La Bruixa d’Or (continuació)

Xavier GabrielEncara que aquest apunt és una continuació del «La incoherència de La Bruixa d’Or» del 23 de desembre, aquest pic he llevat «la incoherència» del títol.

Després d’intercanviar un parell de missatges amb en Xavier Gabriel, he vist que sí són coherents amb el tictac de la Xarxa que els ha fet triomfar:

  • Desconeixia el problema dels navegadors i el solucionarà.
  • Està d’acord amb el que diu l’apunt, però no està d’acord amb que la critica sigui per a ells, perquè no se n’havien adonat del problema.
  • N’hem pogut parlar llarg i clar per correu electrònic –sembla una obvietat, però a l’àmbit empresarial només sol passar amb qui entén de què va això d’Internet.

ÿs la primera vegada que em passa amb un lloc de la seva categoria, on està clar que s’hi han invertit prou recursos, en aquest cas amb un web fet per professionals del renom de Doble You. Fins ara, la necessitat d’usar Microsoft Internet Explorer era una decisió calculada. En enviar la queixa, alguns simplement responen comunicant-la. N’hi ha que gosa afegir que som tant pocs que no importa ni tenir-nos en compte –això sí, ho fan amb aquell to fred i políticament correcte de manual de Megacorp. N’hi ha qui diu que és massa car… diu, que no argumenta, possiblement repetint el que li ha dit un tècnic inexpert (o massa espavilat, tal com explico a l’apunt). Més de la meitat ni tant sols respon, que és una altre forma de dir això mateix que els altres, però amb fets: comptem tant poc que ni tant sols importa contestar els vostres missatges. El de La Bruixa d’Or ha estat el primer cas que el responsable ha contestat dient que arreglarà el web.

Vaig aprofitar l’apunt sobre el web de La Bruixa d’Or per exposar tots els arguments per no fer webs compatibles i els meus contra-arguments. Va ser per la decepció de veure com un lloc històric tampoc no era accessible. Els arguments continuen sent vàlids, però no apliquen al lloc objecte de l’apunt. Tant és així que en Xavier Gabriel m’ha dit que hi està d’acord, però que per això mateix no s’hi veu reflectit. Diu que modificarà el web, però també que no podrà ser immediatament. L’he animat a provar-ho, perquè si només és un problema de capçaleres serà bo de resoldre.

Em sap greu que rebi gent que vol fer les coses bé. Que li costi aconseguir-ho perquè la Xarxa s’ha convertit en un món on l’uniforme, el pensament únic, és tant normal que te l’encolomen sense ni tant sols preguntar. Que jo hagi rebut tants de cops de porta-web als nassos que ja me’ls esperi després de cada tocada de timbre d’empresa més o manco important. ÿs un món prou trist, aquest.

En Richard Stallman diu que el programari privatiu és un mal social i té tota la raó. Res d’això no passaria si Microsoft no hagués fet tot el possible per tenir l’exclusiva del més important per caminar per la Ret: les sabates, això és, el navegador.

Entrades relacionades

Deixa un comentari