Crec que l’enfoc aquest cas pot ser (i va funcionar, em sembla): Tal com ha dit X, pot “disfrutar” del model de negoci perqué és lliure. Tal com ha dit Y, el seu suport bla bla bla és gràcies a que és lliure. I Z, les seves raons és perqué és lliure. Estem aquí per fer un anàlisis superficial o analitzar les raons de fons?

Pels empresaris l’ética o els drets és allò que poden fer servir per guanyar més o pagar menys (o per no perdre judicis o vendes). No conec cap empressari que renunciés a tenir *dret* a canviar de proveïdor de programari sempre que vulgui, a demanar pressupostos a més d’un consultor, a emprar-ne el més barat o eficient o el que sigui. Aquesta ética (la que han de complir els altres) si que la coneixen, prou bé que la coneixen, només faltaria!

Per exemple, el meu patró m’ha reduït un terç la jornada laboral perquè pretenc seguir fent les meves classes en català, tal com he fet els darrers tres cursos i com la llei em reconeix. El problema -seu- és que un alumne -un- va reclamar que el professor giràs de llengua, sota amenaça de donar-se de baixa [$]. Dels meus arguments de persona normal, basats en la llibertat, el dret, la integració social dels nouvinguts i no sé què més, me’n puc torcar la llet dels morros. La pela és la ppela. O el duc als tribunals per fer-lo perdre diners o ni cas.

Em tem que els empresaris no entenen ni tan sols les lletres, sinó només les xifres. Potser un argument perquè comprenguen que el programari lliure els convé -si no els convé, oblidem-nos-en- és explicar-los que fent-lo servir reduïrien costos -a això sí que hi poden arribar-, perquè poden encarregar les ampliacions i reformes a més d’un proveïdor, els quals entrarien en perfecta competència capitalista.