http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/12/18/348/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=els-diputados-no-volen-ser-lliures-usant-ordinadors Bitologia recreativa Mon, 02 Jan 2012 12:46:08 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.3 http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/12/18/348/comment-page-1/#comment-2485 Cil Fri, 23 Dec 2005 23:36:41 +0000 http://weblog.bitassa.net/?p=348#comment-2485 Llegesc que la majoria de diputades i diputats de l'Estat espanyol no volen ser lliures a l'hora d'utilitzar els seus ordinadors. S'estimen més mastegar menjars païts, anar amb caminadors tota la vida, romandre sotmesos a capricis d'altri, restar a les ordres de qui mani més que els altres, engreixar porcs grassos... No serà que encara els continua marcant massa la por a la llibertat? Llegint els comentaris que apareixen en aquest blog, i que em semblen interessantíssims de debò, en molts d'aspectes, sobretot ara en temps de Nadal -antiga festa cristiana de la Paraula, tan lliure que esdevé cos humà-, em venen al cap algunes d'aquelles reflexions que giren entorn d'aquest binomi: paraula i llibertat. No tota paraula que surt de la boca d'un esser humà vola lliure pels aires! Ni tota paraula que surt de la mà de qui n'escriu, tampoc! Ni tota paraula que es penja a la xarxa, molt manco! Ni gairebé cap de les paraules que s'emeten en seu parlamentària! Sobretot en aquest àmbit, paraula i llibertat, massa sovint, es contradiuen. No van mai de bracet. S'hi diu allò que en aquell moment, segons qualcú que hi pensa, s'hi veu més convenient per al grup o pel partit. Massa sovint, les paraules no són lliures: s'empren simplement per rebutjar allò que ve d'un altre grup: sempre s'hi trobarà qualcú capaç de presentar-hi un enfilall d'arguments en contra o favor, segons convengui, segons es vulgui. Tampoc no sé ben bé per què tot això em fa venir al cap aquella antiga referència a mantenir-te ferm en la paraula, per ser-ne alumne i bon deixeble, per conèixer més a fons la veritat, i perquè sigui la veritat qui et faci lliure (Joan 8, 31-36). Al cap i a la fi, sempre ha de resultar molt més dificultós mantenir ben viu aquell binomi, que no pretendre sustentar, entre tots, un altre trípode: paraula-llibertat-i-veritat. Serà per por a la llibertat, que la majoria de diputades i diputats de l'Estat espanyol no volen ser lliures a l'hora d'utilitzar els seus ordinadors? O serà, més tost, per por a la veritat? Vés a saber, tu, què hi deu haver de cert en tot això! Llegesc que la majoria de diputades i diputats de l’Estat espanyol no volen ser lliures a l’hora d’utilitzar els seus ordinadors. S’estimen més mastegar menjars païts, anar amb caminadors tota la vida, romandre sotmesos a capricis d’altri, restar a les ordres de qui mani més que els altres, engreixar porcs grassos…
No serà que encara els continua marcant massa la por a la llibertat?
Llegint els comentaris que apareixen en aquest blog, i que em semblen interessantíssims de debò, en molts d’aspectes, sobretot ara en temps de Nadal -antiga festa cristiana de la Paraula, tan lliure que esdevé cos humà-, em venen al cap algunes d’aquelles reflexions que giren entorn d’aquest binomi: paraula i llibertat.
No tota paraula que surt de la boca d’un esser humà vola lliure pels aires!
Ni tota paraula que surt de la mà de qui n’escriu, tampoc!
Ni tota paraula que es penja a la xarxa, molt manco!
Ni gairebé cap de les paraules que s’emeten en seu parlamentària!
Sobretot en aquest àmbit, paraula i llibertat, massa sovint, es contradiuen. No van mai de bracet.
S’hi diu allò que en aquell moment, segons qualcú que hi pensa, s’hi veu més convenient per al grup o pel partit.
Massa sovint, les paraules no són lliures: s’empren simplement per rebutjar allò que ve d’un altre grup: sempre s’hi trobarà qualcú capaç de presentar-hi un enfilall d’arguments en contra o favor, segons convengui, segons es vulgui.
Tampoc no sé ben bé per què tot això em fa venir al cap aquella antiga referència a mantenir-te ferm en la paraula, per ser-ne alumne i bon deixeble, per conèixer més a fons la veritat, i perquè sigui la veritat qui et faci lliure (Joan 8, 31-36).
Al cap i a la fi, sempre ha de resultar molt més dificultós mantenir ben viu aquell binomi, que no pretendre sustentar, entre tots, un altre trípode: paraula-llibertat-i-veritat.
Serà per por a la llibertat, que la majoria de diputades i diputats de l’Estat espanyol no volen ser lliures a l’hora d’utilitzar els seus ordinadors? O serà, més tost, per por a la veritat?
Vés a saber, tu, què hi deu haver de cert en tot això!

]]>