1936

[…] a este nuevo Golpe de Estado del PSOE y ERC, que no es el primero pero sí parece el definitivo, sólo le falta un requisito para perfilar su definición y rematar inequívocamente su condición golpista: negarse a consultar esta reforma que, en rigor, supone la liquidación de la Constitución Española de 1978. Así lo ha planteado con toda claridad el Partido Popular, representante de diez millones de españoles, al exigir que Zapatero, impulsor máximo aunque no único de este Golpe de Estado disfrazado de reforma estatutaria, disuelva las Cortes y convoque elecciones generales o, como mínimo, convoque el referéndum a que la propia Constitución obliga si se quiere legalmente reformarla. Pero todo Golpe de Estado se caracteriza por su desprecio a la legalidad y su imposición de una nueva realidad por la fuerza o tergiversando la Ley. Este Golpe de Estado, insistimos, no es el primero perpetrado por el PSOE y ERC. No es tampoco el primero amparado por un Rey de España. Pero puede ser el último y definitivo. Depende de esa nación a traición disuelta. O, al menos, de esa media nación que, como en 1934, 1936 y 1976, no se resigna a morir.

–Federico Jiménez Losantos a Libertad Digital. Destacat meu.

Què va passar a Mallorca al 1936?

Els pobles de l’interior formaven, sobretot abans, quan l’aïllament era encara major, unes comunitats sòlides i molt tancades, en les quals tothom es coneixia i es necessitava i, al menys en aparença, totes les categories i les classes socials convivien d’una manera agradable i harmònica. Aquesta situació aparentment idíl·lica va suportar un canvi total el dia 19 de juliol. Es creà un ambient d’odi, de por i de malfiança, i de prompte tot allò que s’amagava sota aquella bella aparença bucòlica emergí a la superfície. I es formaren uns «comitès de depuració», constituïts per, i cit ara Bernanos: «el senyor rural o el seu intendent, el sagristà, la criada del rector, uns pagesos ben pensants i les seves esposes i uns quants joves i fanàtics falangistes o carlins».

Mallorca 1936 - D'una illa hom no en pot fugirSi algú detestava el seu veí, no havia de fer més que presentar-se al comitè de depuració i declarar que el pobre home visitava regularment la Casa del Poble, no anava mai a missa i escrivia totes les seves cartes en mallorquí. L’endemà, arribava el cotxe a cercar-lo i «fer-li fer la volta».

Solien arribar de matinada, o de nit. Amb les culates dels fusells trucaven a la porta de fusta. Algú feia córrer el biuló tremolant de por i tot d’una entraven: un estol d’al·lotells joves, arrogants, amb uniforme blau-fosc. Cit Bernanos:

«… el toc a la porta, les passes al petit jardí o al replà de l’escala, el renou del cotxe al carrer, la dona: ‘No desperteu els nins, per què?’ i l’home: ‘Em duran a la presó, no és ver?’ ‘Sí, segur’, respon l’assassí, el qual de vegades no té encara vint anys…»

I després, el ficaven en un cotxe i el duien fora del poble, tot sol o amb algunes altres víctimes. «Fer una volta», deien eufemísticament. Moments més tard, sonaven els tirs. Els cadàvers, moltes vegades encara amb les camises de jeure, les espardenyes als peus, quedaven a la cuneta de la carretera, on les móres començaven a prendre color, on florien les tapereres batafalugues.

Potser, l’únic crim que havia comès era haver freqüentat la Casa del Poble, on els donaven una mica de cultura, bones distraccions, quelcom diferent a les eternes partides de cartes o de dominó als bars; on els havien ensenyat a llegir i a escriure, a comprendre la política i l’economia i allò que era la seva vida…

–Mallorca any 1936 – D’una illa hom no en pot fugir. Jean Schalekamp. Ed. Prensa Universitaria.

Aquesta és la meva contribució a refrescar la memòria de tots els fets. Per què no es repeteixin.

Entrades relacionades

6 Comentaris

  1. Moltes gràcies, Benjamí. Els qui controlen els mitjans de comunicació tenen tot el poder per reescriure la història i fer-nos pensar el que ells volen. I això no és poca cosa: estem parlant del que Chomsky anomena la segona superpotència del món, l’opinió pública. ÿs un gran objectiu del Poder controlar l’opinió pública, i els nostres instruments són modestos, com els weblogs; però intueixo que els estem aprenent a utilitzar amb eficàcia, gràcies, sobretot, a iniciatives com aquesta i a persones com tu. (Joan)

  2. El més trist den Losantos no és el que diu o el que escriu, el que me fa passar més pena és la quantitat de gent que l’escolta i el llegeix i a més s’ho creu i diu que el que predica des de la seva trona a Madrid és dogma. Això és el que em preocupa la quantitat de gent que s’ho creu.

  3. Defensar que s’hauria de produir un moviment com el del 36 no és apologia del feixisme? No és possible que algú actui judicialment d’ofici contra aquest senyor (per dir-ne alguna cosa)?
    O com deia no recordo qui a l’Avui fa uns dies, referent a Zaplana, sisplau, que algú li implanti un cervell!!!

  4. Moltes gràcies, Benjamí. El que practica en Losantos és purament, i simplement, revisionisme del tipus negacionista filofeixista: s’ha de denunciar de manera contundent. ÿs una cosa molt trista.

  5. Per sort, no som als Balcans, aqui, molta gent d´origen espanyol, está a favor de l´estatut, doncs comprenen que és també un pas endevant per a tot Espanya. Tanmateix, el turisme català cap a Espanya, és probable que disminueixi: AlbertGG

  6. ÿs curiós que aquesta cosa que ells consideren ‘nació’ (espanya), necessiti de cops d’estat i pronunciamientos per demostrar ‘que no se resigna a morir’.

    potser als catalans no ens servirà de res, però em sembla molt més democràtica i civilitzada i en el fons més ferma, una nació que s’afirma per la voluntat del poble, dels ciutadans, expressada lliurement (si ens deixessin), i no la dels militars.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.