El pensament dèbil aplicat al bit

Actualització: L’article de Linux-Watch és una broma. Ahir, en veure l’editorial del lloc no ho tenia del tot clar —ho dic a la llista bulmailing on va sorgir el tema, i ara veig que al darrer paràgraf d’aquest apunt em vaig deixar el «fent broma» en intentar explicar-ho.

Avui, el segon article –que cita en Cubells als comentaris– deixa clar que és un joc. Tot i això, el que dic aquí serveix pels Vattimo de la informàtica. Moltes vegades els hem vist usant els mateixos arguments sense fer broma, tant des de mitjans teòricament seriosos com des de blogs estibats d’apunts eslògan. Fins aquí l’actualització :).

A l’article «Five reasons NOT to use Linux» tenim un exemple palmari de pensament dèbil.

Arranca explicant allò que ell «love». A qui li importa? A ningú tret la seva àvia. Només és una forma descaradament melicaire de començar un article amb un objectiu clar: preparar la clientela perquè pensin que allò que diu ho fa des d’un gran coneixement i imparcialitat. Qui no hi està d’acord possiblement és perquè encara no ha arribat al seu estat d’equilibri i d’amor que l’eleva i inspira com una Teresa de Jesús qualsevol.

A continuació l’article està estructurat en punts, un estil que permet amollar frases curtes i contundents, això és, eslògans. Han de ser curtes a la força. Per ser llargues caldria raonar i aleshores perillaria la seva veritat equilibrtada i inevitable per a la resta d’humanitat. ÿs l’estil que s’usa a algunes FAQ on només es contesta allò que convé i fa més mono.

Un cas: per analitzar bé el món de la línia d’ordres dins Windows, caldria parlar de dolent que és el seu entorn de caràcters actual i de les meravelles que a Microsoft expliquen del Monad:

We’re also building a next-generation user interface, taking our existing Microsoft Management Console (MMC) technology to the next level in terms of usability.

–Cita a un apunt d’en Ricardo Galli, disponible al web de Microsoft, destacat meu.

Quines conseqüències tindria al Windows després d’un grapat d’anys d’ús? Avui ja les té als sistemes lliures que van brollar d’UNIX. Per descomptat no ho analitza. Pensar massa és perillós, per alguns!

La resta d’arguments són reversibles per parlar de GNU/Linux, Windows o qualsevol altre sistema operatiu i fins i tot al cunyat. Fet i fet, acabo de recordar que en Zaplana ja usava arguments similars als d’aquesta frase:

Still, so long as you want to run Microsoft programs at Microsoft prices, Windows is the operating system for you!

Aquí teniu el Zaplanafud adaptat a la frase del Vaughan-Nichols:

1. Sistema operatiu 
2. Fabricant o distribuïdor del sistema operatiu 
3. Engega el

«Pensiero debole»

Tot plegat forma d’una coneguda forma de llegir el món coneguda com el «pensament dèbil».

Per definir-ho curt, és un corrent que bàsicament s’alimenta d’eslògans. Sempre són més fàcils de pair per les ànimes càndides i els esperits senzills que abunden, reconeixem-ho: davant «moltes lletres» hi ha qui fuig escapat darrere l’Homer Simpson. ÿs freqüent trobar-s’ho al món dels blogs, on hi ha especialistes en amollar eslògans curts sense arguments amb l’excusa que «als blogs s’hi escriu curt». En efecte, els apunts dedicats al moix poden ser ben curts.

Per explicar-ho un poc més llarg, el pensiero debole és una escola de pensament postmodernista, de moda a la Itàlia dels 80. Gianni Vattimo fou molt traduït per aquí en aquella època:

[…] uns dels fundadors del pensiero debole [Vattimo], amarat de Nietzsche i Heidegger fins al moll de l’os, casa veritat i totalitat. “La veritat se’ns escapa perquè no tenim la capacitat de veure el tot. La totalitat és l’opressió de l’individu. Viola el dret de vida dels individus”, comenta. I amb el “Déu ha mort” i el nihilisme voleiant per les cantonades del cervell, Vattimo desconfia dels criteris absoluts, tot proposant criteris de recíproca persuasió portats al terreny dels arguments. És a dir, “una multiplicitat de veritats en constant diàleg i superposició”. I etziba: “No ens posem d’acord quan trobem la veritat, sinó que diem que hem trobat la veritat quan ens hem posat d’acord”. A més, la veritat no és, sinó que “es fa, es construeix i es reconstrueix”. Per acabar d’embolicar la troca, afirma: “Crec que crec en allò que dic” i que “la recerca de la veritat és falsa”. I un aclariment final, paradoxal: “En els etcèteres hi ha tota la resta”.

Avui

En veure altres articles del mateix autor penso que aquest podria ser un article fent broma a base d’arguments clàssics, del pensament dèbil, que sovint s’usen per no migrar cap a sistemes lliures. En qualsevol cas existeixen i un Steven J. Vaughan-Nichols [Vattimo] es mostra tant partidari de Microsoft com de Linux perquè tots dos tenen les seves «veritats». Pensiero debole a raig, res nou devall el Sol.

Entrades relacionades

5 Comentaris

  1. Segons puc entendre, al teu apunt critiques l’article “Cinc raons per a NO fer servir Linux” (que per cert anava a traduir al català perquè em semblava graciós).
    Jo crec que, amb molt d’humor!!, dóna les cinc raons perquè la gent entengui que sí s’ha de passar al Linux. (Pots llegir les respostes de l’autor als comentaris dels lectors aquí: enllaç
    No és així? O és tan prompte que avui no agafo el que vols dir, Benjamí?

  2. No se si som jo, pero no es possible que l’article sencer estigui enfocat en pla de conya? ÿs la sensació que em dona, perquè utilitza un estil molt semblant al de Micro$oft però amb una mica més de veritat pel que fa al que ofereix Linux (d’acord que només en posa quatre pinzellades, però almanco explica que ofereix a l’usuari comú)

  3. Jo he llegit l’article i crec que se’n fot una mica de l’argumentació pro-Microsoft. Crec que no està defensant Windows, ans al contrari.

  4. Semblava una broma, però no tenia clar fins a quin punt en veure l’editorial del lloc. El segon article que cita en Cubells deixa clar que és una broma –l’acabo de veure, gràcies, actualitzo amb ell l’apunt.

    Amb el dubte, vaig pensar que si l’article va de bromes, aquest apunt també :).

    En realitat hi llegim just el que diuen molts defensors del Windows i amb el mateix estil. El que dic va per ells, pels Vattimo del bit. Per això parlo de blogs on els autors hi escriuen en registre d’eslògan. Potser no queda clar al darrer paràgraf de l’apunt.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada