Sens dubte, però, els metges aconsellen que no posem les mans en les nafres incurables, i jo no sóc assenyat volent predicar al poble sobre això. El poble ha perdut fa molt de temps tot coneixement. El fet que ja no senti el seu mal mostra prou que pateix una malaltia mortal. Mirem, doncs, de conjecturar, si podem, com és que aquesta obstinada voluntat de servir ha arrelat tant endins que a hores d’ara sembla que el mateix amor a la llibertat no sigui tant natural.
«La servitud voluntària», ÿtienne de la Boétie (1530-1563).
La servitud voluntària (6: sembla que l’amor a la llibertat no és natural)
This entry was posted in La servitud voluntària. Bookmark the permalink.
viva el amor