<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: La servitud voluntària (4: «Extrema disort»)</title>
	<atom:link href="http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/07/16/228/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/07/16/228/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=la-servitud-voluntria-4</link>
	<description>Bitologia recreativa</description>
	<lastBuildDate>Mon, 02 Jan 2012 12:46:08 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.3</generator>
	<item>
		<title>Per: Bitassa a lloure - Blog de Benjam&#237; Villoslada &#187; El Writely de Google no és lliure</title>
		<link>http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/07/16/228/comment-page-1/#comment-2878</link>
		<dc:creator>Bitassa a lloure - Blog de Benjam&#237; Villoslada &#187; El Writely de Google no és lliure</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 13 Mar 2006 14:56:57 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">/?p=228#comment-2878</guid>
		<description>[...] Aquesta clàusula dels serveis de Google han de fer-nos recordar una cita, ben antiga, que vaig publicar aquí mateix l&#8217;estiu passat: [&#8230;] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se&#8217;n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat. [...]</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] Aquesta clàusula dels serveis de Google han de fer-nos recordar una cita, ben antiga, que vaig publicar aquí mateix l&#8217;estiu passat: [&#8230;] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se&#8217;n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat. [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

