El que ve a continuació és del tot imprescindible per a saber usar els fils de subscripció, però em venia de gust escriure-la. La conservo de la primera versió d’aquest article, on hi parlava més del XML, la matèria primera dels fils, i el format RSS referint-me de forma genèrica als fils.
Fent volar coloms
Imaginau que cau la definició XML del plat (amb coses comestibles dins, ni de tir ni de vaixella) i que en fan un fil. Que li diuen com sigui, per exemple UHMM, en comptes de RSS. Penseu que la cosa triomfa i que tots els webs de restaurants van publicant fil HUMM de la seva carta. Caldria un programari agregador específic pels fils UHMM que permetria dir: «Avui ve de gust menjar arròs. Que porti llamàntol. No hauria de passar de X calories i Y grams de carbohidrats. També que tenguin carn, ella no vol arròs, però sense crema de llet. L’arròs és per un, clar». El resultat seria una llista de restaurants on hi ha el que volem, els preus, i la possibilitat de tafanejar un poc la carta. Per escollir el vi? Finalment, podríem polsar un botó per a fer la reserva, que també podria enviar la llista del que hem escollit a la carta. Si la confirmació diu que «arròs mínim dues persones», podríem cercar un altre restaurant al nostre agregador –n’hi ha que en fan per una persona… diuen.
També es farà comerç electrònic amb els XML. De moment, a Skyscanner ja n’ofereixen de vols barats. No se si Skyscanner fa bé les cerques i té tots els vols possibles, però és igual: algú altre ho pot fer com toca. Quan hom provi una cosa així, tornarà a passar temps pelegrinant de web en web, entrant dates a formularis d’agències i companyies aèries, polsant botons i esperant respostes, quan a l’agregador ho té tot sense ni tant haver-hi de pensar? La pregunta serveix pel producte que vulgueu i onsevulla, tant des de llocs amb moltes marques fins als d’un sol fabricant i el seu trist (o no) catàleg.
Sovint ens afluixem de subscriure’ns a llistes de correu electrònic en les que només volem badar: cal donar l’adreça de correu, identificar-nos amb ella –o cercar-ne una secundària que no doni pistes– i estar disposat a omplir la bústia; un enrenou, possiblement per a res perquè descobrim que hi circulen massa dois. A llocs com Mail Archive s’hi subscriuen per nosaltres, publiquen els missatges i ofereixen fils per què els puguem seguir. Sense tudar bústia ni donar cap senyal de vida. Si no interessa, s’esborra de l’agregador i au, no importa donar cap explicació a cap administrador de llistes desolat en veure’ns fotre el camp.
Les cerques també es veuen afectades, i de moment els cercadors no semblen gaire deixondits amb el tema. Technorati és un cercador de blogs que, després d’una cerca, presenta un fil RSS al que hom s’hi pot subscriure. En un atac de meliquitis vaig posar a l’agregador la cerca d’aquest blog, i ara tot d’una se quan algú em cita a la blogosfera. ÿs molt possible que les cerques clàssiques quedin per als cercadors en la forma que tenen ara, però els temes que ens interessen una bona temporada i que cerquem sovint, les cerques que possiblement tenen més valor, són més econòmiques si arriben a l’agregador automatitzades en fils XML.
Possiblement hi haurà fils que descriuran tota la informació que una persona vulgui fer pública. Emetre un fil interessant serà una bona forma d’aconseguir visibilitat professional o personal –almenys més divertida (reveladora àdhuc) que no pas un currículum. Amb un poc de sort els webs personals-ai-ara-no-se-que-posar-hi [i més valia que no ho haguessis fet] passaran a la història junt als soporífers blogs-agenda. A la columna de «l’agregador de fils de persona» hi haurà una llista de noms. En fer-hi clic, veurem els darrers apunts públics de la seva agenda, els articles recents del seu blog i altre informació que vulgui compartir: quina música escolta darrerament, quins mitjans de comunicació segueix, quines notícies l’interessen, i les seves darreres fotos amb coses que es puguin mostrar. Last FM ja publica fils RSS amb la música que escolten els que s’han apuntat a l’invent. Serveix per descobrir coses noves, perquè creuen dades i fan grups de persones amb gustos similars. FOAF (Friend Of A Friend) també existeix i és un RDF per descriure la colla d’amics.
D’acord, tot plegat pot tenir perills marquetingnians, però ja ens posarem la bena en veure la ferida.
Un canvi
Els navegadors web i les subscripcions per correu electrònic van prou bé, però ja no tenen tant de pes. Serà més fàcil trobar coses i esquivar el celebèrrim renou de la Xarxa a mida que els cercadors comencin a ensumar fils XML i classificar, com a bons bibliotecaris, els continguts en base a la seva definició real.
Els llocs que no tenen fils XML estan caient del meu circuit regular de navegació. Dels que tenen RSS, el seu web s’ha convertit en una cosa secundària. Només hi vaig quan el fil m’avisa d’alguna cosa que em crida l’atenció. Em sap greu, però he d’admetre que no veig la publicitat que posen al web, potser caldrà repensar les fórmules de finançament –alguns llocs ja inclouen anuncis als fils.
Gairebé ja no faig servir bookmarks (punts de web o adreces d’interès), sinó llocs com del.icio.us, simplement perquè tenen fils RSS i puc veure allò que altres persones bookmarquejen, sovint molt millor que no pas ho faria jo.
Compartir és un pilar bàsic de la societat i la Xarxa és la màquina de compartir més gran del planeta. Només ens calia poder explicar bé què és el que compartíem. Amb XML és possible –de moment. Els RSS només són un aperitiu, que si tot va com toca, no ens arribarà ni als queixals.
—
Imatge: icona de l’Akregator, el programa que uso per llegir fils XML
El web de Feedreader no entra
Sembla que sí, potser és una caiguda transitòria del servidor. L’adreça està bé.
Feeedreader és un agregador recomanat a la plana de RSS del web d’El Pais i a aquesta bona explicació també en parlen.
Felicitats, Benjamí. Aquí hi ha teca per a estudi.
Et poso deures. Fa temps que trobo a faltar una bona explicació de com generar RSS per a una web “manual” (que no sigui WordPress, ni Mambo, etc.), d’una manera àgil i pràctica.
ÿs possible?
Albert: Gràcies! Cal programar per aconseguir el que vols. De la mateixa manera que el web té qualque programa per pintar la portada en HTML, ara cal fer una plana en XML que respecti el format RSS o Atom. La plana serà el fil pels agregadors.
Per què sigui àgil i pràctic potser cal trobar algun programa que ja ho faci bé i adaptar-ho a les dades personals. Cercant «php rss generator» a Internet ja n’he vist un parell
L’altre dia vaig tractar d’explicar-li a un familiar què eren els RSS i què era un agregador.
El fet de que el format emprat sigui XML, és “casual”, podria haver estat text pla. Crec que la millor manera d’explicar-ho és comparant les sindicacions amb un diari de paper o una revista.
Una persona, pot fer-se amb molts diaris. Premsa especialitzada, notícies generals, política… etc. Si na persona prengués els índexos de totes les revistes i diaris, les penjàs a un tauló i examinàs les notícies que els interessen per anar a llegirles al diari o revista original, tendria una manera molt còmoda, selectiva i eficient d’estar informat.
Ja sabem que qualsevol té la capacitat de montar el seu propi diari, aleshores, la col·lecció de notícies es converteix en una col·lecció d’idees que poden provenir d’organismes més o menys notoris o d’individuus.
Els feeds de les planes web, són els diaris, les entrades de cada feed són les notícies i el programa agregador és el nostre tauló.
Com si d’un programa de correu electrònic es tractàs, és senzill seleccionar mitjançant carpetes els conjunts de notícies que podem llegir, sel·leccioant els titulars que més ens interessen i marcant la resta com a llegit o eliminant-los si no ens interessen.
Res, ja sé que ho sabies, només és un punt de vista
Tot i estar usant el RSS de ja fa un cert temps, avui, he acabat de copsar el significat de cada un del acrònims.
Molt didàctic. Mercès.
Pere cert l’enllaç a audioscrobbler, està mal expressat.
Pere: arreglat, gràcies.
Si t’intressa l’Audioscrobbler, el reproductor amaroK hi envia totes les cançons que escoltes i en recull la música relacionada que et podria agradar.
Tot i que podia tenir clar el funcionament de l’RSS, aquest recull d’acrònims i termes m’ha fet veure-ho molt més clar. Una gran explicació.
Felicitats Benjamí!
Gràcies per l’article!
Hi ha unes recomanacions del W3C sobre RDF a l’adreça w3c.org/RDF, però no estic segur que cobreixin el buit que expliques…
Paco (#5): Parlant amb n’Esteve Lladó i na Bel Llodrà després del programa de ràdio, n’Esteve (expert en el tema) deia que XML no és cap meravella, i que hi ha molta gent (que treballa en el tema= a qui no els hi agrada gaire. ÿs mal d’interpretar a simple vista i com bé dius, no cal. Es poden muntar RDF sense la sintaxi XML, tal com entenc que dius en parlar de ‘text pelà’.
Per cert, n’Esteve deia que RDF és un acrònim que aplica més a les dades que arriben que no pas a la definició de l’estructura, que s’hauria de dir ontologia. Que amb les definicions també hi ha un bon embolic. De moment mantenc RDF aquí tal com l’he vist a la Wikipedia.
Sembla que tot està bullint, definint-se, agafant colors i aromes. El resultat serà un bon tiberi (com el projecte ANOTA) perquè s’hi fa molta feina i és molt útil.
ÿs cert que el tema dels formats és una mica embullós. La diferència entre XML i RDF estriba en que XML és una sintaxi (indica cóm guardar les dades damunt un fitxer), en canvi RDF és un model abstracte per representar dades, però no indica com s’han de guardar al fitxer. Això vol dir que RDF es pot ‘serialitzar’ damunt sintaxis diferents: XML, Turtle, N-Triples,… D’aquesta manera trobam RSS1.0 que està basat en RDF sobre sintaxi XML. RSS0.9x y RSS2.0 està basat directament amb XML (no RDF). Aquests darrers són més fàcils de llegir que el RSS1.0, però no es poden processar amb les avantatges que té RDF. Una d’aquestes avantatges que té RDF és precisament els llenguatges de consulta. Així, mentre amb RDF puc emprar llenguatges similars a SQL , com les bases de dades que tots coneixem, amb XML he d’emprar llenguatges de consulta tipus XPath o XQuery que cerquen dins la mateixa estructura d’etiquetes dels documents (lo qual no sempre és una experiència agradable
). Sobre si escollir un o l’altre per editar RSS, depén del criteri del autor…
Uns que ho fan prou bé: http://www.consumer.es/web/es/sindicacion/
Hola,
Un altre lloc on també es poden trobar vols de baix cost és VolsBarats.cat (Versió Beta), un nou comparador de vols barats.
VolsBarats.cat busca en més de 30 webs de viatges i aerolínies de baix cost.
http://www.VolsBarats.cat
Fins aviat,
Marc
Marc: potser t’has equivocat d’apunt? Aquest no va de viatges
Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Què són els fils de subscripció?
Uns suïssos expliquen un hack per apuntar fils des del Firefox directament cap a l’Akregator. Ho expliquen detalladament aquí. Just dos ingredients: l’extensió firefoxera dita Feed Your Reader i un petit script shell que fa servir DCOP, el protocol de comunicació entre aplicacions KDE. L’he provat i (em) funciona!
Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Connectar el Firefox amb l’aKregator i el KMail
Pingback: ultralocàlia » Blog Archive » Llengua.org estrena un nou portal web
Pingback: ultralocàlia » Blog Archive » El tauler d’avisos d’Ultralocàlia
Pingback: EnGuillem! » Blog Archive » Que són els fils de subscrició
Pingback: Podcasting: conceptes « cabòries digitals
Pingback: Aventures a Viena: Aventures i desventures de dos mallorquins a Viena
Yo voldria sabe la estructura de un ATOM, pero ven esplicat i ferme una ida com es forma si es veu o es indivisiple suposo que no es veu mes que ris es per ferme un idea
Pingback: Comunicació21 estrena RSS « cabòries digitals
Pingback: El podcàsting: concepte « nfdUIC
Pingback: Connectant els punts » Comunicació21 estrena RSS
Pingback: Aventures a Viena: Aventures i desventures de dos mallorquins a Viena
Pingback: el basar de les espècies
Pingback: Senyors, disculpin però aquest bloc és una merda | siknus.cat
Pingback: Feeds, RSSs, Atoms i agregadors o les novetats d’una web sense entrar-hi | siknus.cat
Pingback: per cert… | siknus.cat
Pingback: "Fa molt de temps que no actualitzes el bloc" | siknus.cat