les imatges i GIMP ho fa beníssim. En qualsevol cas, perquè GIMP és un programa lliure i admet modificacions, hi ha qui ha preparat una interfície que imita la de Photoshop. La cosa nom Gimpshop i la trobareu aquí.

Altres troben a faltar els colors de Pantone. GIMP no els té perquè és un programa lliure, sense cost de llicència que pot incloure el que a Pantone demanen per incloure el seu producte. Trobo inquietant que alguns professionals no siguin capaços de gestionar els colors sense els serveis d’un producte. Esperem que no passi el mateix amb la resta de sentits: Chanel pels olors, Bose pels sons, Nestlé pels sabors o Mimosín pel tacte.

Anava a il·lustrar aquest apunt amb una imatge de la Casa Re[i]al, però l’hauria de reduir i em fa mandra canviar, amb aquella família, l’aspecte actual del meu GIMP. Perquè és meu, aquesta és una altre diferència important: els programes no lliures només en cedeixen l’ús. No llogueu el vostre talent. O sí, però sabent «qui té el cul llogat no seu quan vol».

Entrades relacionades

17 Comentaris

  1. L’ única pega que personalment li trobo al Gimp ara mateix respecte del Photoshop (a banda d’ habituar-me a llegir les coses en català amb el canvi de nom que suposa per algunes com pot ser el ‘enfocar’…) és simplement el tractament dels RAW i la possibilitat que et dona el photoshop de veure un previ a una mida considerable per poder (si vols) borrar la foto. El File Browser crec que és diu.

    D’ acord que aquí existeix el Digikam que fa un servei semblant però les imatges petites son massa petites i no hi ha manera de fer una previsualització mitjanament ràpida i a una midaconsiderable.

  2. Sempre que li he dit a un usuari de Photoshop que jo vaig servir el Gimp m’ha tractat …, no sé com definir-ho hauriem de cercar un terme. Millor explicar la frase: “Comm!!!! tu no fas servir el PhotoShop!!!! fas servir el Gimp!!! però si jo ho vaig provar i als 5 minuts ja ho tenia desinstal.lat!!! Com que el PhotoShop no és gratis??? Si jo mai he pagat per fer-lo servir!!!.

    També passa amb l’office, amb el windows, ….

    Jo fa un any era un usuari convençut de windows, d’aquells que esperen la nova versió del “Sistema operatiu”, que esperen la nova versió del Office, fins que un dia vaig dir que ja n’hi havia prou de fer “format C:” i d’estar cansat de fer servir frases com “ara mateix no faig res perque he de formatejar el disc dur”, ahir dinant amb un company m’ho va dir encara!!! però que fas tiu!!! formatejar el disc dur!!! ja fa temps que això no ho faig, no se me penja l’ordinador, estic setmanes sense aturar-ho, sense reiniciar, tu només per això ja s’ho val intentar provar el gimp durant més de cinc minuts.

    Al final saps que faig jo, ni els intento convencer, ja s’ho faran, a vegades un té la sensació que llança pedres a la mar.

  3. Al Gimp caldria que implementessin el tema del CMYK. Per portar un arxiu a una impremta és gaire bé bàsic. Han intentat fer-ho en la darrera versió, però em sembla que no se n’han sortit.

  4. Potti: hi ha més programes per a mostrar fotos. Has provat GQView? ÿs veterà i entén molts formats. Es pot configurar força, fins i tot afegint opcions als menús, que poden cridar escripts fets per tu mateix. Abans que hi hagués tants programes lliures per veure fotos –Konqueror inclòs, millorat a KDE 3.5–, cap amb rotació inclosa, li vaig afegir uns escripts de rotació. Encara els tenc, són un doi:

    $ cat bin/rotar90
    /usr/bin/convert -rotate 90 “$*” “$*”

    $ cat bin/rotarm90
    /usr/bin/convert -rotate -90 “$*” “$*”

    Guillem: el GIMP és la «prueba de l’algodón» per saber si s’ha entès la importància d’usar només programes lliures. Hi ha molta gent que usa Firefox, però no diu gaire sobre què ha motivat l’usuari: Firefox és un navegador superior. Si la llibertat pesa o no queda més clar en casos com el del GIMP, que encara que és bo, no ho és tant com el privatiu Photoshop. Anys enrere Firefox o Konqueror no eren gaire bons, però eren lliures i algú els va usar només per això. Avui són el que són gràcies a aquestes persones, o d’altre manera haurien acabat oblidats a un racó de disc o web. No importa ser programador per ajudar a que els programes lliures siguin millors, basta trobar errors i explicar-los, aportar idees. Coses que només se fan quan el programa s’usa de forma no ocasional, quan un hi aposta.

    Pia Almoina: Si coneixes bé el tema segur que pots ajudar a que ho facin millor, millor amb la motivació que explico al paràgraf anterior. No confiïs en que un altre ho fa, et sorprendries de les coses que ningú no diu o no n’ajuda perquè pensa que algú altre que en sap més ja ho està fent. La 2.2 que tenc davant no és la darrera, però si demano CMYK veig que fa 4 imatges de la que he demanat convertit. No se si és això, perquè no conec aquesta part, sóc impressor de monitors, jo 😉

  5. Si Benjamí, l’he provat i no te suport per a fitxers RAW.

  6. Com veig que el trackback no ha funcionat ho faig (manualment). Ara fa poc ha sortit la nova versió del Digikam que fa més o menys el que demanava per aquí (tractar els RAW), ara per ara només els de bits.Diuen que a la propera versió tractarà els RAW de 16 bits.

    Ja va bé això no?

  7. Gràcies, Potti! Mem si empaqueten la darrera per SUSE, que vaig amb la 0.7.4.

    (en efecte, no hi ha manera de rebre retrolincs –aka trackbacks, retroenllaços– només enviar-ne, potser m’ho hauria de mirar més a fons, però a la màquina no hi tenc drets de BOFH)

  8. On podem trobar aquesta imatge del ? 🙂

  9. (s’ha menjat els tags)

    la imatge del “tits”

  10. Quina imatge? Em penso que parles d’un altre apunt. En qualsevol cas, allà és.

  11. Hola,
    Siento no escribir en catalán, no sé. Espero no molestar a nadie.
    Sólo era para comentar que el tratamiento de RAW’s en gimp se hace a través del programa dcraw, y algún plugin que lo llame. Yo conozco dos, ufraw (que es muy muy fácil de instalar en Windows y no sé si he probado en Linux) y otro cuyo nombre no sé (Me lo instaló Ubuntu solita). La ventaja de ésto es que puedes usar dcraw directamente en scripts (yo lo usé para que generara un thumbnail de cada raw con opciones por defecto, al volcar las fotos), y además cualquiera puede hacer otro plugin de carga de RAWs que use dcraw y tenga otra interfaz…
    Agur

  12. Al contrari BloOw! Gràcies per entendre el català o no demanar-nos que no el parlem.

    I pel suggeriment del dcraw, per descomptat 😉

  13. Por cierto, me se ocurre a bote pronto que, si alguien quisiera usar el Photoshop para trabajar pero no tener los metadatos xmp incrustados, se podría sacar de photoshop la imagen en un tiff (por el pijerío de no perder calidad), abrirla en gimp, seleccionar todo -> copiar, editar->pegar como nueva y guardar la segunda copia.
    Al menos los datos exif tiende a eliminarlos…

  14. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » El RAW i el programari lliure

  15. jo sóc usuari recent del GIMp i la veritat és

  16. ..ups, segueixo:

    jo sóc usuari recent del GIMP i la veritat és que m’agrada molt, de seguida es pot fer pràcticament el mateix que amb el Photoshop, de fet, dubto que ningú que tingui un cert domini del programa privatiu tardi gaire en poser fer pràcticament el mateix amb GIMP, i algunes coses noves.

    l’únic però (i en això es nota que els desenvolupadors de programari lliure són del ram dels ordinadors, i no del paper) és que almenys fins el que tinc jo, no es pot treballar amb les quatre tintes CYMK, només ho fa en els tres colors de llum RGB, i si fas qualsevol cosa que vulguis dur a impremta, el pas de format de color canvia bastant, lamentablement… suposo que aviat ho arreglaran.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.