Mesures

Quan els defensors del programari lliure parlen dels aventatges del seu model obert i critiquen el tractat, sovint hi ha qui diu que és cosa de fanàtics, radicals, fonamentalistes i fins i tot talibans. Però quan les grans empreses defensen el seu model tancat i critiquen el programari lliure, es tracta d’estratègies de mercat del tot dignes i comprensibles en un món empresarial competitiu.

Home Vitruvià de Leonardo da VinciSi un partidari de la llibertat bítica defensa el seu model, ho fa per sentiments personals subjectius. Quan un executiu defensa els seus productes tancats, és un bon professional i venedor.

Els productes de codi obert es poden analitzar de dalt abaix, tot està a la vista esperant que altres tècnics ho revisin i diguin la seva. Dels productes tancats, cal refiar-se de les avaluacions en que en fan empreses de presumpte renom, les comparatives, o els catàlegs preparats pel departament de màrqueting. Sovint els segons són una garantia de qualitat i els primers els arguments que a ningú no interessen (codi) d’uns fanàtics encegats.

Quan una empresa de programari privatiu compara el seu catàleg amb el lliure, criticant-lo, es diu que fa estudis i anàlisis de producte. Quan qui treballa en programari lliure critica un producte privatiu, li diuen que no és tot l’imparcial que s’espera d’un professional de refiar.

Quan una empresa convoca trobades de clients i fa presentacions vistoses (sovint en PowerPoint [*]), està de campanya repartint material promocional. Quan els grups d’usuaris i professionals de programari lliure organitzen jornades, són per amollar discursos de fanàtics pamfletaires que han perdut el Nord.

Les empreses tenen product managers (cal dir-ho amb naturalitat) i els desenvolupadors de programari lliure tenen apóstols (cal dir-ho amb menyspreu).

Els defensors del programari lliure sovint parlen d’ètica, però els empresaris l’associen amb una religiositat fora de lloc al món dels negocis. I el culte a la rendibilitat, de quina secta ve?

L’apunt és per recordar que l’home –i no l’empresa– hauria de ser la mesura de totes les coses. Fins i tot quan es parla de programari.

Carpe diem.

[*] Per cert, «PowerPoint Is Evil – Power Corrupts. PowerPoint Corrupts Absolutely», diuen a la Wired.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.