Accesskeys al Konqueror

Pantallada del Konqueror amb les accesskey activesAmb el Konqueror és ben fàcil navegar només amb el teclat. O no, depèn del lloc. També ofereix una bona solució per un problema de visibilitat de les accesskeys que tenen altres navegadors.

Ha estat un descobriment casual. He polsat malament la combinació Control+F per cercar una paraula, i he vist que qualque cosa feia pampallugues a la plana web. Hi he tornat, per saber què era, i s’ha reproduït polsant només tecla Control: marca amb etiquetes grogues algunes parts de la plana. Ho podeu veure a una pantallada (clic aquí o a la imatge que acompanya aquest apunt, i s’obrirà a una finestra nova).

Són les tecles que activaran els enllaços, exactament el mateix que si hi fes clic. Basta polsar-les per canviar de plana. Així, segons la pantallada, una H porta cap a la plana «historial», una Z obre la «portada» i la X mostra els «canvis recents».

Sembla que es diuen «tecles d’accés», perquè en polsar Control diu, devall, «s’han activat les tecles d’accés». Cerco més informació sobre les «access keys» del Konqueror i trobo una plana on expliquen que el mecanisme està relacionat amb l’accessibilitat i sembla que que l’invent ja te dies [1].

A una altre plana, de can KDE, diuen que cal la col·laboració dels webmestres. Navego per un parell de llocs més, després de l’èxit amb la Wikipedia, i veig que ben pocs ho tenen en compte. Tenim, jo no ho sabia –què abandonada tenc l’accessibilitat :(. Almanco els enllaços d’aquest apunt tenen accesskey. Caldrà mirar com modificar el WordPress perquè ho tengui en compte, ja que molts enllaços arriben des d’una base de dades. Caldria qualque mecanisme que decidís quines tecles assignar a cada enllaç, sense repetir-les.

Sembla que el mètode del Konqueror per mostrar les accesskey és una solució neta i elegant als problemes que sorgeixen amb altres navegadors a l’hora de mostrar que existeixen a la plana. Cercant com usar-les en Firefox, trobo articles on expliquen com pintar-les amb CSS.

Tot plegat passa amb aquest Konqueror:

$ konqueror –version
Qt: 3.3.4
KDE: 3.4.3 Level “b”
Konqueror: 3.4.3

Cercant qüestions de configuració del KDE relacionades amb accessibilitat, veig que el Konqueror també té «mouse gestures». Caldrà provar-ho. Amb Firefox les uso seguit, exactament les All-in-One Gestures.


[1] Potser ho vaig engegar per casualitat no fa gaire. En mantenir la tecla Control polsada una estona, podia escoltar un «beep» des de l’altaveu del PC –no de la tarja de so. Si insistia, s’obria una finestra del KDE demanant per la configuració de tecles d’accessibilitat. Vaig marcar que no em preguntés més sobre el tema, i possiblement també les vaig activar en la mateixa operació. No he notat cap més efecte, i aquest canvi, poder navegar amb el teclat, m’agrada. En poder ho provaré amb un altre compte nou, perquè ara no tenc clar com s’activa aquest mecanisme, per passar el cromo –si algú vol dir si li funciona sense tocar la configuració d’accessibilitat per defecte, potser no hi està relacionada i funciona a tots els KDE, passa que costa veure-ho perquè les accesskey no abunden a les planes web.

Entrades relacionades

4 Comentaris

  1. I si tens definit el teu home com a inici, amb ctrl+inici, siguis on siguis, vas als teus arxius… 🙂

  2. T’he portat seguint un grapat de dies, des de el missatge del teu fill, que encara no se com va acabar la historia.

    Peró observo en els teus missatges, paraules o frases que no son del tot correctes en català:

    “Basta” –> Amb català no existeix com pots observar en el gran diccionari de la llengua catalana:

    f 1 1 CONF Cadascun dels punts de la costura de punts llargs amb què hom ajunta provisionalment les diferents peces d’un vestit, que després han d’ésser cosides.

    2 Petita llargària lliure de fil que hom deixa sense treballar per a adornament en les labors de brodat, de mitja, de ganxet, etc. Passar basta. Tirar basta. Punt de basta.

    2 OFIC Cadascun dels punts que hom fa de tant en tant en els matalassos perquè la llana no s’apiloti.

    3 TÿXT En els teixits, llargària lliure de fil de trama o d’ordit originada per un cert nombre de punts d’encreuament iguals i consecutius.

    “Plana […] Plana […] Plana” –> I així fins a cinc vegades. Potser no saps que una de les lleis de coherència més importants a les llengües romàniques es la de no repetició de paraules i la utilització de sinònims.

    La utilització de paraules arcaiques, tot i ser correctes, almanco i qualque podrien ser substituïdes perfectament per almenys i algun respectivament.

    “En poder ho provaré amb un altre compte nou” –> Quan pugui ho provaré amb un altre compte nou.

    I per últim en el teu últim article no hi surt, però ho utilitzés freqüentment es la paraula “puc” per designar “petit”, quan la paraula “puc” no existeix en la llengua catalana.

    Tots aquests comentaris els faigs no des de un punt menyspreat sinó per que si algú ens uneix a tots els catalans es la nostra llengua i mal utilitzar-la sols aconseguim que no ens entenguem

  3. La resposta a n’Oriol va anar per correu electrònic, perquè ni una hora després d’haver penjat el comentari, va escriure’m un missatge privat [1].

    Això és el que vaig dir –amb el to que va marcar el que explico [1]:

    Una de dues: tens un desconeixement important de les variants de la llengua catalana, o una afecció fora de mida al català transversal tevetresenc. Ni el Pla, se n’escaparia de crítiques d’aquest estil.

    Basta existeix, mira-ho bé. Ho acabo de fer a 3 llocs: el Fabra, el DCVB i el normatiu [Em va contestar insistint en que el meu us de «basta» és incorrecte. Em va fer falta dir-li que cerqués el verb i que revisés com l’usen persones ben enteses en filologia, com en Bibiloni].

    No substituiré almanco ni qualque, a Mallorca les usam. M’agrada més la construcció «en poder» que «quan pugui», l’escrit és meu i per tant l’uso.

    Sobre les repeticions: miro de no cometre’n, però no sempre és fàcil. Per exemple quan es parla de planes. Són planes. No hi ha cap altre paraula per referir-se a una plana. Pàgina no m’agrada pel web, doncs no es giren.
    Tampoc full. Cerco repeticions en frases pròximes i dins un paràgraf, per això no vaig veure dos «plana» solitaris dins un paràgraf que potser sí es podrien llevar –un podria dir web i l’altre «un altre lloc» perquè ai, aleshores repetiria web!


    [1] Deia això, entre d’altres coses:

    Et creia diferent, et creia una persona seria i responsable. Critiqués a mig món, ho respecto cadascú té les seves opinions, però no es normal el que fas en el teu blog.

    Defenses la llibertat d’expressió, el coneixement lliure, però alhora de veritat això es mentira.

    Aquest dematí he posat un missatge al teu blog. De entrada que aquesta llibertat ja no existeix, per què solament publiques els comentaris que t’interessen.

    Tenia moderat el blog per mor d’una temporada de missatges amb insults. Amb la migració al nou WordPress he baratat la manera de fer-ho: no modero d’entrada. Si tornen els insults ja faré qualque cosa (o no). Sobre la moderació vaig dir això a n’Oriol:

    Entre les 11:13 del teu comentari i les 12:14 de la teva renyada només ha passat una hora. De dissabte. També podria estar donant una volta –que estem al cap de setmana– i no veure’l fins a la nit. O fins demà, si arribo cansat.

    ÿs bloc és un entreteniment. Tenc qualque obligació que desconec amb el blog? Potser hauria de fitxar i ningú no m’ha informat?

    [… la resposta, copiada dalt, sobre qüestions de llengua … ]

    Ara una crítica meva: no critico a mig món. Són les persones, les que s’han de respectar sistemàticament, no les opinions. Jo no en respecto cap que defensi les dictadures, les esclavituds ni el pensament dèbil, entre d’altres. No se si tu has m’has respectat gaire, com a persona, perdent les espardenyes per tractar-me de mentider.

  4. La incúria de l’Oriol, el del primer comentari d’amunt, que no el Nastase de la casa, és del tot indeleble. Accents on no toca (“utilitzés”); un ‘per que’ desferrat i sense; o bé un ‘de el’ sense ajuntar. Pecats venials tots tres, car tots perdonam la iridescència de la pantalla TFT conjuminada amb l’escriptura roentment ineditable pròpia del comentari a un post blogístic. Però el nostre corrector de saló passa de contempteur a contemptible quan infra-verbalitza un ‘basta’ que no sap trobar al Diccionari i quan del nostre lèxic variable en fa un arcaisme perquè probablement no hi és al redol dialectal llur –per ventura ell, i això és una hipòtesi no sense certa dosi de “schadenfreude”, és partidari del “menys mal que”, l’esclar dels correctors de l’Avui o dels opinastres continentals sempre colombòfils en tant que tenen-que-anar-hi-s.

    Correcte o incorrecte són, a més a més, predicats massa verticals que perden tot el seu sentit en un gènere horitzontal com el blog. Si no tant en les de lèxic, en qüestions gramaticals, d’acord, bé cal una mica de jerarquia. Però aquesta la dóna més l’auctoritas (l’autoritat entesa en aquest sentit ⿿etimològic⿿ vol dir valor moral derivat d’una explicació convincent) que la potestas, és a dir, l’ús desraonat de la força que es vol institucional, tan arrelat en la mentalitat diglòssica del nostre gonellisme més eixorc com en l’ús espanyolista, mascarat d’eficiència i catalanisme, tan típic del context light que circula lustres ençà per l’Avui, TV3 o Catalunya Ràdio.

    .

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada