Windows: 20 anys d’esquinços

A la SER, ens recorden que el Windows fa 20 anys. A veure si trobeu l’oxímoron i els errors de la entradeta:

Windows cumple 20 años
El 98% de los ordenadores personales funciona en la actualidad con ese sistema operativo
25-04-2005 CADENASER.COM

Hasta 1985, pocas personas podían manejar un PC con facilidad, pero en ese año Microsoft lanzó al mercado Windows 1.0, un nuevo sistema operativo multitarea en el que el usuario se comunicaba con el ordenador a través de un entorno gráfico de ventanas, lo que facilitaba el manejo de la máquina y popularizó definitivamente su uso. Ahora, millones de ordenadores pueblan hogares y empresas, y el 98% funciona con el sistema operativo de la compañía de Bill Gates. Rosa García, consejera delegada de Microsoft Ibérica, ha estado esta mañana en el programa ‘Hoy por Hoy’.

La resta de l’article està al web de la casa, hi matisen algunes coses, però diuen que les entradetes serveixen per orientar al lector. Jo també faré matisacions i de passada intentaré reorientar-lo.

L’oxímoron

«El 98% de los ordenadores personales funciona en la actualidad con ese sistema operativo [Windows

Els errors

El 98% és una exageració, o els usuaris d’altres sistemes són hiperactius. Basta mirar les estadístiques d’accés a llocs populars –per exemple el weblog Boing Boing, un 72,9% en el moment d’escriure això (15,3% Macintosh, 4,2% GNU/Linux i 7,1 desconegut, possiblement servidors d’Internet on només un 20% és Windows). Podria ser que parlessin del PC com arquitectura diferent d’Apple. Però també diuen «ordenador personal» que inclou ca la poma. Per tot plegat no tenc gaires motius per imaginar-me cap nas de redactor ensinistrat per diferenciar aquests fins matisos bítics.

Acudit de Gaturro. Clic per veure-lo gran, al lloc original.El paradigma de les finestres com a interfície d’usuari ja estava comercialitzat pels Apple i va ser un invent de Xerox. Quants pics surt Microsoft o Windows a la història de les interfícies gràfiques d’en Siegman? La podeu trobar a Google. Fa falta aclarir-ho, perquè a l’article de la SER només parlen de robatoris, primer d’Apple i després de Microsoft, tot igualant-los. Però la història diu que uns van inventar (Apple) i els altres no (Microsoft).

Windows 1.0 va passar desapercebut fins a la versió 3.0 del 1990 i es va usar massivament als PC nous (els vells no l’aguantaven) a partir del 1995. Aleshores el PC ja era prou popular i els usuaris d’Apple portaven 6 anys fent clics a interfícies gràfiques de Macintosh. Que abans fossin pocs i avui milions, com diu el text de la SER, no és cosa de Microsoft, sinó conseqüència del progrés natural de la informàtica personal des del 1985. La relació amb el Windows és més digne de propaganda redactada a Microsoft que no pas a un medi de comunicació.

El veritable responsable de l’èxit no surt a l’article. ÿs la política de venda de llicències als fabricants de maquinari (la cosa que van limitar can Apple). Ha estat decisiu aconseguir que hi hagi un Windows a cada PC nou en una cosa nova, la informàtica, on sovint els usuaris nous no saben ben bé que és ni d’on ve tot allò que surt al seu monitor. Per entabanar als fabricants de maquinari –i de passada als usuaris– han perpetrat extorsions vàries que han servit per condemnar-los a un parell de judicis prou sonats.

En Michael Robertson explica a un article les seves aventures intentant aconseguir que la seva distribució Linspire de GNU/Linux es pogués comprar amb els PC nous de la casa Dell.

Les persones compren un ordinador, s’hi troben un Windows, fan clic a les icones més ben situades, com la de l’Explorer, o a les més pesades, com la paparra verda del Messenger demanant insistentment un compte nou a cada usuari d’XP. A Microsoft han posat més esment en plantificar-hi a la primera filera els programes per Internet. Són clau per dominar les comunicacions a la Xarxa. L’objectiu és que els seus productes facin falta per donar cada passa per la Ret. Cada pic en depenen més, és una eina social de coneixement, comunicació i oci. No passaria res si fossin lliures com els fonaments de la Xarxa, però ells demanen devoció exclusiva a la seva Megacorp. El resultat és que un lloc que havia de ser lliure a l’hora de publicar i llegir, avui està infestat de webs que només funcionen amb l’Explorer i usuaris del Messenger que només poden parlar amb altres usuaris del Messenger.

No tenc cap dubte de que això mateix hagués estat un escàndol en altres àmbits: acceptaríem mòbils Nokia que només deixessin parlar amb altres Nokia? Seria un bon símptoma tenir que donar explicacions, gairebé cada dia, de perquè no es té ni vol un Nokia? –«¿Dius que no tens Office i no pots obrir aquest pouerpoint xupiguaidelamuerte que t’he enviat?». I si els telèfons no es poguessin desmuntar ni estudiar per saber què fan exactament? No els compraríem, perquè de telèfons sí que en sabem.

D’informàtica n’hem aprés força en 20 anys –alguns més que d’altres–, també ha fet forat a la societat i cada cop hi ha coses més serioses en joc com per deixar-les en mans del codi del Windows, estibat de privacions legals i tècniques. De la introducció d’en Lawrence Lessig del llibre «Software libre para una sociedad libre», de Richard Stallman:

El «código» es la tecnología que hace que los ordenadores funcionen. Esté inscrito en el software o grabado en el hardware, es el conjunto de instrucciones, primero escritas como palabras, que dirigen la funcionalidad de las máquinas. Estas máquinas (ordenadores) definen y controlan cada vez más nuestras vidas. Determinan cómo se conectan los teléfonos y qué aparece en el televisor. Deciden si el vídeo puede enviarse por banda ancha hasta un ordenador. Controlan la información que un ordenador remite al fabricante. Estas máquinas nos dirigen. El código dirige estas máquinas.

¿Qué control deberíamos tener sobre el código? ¿Qué comprensión? ¿Qué libertad debería haber para neutralizar el control que permite? ¿Qué poder?

De l’entradeta de l’article de la SER només és exacte que la Rosa García va estar al programa ‘Hoy por Hoy’.

Com gairebé sempre, en sentir parlar d’informàtica a la majoria de mitjans de comunicació, tot es bo i tot es pot comprar. No hi ha gaire sentit crític. Donen la impressió de ser els que menys han après, aquests 20 anys.

Per tot plegat, a més d’un article alternatiu també faré un titular alternatiu, políticament incorrecte àdhuc:

«El Windows fa 20 anys
Tant jovenet i el que ha arribat a donar pel cul»

(Acudit de Gaturro publicat a La Nacion. Feu clic a la còpia de dalt per veure’l més gran i al lloc original. En trobareu més per l’estil a una plana del Jueves. Encara que el títol és «Preguntas alrededor de la informática», dels quatre acudits, tres són de problemes del Windows, però no de la informàtica. El guardo en PDF (467 K) per si deixa d’estar en línia.)

Entrades relacionades

2 Comentaris

  1. Molt interesant l’article i sobretot molt interesant els enllaços que has posat!! :O 🙂

  2. Gràcies, Potti 🙂

    He penjat un enllaç que faltava cap a un «mirror», a can Josep Payo, del llibre del Stallman.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.